dissabte, 18 de febrer del 2012

dedicat a la nostalgia... el agua sexual.

Ha estat veure el document al Facebook i m'ha vingut la nostalgia (i no precisament dels temps en que la Sra. Ministra de Sanitat era aquesta usuaria de PowerBalance, la Sra. Pajín). Sino de quan per pagarme els estudis (i les llentíes) vaig treballar a la cuina d'un restaurant. Pinche (en català pintx???) total, pelant patates i alls però també fent 300 flans d'una tirada o 50 litres de gazpatxo amb els macro minipimers més grans que he vist mai. Era cansat, era divertit.

I el paio que portava la partida de peix era un catxondo, entre altres acudits de cuiner -sí, existeix el gènere es clar- em va explicar aquest. Que avui m'he tornat a trobar... i m'he posat melancolic!! hahaha.


a

11 comentaris:

  1. Anònim18 de febrer del 2012, a les 19:00

    No me sea cafre: la almejas se abren solas, poniéndolas al fuego, sin necesidad de agua. Echarle agua a las almejas es una auténtica desviación, propia de gentes que creen que crecen en los árboles. A no ser que hablemos de otro tipo de almejas, en cuyo caso sigo pensando que el agua hirviendo no resulta demasiado útil.

    PS. Ya son ganas de tocar los cataplines, el nuevo antiespán ese que ha puesto.

    ResponElimina
  2. starbase18 de febrer del 2012, a les 19:10

    ¿Nuevo antiespán? Querido anónimo, esta le sonará: la culpa es de Google. :-P

    ResponElimina
  3. Anònim18 de febrer del 2012, a les 19:28

    Bo, molt bo!!!
    Feliç cap de setmana!

    ResponElimina
  4. Margarida18 de febrer del 2012, a les 20:34

    Sempre rius quan passes per aquí, i és que hi ha coses que només se't poden acudir a tu!!!
    Petons

    ResponElimina
  5. Ada Parellada18 de febrer del 2012, a les 22:24

    és veritat. Sempre rius quan passes per aquí.
    per això he vingut, perquè jo ara estava escrivint un post una mica recargolat i necessitava esbargir-me!

    ResponElimina
  6. mercè18 de febrer del 2012, a les 22:40

    Aquesta és bona... però no valdría amb aigua calentona?, sense bullir?...´es que fa una mica de mal pensar-ho...ufffff...

    ResponElimina
  7. LA COCINERA DE BETULO19 de febrer del 2012, a les 0:00

    L'he vist pel Facebook, sempre va bé una mica d'humor.
    Petons.

    ResponElimina
  8. Gemma19 de febrer del 2012, a les 10:05

    Je je je... molt bo, no el coneixia :)
    Ostres, no sabia que havies treballat de pinxe a un restaurant! Ho portaves molt amagat.... d'aquí et ve l'afició per la cuina???? Cuenta, cuenta... :)

    ResponElimina
  9. starbase19 de febrer del 2012, a les 11:30

    Gemma, es viejuno però em porta records :)

    Margarida, una de les coses bones de estar viu és poder riure :)

    Ada, doncs ara passo a visitar-te a veure si ja tenim post nou!!

    Mercé... en la poesia calen extrems. Posem que bull a 37,5 graus aquesta aigua hehehe

    Anna, sí justament al Facebook es on dic que l'he trobat i m'ha portat els records :D

    Gemma, doncs sí, en el restaurant Ca La Roser. Però va ser al revés: la afició em va portar a la feina ja que podia escollir ser cambrer i treballar 7 hores al dia o ser pinxe i fer-ne 9... cobrant el mateix. I vaig escollir cuina! Per suposat!! :D

    ResponElimina
  10. Anònim19 de febrer del 2012, a les 12:04

    Qué raro... un informático echándole la culpa al empedrao..... :-)

    ResponElimina
  11. Anònim19 de febrer del 2012, a les 13:35

    com a representant del lobby farmaceutic crec que es una proposta definitiva per el us racional dels recursos naturals :-) Molt bo!
    mayte

    ResponElimina