Quan la nostra lectora lusitana portuguèsida em va enviar aquest video de l'enterro do bacalhau, em va donar un mal averany terrible i el vaig desestimar d'entrada. Només visualitzar la foscor i tenebres de la liturgia que hi apareixia ja em donava baixon. Quina tristor, quina poca vida.
Va ser devant la seva insistència que vaig cercar i llegir la història que hi ha darrera aquesta 'manifestació' que cada quatre anys es celebra a Soutocico. Una protesta que data del segle XVI i que el poble va inventar per protestar contra la hipocresia de la esglèsia catòlica que (oh sorpresa) venia perdons i dispenses als rics per a menjar carn durant la Quaresma.
I als pobres... pues haber nacío rico, atontao. Aquesta evident desigualdat per part de l'autoritat religiosa, competente por supuesto, va esperonar la imaginació de la gent.
Aleshores ho vaig entendre, és un acte de burla i protesta disfressat, i on el bacallà ocupa la part central i totèmica. Una bufonada molt seriosa.
L'ENTERRAMENT DEL BACALLÀ
Enterro do bacalhau Há padres,
feiras, bispos e cardeais. Há discursos, homilias, testamentos,
certidões de óbito lidas em voz alta. Há marcha fúnebre, carpideiras que
choram e muito povo a assistir aos mais de 300 figurantes e personagens
que se incorporam no cortejo do Enterro do Bacalhau que acontece no
Soutocico, Leiria, de quatro em quatro anos, num protesto tradicional
contra a igreja que proibia o consumo toal de carne durante a Quaresma
mas que abria uma excepção a todos os que comprassem a bula, indulto que
só servia os mais abastados. A maioria do povo socorria-se do peixe
mais barato: o bacalhau. Durante a ditadura de Salazar, o Enterro do
Bacalhau esteve proibido e foi retomado com o 25 de Abril. Dura duas
horas, algumas lágrimas dignas de actores profissionais e muitas
gargalhadas. No cortejo, ninguém de descose e mantém-se a solenidade do
evento
"Hi ha sacerdots funeraris de bacallà, fires, bisbes i cardenals. Hi ha discursos, sermons, testaments, certificats de defunció en veu alta. Hi ha marxa fúnebre, ploradores, més de 300 extres i altres personatges que s'uneixen a la processó de l'Enterrament del que succeeix a Soutocico, Leiria, cada quatre anys.
En protesta contra l'església tradicional que prohibia el consum Toal de carn durant la Quaresma.
"Hi ha sacerdots funeraris de bacallà, fires, bisbes i cardenals. Hi ha discursos, sermons, testaments, certificats de defunció en veu alta. Hi ha marxa fúnebre, ploradores, més de 300 extres i altres personatges que s'uneixen a la processó de l'Enterrament del que succeeix a Soutocico, Leiria, cada quatre anys.
En protesta contra l'església tradicional que prohibia el consum Toal de carn durant la Quaresma.
Prohibició , però amb una excepció per a tots els de comprar la bula, el perdó, que només serveix als rics. La majoria de les persones socorria és la més barata de peix: bacallà.
Durant la dictadura de Salazar, l'enterrament del bacallà estava prohibit i va ser reprès amb la revolució del 25 d'abril. Té una durada de dues hores, algunes llàgrimes dignes d'actors professionals i moltes rialles. En la processó, ningú perd la compostura i es manté la solemnitat de l'esdeveniment"
Durant la dictadura de Salazar, l'enterrament del bacallà estava prohibit i va ser reprès amb la revolució del 25 d'abril. Té una durada de dues hores, algunes llàgrimes dignes d'actors professionals i moltes rialles. En la processó, ningú perd la compostura i es manté la solemnitat de l'esdeveniment"
Més informació aquí.
No coneixía aquesta història! una miqueta més de cultureta que tinc!
ResponEliminaPetonets
Gràcies per il·lustrar-nos de nou, Òscar, una cosa interessant, això de l'enterrament, però sobretot molt bo per viure-ho en directe. Qui pogués... he he.
ResponEliminaL'esglesia sempre ha fet i continua fent coses d'aquestes, no entenc perque els rics pagan s'en salven, tenen bula i als pobres ....
ResponEliminaDesprès es queixaràn de que la gent no té fe.
Petons.
Hola Oscar, guapo tu
ResponEliminaGràcies per compartir aquestes imatges, sabia que existia aquesta festa però no lo havia vist mai.
Ana de fet segueix passant ara mateix, amb l´Esglesia i fora d´Ella, només has de mirar tota la pel-licula que es porta la Casa Roïal, si tu fa alguna d´aquestes "coses" vas directament a pressò y callando, i no PASSA RES DE RES,...
mil petonets Susanna
ë verdade que partilhamos muita história com vocês os espanhóis. O bacalhau também na Espanha foi a comida dos pobres nos anos 50 e 60.
ResponEliminaTambém infortunadamente partilhamos ditadores, igreja, bula, etc....
Eso, eso, que lo entierren, y cuanto más profundo mejor.... gente sabia los hermanos lusitanos.
ResponElimina