Sobre el gustatiu no m'hi puc pronunciar, ni ganes.
El perpetra el xef Marc Guilbert al restaurant del Lindeth Howe Country House Hotel, a Windermere i ho vaig trobar en la excel.lent secció d'Anna Murgadas del nació digital. A LA MERDA JA AMB LA TONTERIA DE L'OR AL MENJAR!!!
8 comentaris:
A la merda! Quins postres més lletjots... una joia??? pitjor que les joies de la Castafiore!!! Mua
Totlament d'acord, quin mal gust!
On hi hagi una bona coca de poma, o un bon pastís de formatge, que es deixin estar de tantes tonteries ;)
yo no lo compraria ni probaria,
Que nos den a nosotros ese dinero que verán lo que hacemos con él.... durante un año o más! Por dios, cuántas recetiñas podríamos hacer con ese dineral y cuánto de comer podríamos dar!
Em sembla que l'or precisament és tan car perquè poques coses al món el degraden. Pulutant els àcids de l'estómac no li faran ni pessigolles. Així que és probable que després de menjar aquestes postres, es faci la cagada més cara del món (amb perdó); amb això ja tenim dues cagades molt cares, perquè efectivament com dius tu, el plat és lleig amb ganes.
De totes maneres, suposo que la gràcia és l'etiqueta amb el preu i no el plat en si :-(
M'apunto a l'opció que dóna la Gemma, qualsevol pastís de formatge casolà li passa la mà per la cara...
Oi que en un tupper no quedaria bé???? doncs no m'interessa.
A més que ho considero una extravagància (per dir-ho d'alguna manera) que sense conèixer-la ja vivia bé. I a sobre la xarxa els fa disusió!!!!
Bastast lletjot!!! serio i una mica de la familia Adams!!!! prefereixo un plàtan i maduixes amb llet condensada i encenalls de xocolata...ummmmm!!! això si que val com l´Or!!!!
Silvia, prepara'n un altre, que vinc disparat!
Publica un comentari a l'entrada