Un home assenyat en George.
Cito del article a la revista, un fragment de la obra 'Vagabundo en París y Londres' -obra autobiogràfica on explica una temporada de passar-les realment canutes i treballant de netejaplats a restaurants de la capital de la Grandeur-
"Algunos restaurantes son mejores que otros, pero es imposible comer tan bien en un restaurante como, con el mismo gasto, en una casa particular. Los hoteles y restaurantes tienen que existir, sin duda, pero no es necesario que esclavicen a centenares de personas. No trabajan para lo esencial, sino para las ficciones que se supone representan el lujo. La elegancia, como suele decirse, no significa en realidad otra cosa que el personal trabaja más y el cliente paga más y nadie se beneficia salvo el propietario, que acaba comprándose una villa en Deauville"
Potser una opinió una mica extremada, perque n'hi haurà que esclavitzen i altres que no ho fan. El que ja no tinc tan clar és quines són les respectives proporcions de negreros si analitzem per segments de preu, igual ens sorprendriem i tot.
Conec restauradors que fins fa ben poc teníen veritables problemes per trobar personal disposat a sacrificar festius i nits en un ram dur com és aquest. Es a dir, que poques opcions a esclavitzar teníen. Igual altres de gamma alta tenen personal que hi treballa gratis -la qual cosa no significa automàticament que siguin uns explotadors necessariament, però dona molt que pensar-.
En tot cas, una descoberta interessant aquest llibre de Orwell, oi?
2 comentaris:
Molt fan d'Orwell (tot i que aquest el tinc pendent). Molen molt també "Homenatge a Catalunya" i "The road to Wigan pier", i, es clar, "1984", encara que era millor assagista que novel·lista (ser panfletari fent ficció és lleig, i de vegades se li escapa).
Molt interessant.
Publica un comentari a l'entrada