Més enllà del que anunciin els grans magatzems, per a mi la primavera arriba de debó quan sento el clap-clap-clap del batre els ous per a fer les truites d'all. Ja se que podria dir també que arriba quan apareix la primera maduixa de la temporada o quan no em cal posar-me l'abric quan surto de casa de matinada per anar a la feina. Podria, però perdria el fil del post -y eso nunca-.
Per a mi la primavera comença quan apareix la primera truita d'all, i serà primavera mentre pugui gaudir d'aquesta delicia que em fa viatjar a la infància. És així, em recomforta amb la vida.
Per això quan uns amics et regalen una caixa plena de faves i d'alls tendres... en realitat et regalen primavera.
Quan les favetes són tan i tan delicades i petites, el meu parer és respectar-les al màxim i per aixó la meva tria va ser una amanida de favetes amb vinagreta de ceps i una mica de pernil d'ànec. El punt important de la recepta és simplement escaldar-les, no pas coure les faves.
Així no perdem aquest cruixent dolç i amoròs que porten al cuerpu quan són tan petites i bufones.No volem faves-ploffff, volem faves-crunch.
Amanida de favetes amb vinagreta de ceps.
Ingredients:
Un grapat de favetes minúscules i precioses
Dues cullerades de café de mostassa de ceps
Tres cullerades d'oli d'oliva verge.
Sal, pebre negre.
Unes llesques de pernil d'ànec.
Procediment:
Desgranem les favetes i les posem en un cassó amb aigua bullint, el temps just d'escaldar-les. Uns 30 segons. La idea és que no es coguin realment, només espantar-les uns segons per a dulcificar-les un pel.
Les treiem de l'aigua bullent i les posem en aigua amb gel per a tallar la cocció. Refredem i escorrem.
Muntem una vinagreta amb la mostassa de ceps (com diu Calpena, una mostassa que es pot menjar a cullerades), la sal i l'oli.
Tallem el pernilet a tires (jo sempre en deixo algun troç sencer per a fer festa) i finalment ho barrejem tot. M'agrada prènde-les fresques però no fredes. Per aixó les trec una bona estona de la nevera en cas que les porti al tàper de la feina (com obviament per la imatge es pot veure que és el cas d'avui).
7 comentaris:
Això que els amics et regalin la primavera no té preu... poesia pura! Petons
Visca les faves crunch i la primavera d'alls tendres! :)
Quina sort tenir amics tan enrotllats, avui seràs l'enveja de tots els tuppers de la feina.
Les favetes acabades de recollir i tan tendres han de estar molt bones sens dubte, però la truita d'alls tendres es que m'encanta i tot això com diu la Marina, no te preu.
Petons.
Els alls tendres... ummmmmmm!!!! jo també faig truita amb les faves amb cebe tendra, espectacular!
Petonets
Jo vull tenir amics com els teus!!! aquestes fabetes son precioses!!!!! i de bones ja m'ho imagino!!!
que amigos mas buenos que tienes,tremendas son las habas y los ajos recien cogidos y la tortilla queda divina asi,Buen plato tambien de habas con el toque del jamón
Només de veure com t'ha quedat aquesta truiteta et ben asseguro que oloro la primavera a través de la pantalla!
Publica un comentari a l'entrada