dimarts, 10 d’abril del 2012

de Rosa, Rosae, Rosae. Jon Stewart i la Pink Slime Experience

En Jon Stewart descobreix el Pink Slime i se'n fot del nom comercial: 'finely textured beef' (carn finament texturitzada) que ell rebautitza com 'el cashemeer de la carn'. I en general satiritza sobre aquest producte que s'obté de la separació mecànica i la exposició a gas amoníac de les restes de carn que queden als òssos i carcasses. 'Igualito a como lo prepara mi mamá' ens diu el bó d'en Jon.

Alerta a la incrèdula menció final a McDonalds: Que McDonalds no ho troba 'apropiat' per menjar? Una cadena que ven el McRib (Rib són costelles en anglés) un entrepà on NO hi ha costelles? El pink slime és massa 'fals' per a ells?

Esquemedesorinotóa XD


I ara no deixem de esfereir-nos amb aquest llim texturitzat, però amb una mirada entenidora i divulgativa, la del meu heroi personal Jamie Oliver. En Jamie explica d'una forma planera quin és el procés que permet obtenir aquest producte de carn mecànicament separada i tractada amb gas amoníac.

Està tot en anglés, entre altres coses si no ho he entés malament en les recerques que he fet -sí, em resisteixo a anomenar-ho documentació- aquest procediment està només autoritzat als Estats Units (on un 70% de la carn que consumeixen porta una fracció d'aquestes restes reaprofitades).
Tot això obre un debat ben interessant ja que es podria argumentar que no té sentit malbaratar uns nutrients que la tecnologia permet aprofitar. Al món hi ha gana i per tant aquestes proteines s'aprofiten i no acaben malbaratades. Però es clar, el que a mi em sembla es que aquest argument amaga un altre que és el que realment mou la maquinaria: LA COBDICIA. Vendre hamburgueses a preu 'normal' que contenen un 15% de fracció recuperada amb aquest procediment i sense etiquetar-ho... no té gaire a veure amb l'aprofitament proteínic i sí molt a veure amb el negoci al cost que sigui.És legal i dona beneficis.Who cares?


Millor ens ho prenem amb humor, que només és dimarts i encara falta molt per al cap de setmana. Qué pasa locooooo?!! :-P

4 comentaris:

  1. Hi ha coses que encara em fan fàstic. I no són precisament els aliments, sinó les manipulacions aquestes... com sempre, gràcies per instruïr-nos. Petons

    ResponElimina