dilluns, 5 de març del 2012

de tempus fugit, carpe diem.

Hi ha dies de merda, dies feixucs que mai s'acaven. Dies pudents que semblen interminables, estirats com el Boomer però amb gust de salabror. Dies pesats com frases repetitives i escrites amb plom. No se si m'explico, dies de merda.


I aleshores arribes a casa, i sobre la taula de l'ordinador et trobes dos potets d'espècies que et va regalar per sorpresa un amic. I que voleu que us digui, recordes la raó per la que tens un blog i per la que t'agrada cuinar: per les persones.
I el dia acaba amb un somriure. Gràcies Lluis.
a

6 comentaris:

  1. Massitet5 de març del 2012, a les 20:17

    Fuera los dies de mierda!
    Visca Lluís, ostiayá!

    ResponElimina
  2. Xesco5 de març del 2012, a les 21:35

    Un lunes que ha parecido un viernes, con 2cojones: a la merda els dies de merda!!!

    ResponElimina
  3. starbase5 de març del 2012, a les 22:31

    Gràcies macos :)

    ResponElimina
  4. Miquel5 de març del 2012, a les 23:01

    mañana sera un buen dia,mejor que el de hoy seguro,animos

    ResponElimina
  5. Gemma6 de març del 2012, a les 8:21

    Això sí que són bons amics, quina sort!

    ResponElimina
  6. Ruben4 d’abril del 2012, a les 9:53

    Mmmm... tandoori. Em sembla que ja sé què dinarem avui :-)
    Jo el barrejo amb iogurt grec, hi poso la carn a macerar un parell d'hores i passat per la planxa a foc fort. Brutal!

    ResponElimina