de costelles amb prèssecs en homenatge a Olleta de verdures.

Cinc anys és molt de temps en la escala temporal dels blocs. El 90% dels que passeu per aquí ja coneixeu olletadeverdures, així que no em dedicaré pas a descobrir-vos la sopa de ceba. Simplement m'he saltat -com alguna altra vegada puntual- la meva norma laxa de no participar en 'concursos' i aquesta és la meva participació 'en el seu'.

A més a més, un concurs on no t'exigeixen posar link al seu blog, no t'exigeixen publicar cap logotipus i en realitat no et demanen res més que els hi enviis una recepta per mail no és un concurs. És una ONG.


Ho faig a més a més amb la bandera familiar, perque la recepta que veureu a continuació l'ha cuinat la meva super xermaneta. La veritat és que hi té la mà trencada amb les costelles, i aquest plat forma part de la tradició familiar més emocionada i emocional.

Una cocció lenta, de tertúlia llarga mentrestant. Una flaire que inunda fins al replà de l'escala i una gran cassola de fang presidint la taula. Són també ingredients que els snobs anomenarien 'intangibles' i que formen part de la nostra recepta.

Serveixi doncs com a testimoni del homenatge sincer a la tasca d'un racó de cuina, emoció i cultura com és olletadeverdures.




La nostra recepta de Costelles a la tradició familiar:

Ingredients:

Un bon grapat de costelles (que no faaaalten, payo) de les més grosses que pugueu aconseguir. Trigaràn més però el resultat final és millor. A mí m'agrada la costella ben gruixuda.

Una 'cabeça' d'alls.
Dues cebes tendres.
Dues llaunes grosses de prèssecs i si voleu alguna altra fruita doncs també.
Unes quantes patates tallades en rodanxa gruixuda.
Herbes aromàtiques ( farigola, romaní, provença,... les que us agradin).
Un gotet de ví d'oporto.
Sal, oli i pebre.


Procediment:

Les patates formant un llit inferior durant tota la cocció.
Posem en una safata de forn les costelles, salpebrem i li posem les herbes. Oli per a amorosir el conjunt. Posem també els alls (jo de vegades els poso dent a dent i altres vegades la 'cabeça' tallada per la meitat). I finalment les cebes amb uns talls per a que surti millor l'aroma (amb les tres hores de forn surt igual, però bé).

Foc mitjà i les anem rementant. Sempre tapades amb un paper d'alumini per a que no s'assequin. 
Les tindrem aprox unes dues hores i mitja o tres, és important que es facin molt bé i a poc a poc pera que la carn s'assepari fàcilment de l'os.

Fins que els hi falti mitja hora. En aquest moment, el got d'oporto i els prèssecs (amb un altre got i mig d'almibar). Abans en posàvem dos per persona, jo ara faig pressió per a que n'hi hagi més perque de fet, són la meva part favorita del plat! heh!
Destapem per a que la carn es dauri per fora i encenem el foc superior. Cada cinc o deu minutets reguem amb el suc de tot plegat que porta la susbstància de la costella, el vi i l'almibar. És important que es daurin per a que el plat surti rodó.

Aquesta cassola és el que nosaltres fem per a tres persones. Heh!