de tempus fugit, carpe diem.

Hi ha dies de merda, dies feixucs que mai s'acaven. Dies pudents que semblen interminables, estirats com el Boomer però amb gust de salabror. Dies pesats com frases repetitives i escrites amb plom. No se si m'explico, dies de merda.

I aleshores arribes a casa, i sobre la taula de l'ordinador et trobes dos potets d'espècies que et va regalar per sorpresa un amic. I que voleu que us digui, recordes la raó per la que tens un blog i per la que t'agrada cuinar: per les persones.
I el dia acaba amb un somriure. Gràcies Lluis.