demaneu els bunyols: són com bombons de bacallà!!

Convidats per Quim Marqués i de la ma de Carme Gasull, un grup de blocaires ens acostem encuriosits al restaurant La Lola de Las Arenas.
Comfesso d'entrada que mai he sopat a un restaurant de centre comercial així que tinc certes expectatives al respecte. Digui-li expectatives, digui-li prejudicis. Meeeeec, error: La lola de las Arenas és un restaurant de tapes d'una dignitat i excel.lència que no es mereix els meus prejudicis!!

Només us diré que, amb els bunyols de bacallà, ja tenim raons sobradíssimes per a apropar-nos fins a La Lola... personalment els grans guanyadors de la nit. Quina delicia!

La vetllada comença amb l'starbase i la reina galega del seu cor arribant mitja hora abans al centre Las Arenas per a poder visitar mínimament aquest nou pol consumístic de Barcelona. Per cert l'aparcament subterràni circular és d'aquells que fa gràcia a les ments simplones i poc avançades.
A mi em va fer gràcia la disposició circular dels cotxes. Heh.


Per a arribar fins a La Lola, t'has de fer una bona pujada mecanitzada, que sincerament em va semblar força alegòric: cap al cel de Barcelona (de 4 plantes, ehemnnnn) i us asseguro que val la pena aquesta peregrinació. Es clar que qui vulgui té ascensors -fins i tot panoràmics-, però a mi m'abelleix més la pujadeta consumista entre les tendes trending.

El post és llarg perque no s'hi van posar per poc i ens van servir 15 plats diferents inclosos els postres. O sigui que anem per feina...

Autoexplicatiu, no? Una amanida russa amb llagostins picadets per dintre i serradures de pernilet per fora. Començem bé!

Una miqueta de mostra del producte que s'hi gasten. Un pernil 'Dehesa de Extremadura' que algun cop haviem mirat amb ullets a la nostra tenda de pernil de capçalera i també unes anxoves de textura suau i saboroses.

Croquetes i bunyols de bacallà. Combo triomfador. Amb uns bunyols que quitàven el sentío. Deliciosos fets directament de bacallà dessalat al punt perfecte, o sigui sense cap massa interior. Directament bacalla amb una textura suau i sucosa envoltats d'un cruixent daurat amb la coroneta d'allioli de mel. Això no són bunyols, això són bombons!!

Calamarsets i mandonguilles ben saboroses, els calamarsets un punt picants. No és lo meu el picant, però al personal li agrada i això és el que compta. De moment anem cap al pleno al quince.

A mig sopar m'adono de que en Tiriti té la millor lectura tàctica del joc que el mateix Xavi i el verb punyent d'un Messi de la vida. Resultat, situació gloriosa a la taula rodejat de dones. Gran Lluis.

 Arriba el moment dels entrepans...

Un català amb un pa dels que m'agraden: tou i ben molsut -no hi busqueu cruixent crosta que no la trobareu pas-. M'encanta.

I un altre dels impactes de la nit, uns mallorquins en formació. Pa de brioix ben farcit de sobrassada i formatge. El toc del sucre glass per sobre és un altre combo: aporta la dolçor -recordem el clàssic sobrassada + mel- i alhora confereix al conjunt la sensació mental d'estar menjant una ensaïmada. Genial.

Uns pepitos, que també són part de la història gastronòmica del tapeo universal, es a dir, del tapeo de casa nostra. Van arribar al final i tot i l'estat full de les nostres panxes no en va quedar ni un. Això ja ho diu tot.

Fora del menú previst, arriba aqueta bomba amb salsa brava com a primicia. La salsa definitiva en carta serà diferent, però nosaltres ens hi posem amb entusiasme a donar la opinió :D

Els postres, ja em perdonareu, no els vaig fotografiar perque a aquestes alçades havia perdut l'oremus, el cap i les neurones en les converses que com podeu imaginar volaven de banda a banda de la taula tot analitzant el sopar, els blogs, els cuiners, el SEO, el SEM, el sursum corda i la mare de totes les entrades. Hi havia uns macarons fantàstics, però no tinc la foto :(

O sigui, que hem fet pleno al quince i tot estava boníssim. No us puc dir altra cosa, que jo no soc crític i només faig cròniques!!heh!!

Com va preguntar en Massitet (de casta le viene al galgo) perque La Lola, perqué aquí i perque ara?
En Quim ens va contestar que La lola es deia el primer restaurant on va treballar, que el lloc és privilegiat per les vistes i perque els companys de cúpula estan fent també esforços notables i ara... perque es van enamorar del local.


Moltes gràcies a la tripulació de La Lola de las Arenas. A Antonio, cap de cuina, a la Carme que ens va convidar i al Quim Marqués -un dels alma mater de l'assumpte i que també capitaneja El suquet de l'Almirall a la Barceloneta-

web: http://www.laloladelasarenas.com
Ubicació: Cúpula del centre comercial Las Arenas
934 255 714 - Gran Via de les Corts Catalanes, 373-385