Aquesta bonica història còmica me la ha facilitat en
Roger. Qué és entre moltes altres coses bones, una autèntica màquina de crear acudits semàntics i jocs de paraules d'enginy amb una naturalitat que espanta.
Com que em coneix bé sap que no em puc resistir a publicar-la al blog. Amb vosaltes, la cacatúa chocolat project èpic history.
Diria que l'any passat la vaig veure a la pastisseria del barri adornant una mona...
És el Han Solo de la xocolata
ResponEliminaPobreta!!!!
ResponEliminaReconec que algun cop he tingut la temptació de fer de cacatua davant d'una font de xocolata com aquesta, je je je... :)
ResponEliminaAra ja entenc perquè els queden tan perfectes... Jeje!
ResponEliminaPetons!
Anna
A mi em fa molta llàstima...
ResponEliminaPobre bitxo!
:-(
Nosaltres teníem una parella de periquitos, sempre estaven amb la porta de la gàbia oberta. No marxaven mai de l'habitació, només es passejaven per allà... fins que un dia el mascle se'n va anar a donar un vol(t) per casa. Va passar per la cuina i va anar a parar a dins d'un bol d'oli (per sort per ell, era fred). El vam netejar ben bé, primer amb aigua i Fairy rebaixat i després amb molta aigua, que tornés a quedar ben net...
ResponEliminaEl vam tornar a la gàbia i aquí no ha passat res.
Fixa't bé com són les femelles, que ella mateixa el va fotre fora de la gàbia, no el va deixar entrar mai més... al cap de 4-5 dies es va morir :-(
collons quina tristor :(
ResponEliminaDoncs sí :-(
ResponElimina