d'un disgust danès que et fa sentir viu

Aquest passat dimecres vaig tenir la gran sort d'assistir a la representació de la Obra 'Un disgust danès' al teatre Tantarantana de Barcelona. Les entrades em van tocar en un sorteig que va realitzar l'Ada Parellada en el seu blog (darrerament hiperactiu, un torrent d'entrades!).

Si no faig crítica de restaurants perque no en se prou, menys encara puc fer crítica teatral. Però aixó sí, criteri del que m'agrada i no m'agrada en tinc sempre. I ganes de explicar aquelles coses de la vida que et fan sentir precisament... viu, les tinc totes.

Foto: Sebastià Pagarolas.

I en aquesta obra, on el restaurant és un més dels personatges (no ho dic jo, ho diu una de les dues actrius durant la obra: aquest restaurant sóc jo!!) hi vaig trobar vida, somriures i drama. Tot i que llògicament no us explicaré la història, sí que us diré que les actrius estan espléndides i el text el vaig trobar interessant i fresc. Una de les coses que més m'agradava era la reproducció realista de les converses, amb interrupcions i fugides d'estudi lluny de textes recitatius per torns. I tot al voltant d'una taula, un restaurant i una maleta.
Es clar que en realitat aixó és secundari, en realitat parla de la vida i el compromís.

Per cert, a algún blocaire li sona aquest soterrani del video? Va, que no és dificil d'endevinar: ho teniu a un clic.

No hi busqueu escenografia espatarrant. No la trobareu. Ni un do de pit final en número musical de 'lentejuelas', tampoc el trobareu. Ni una obra on la gastronomia és imprescindible, no és el cas. Peró si busqueu gaudir d'una hora i quart de diàleg inteligent, emoció continguda i sensibilitat vital... aquesta és la vostra obra.
I a sobre, literalment té un final de cine.

Un disgust danés
de Jumon Erra
Actrius: Elena Fortuny, Ota Vallés
Teatre Tantarantana del 14/3/2012 al 1/4/2012