Un passat on ja teniem sort si podiem aconseguir un treballet mal pagat, on sobreviure amb els aliments bàsics i el nostre 'Carmencita i la buena cocinera' i on, que voleu que us digui: els governants ens arengàven amb discursos sobre ajustaments econòmics i ordre als carrers.
Diuen que volen fer lleis a mida, en calent, per regular el dret de reunió. Diuen que volen fer lleis a mida, en calent, per a permetre una represió sense anàlisi crític de l'actuació policial. Diuen que a Bilbao n'han matat un a pilotades de goma.
En tot cas i mentre aprofundim en el nostre camí cap al passat, ho podem fer amb alguna musiqueta d'anunci en blanc i negre. En ona franquista i desarrollisme, perque al final un sospita que ens acabaran atonyinant i distraient-nos amb el futbol però sense inaugurar pantans.
Per això us deixo aquest bonic powerpoint que m'ha enviat la meva tieta Màxima per correu, si us el baixeu podreu escoltar alguns anuncis clàssics de l'alimentació dels seixanta. Aquells que esteu fent el cafetó a la feina -ehem, ehemmmmm- alerta amb els altaveus.
Clica a la imatge per baixar el powerpoint
Però en aquest passat, que ningú hi vol tornar i ens hi estan abocant precipitadament i improvitzant, com dius tu, algú lluitava per canviar alguna cosa. Ara ningú ja lluita, posem el cap dins l'olla i només volem parlar de cuina (o de fulbol). Gràcies per l'entrada d'avui, em fa sentir millor, pensar que sempre hi hauran romàntics com jo;-)
ResponEliminaAra miro l'enllaç, entre pilota de goma i pilota de goma sempre va bé una mica de distracció.
Una forta abraçada!
Quanta raó!!! hem de tornar enrere... però tanta eufòria com hi havia (o ens la feien creure)tampoc era massa normal...la meva àvia deia (els anys 70 ..) que si allò era guerra que no vingués la pau... potser tenia raó!
ResponEliminaQuina alegria quan he vist la portada del llibre de "Carmencita".... va ser el meu primer llibre de cuina, heredat d'unes tietes-àvies. No he cuinat mai res d'ell, però mira, m'encanta tenir-ho en una edició de l'any de la picó. És com un bé preuat.
ResponEliminaMiraré si hi ha res per posar en la TARTERA :)
Jo també tinc la sensació de que torne'm al passat, però no al millor passat.
ResponEliminaUns anuncis si els recordo, d'altres no.
Petons.
No he tingut mai aquest llibre. El meu primer llibre de cuina va ser Sabores, encara el tinc!
ResponEliminaPetonets
el libro de la carmencita lo tenia mi suegra y un dia me lo regalo,un clasico.
ResponEliminay los anuncios me acuerdo de todos
En tant al llibre m'ha fet recordar la meva àvia quan li deia a ma mare que es diu Carme: "carmencita la buena cocinera". Ho feia cada cop que venia a casa!, se'm va quedar a la memòria des de petita i m'ha fet gràcia recordar-ho. Però no sóc nostalgica de mena, m'agrada mirar el present i endavant. Si el passat que ens recorda l'actualitat politica és la de Franco i companyia...prefereixo mirar encara més endavant...
ResponEliminaquina gràcia veure el llibre, jo em dic carmen per la meva àvia, i ella de petita em deia Carmencita, la buena cocinera (bé , ....ejem...m'agradaria que em veies ara, no se si bona o no...pero menjem cada dia a casa¡¡)
ResponEliminaI potser si tiempos pasados fueron mejores......
Jo no el tinc però he sentit parlar molt d´ell, ha de ser una passada! Muaks
ResponEliminaAls que parleu del llibre us comfessaré que jo no el faig servir, em costa molt concentrarme en aquestes receptes tan mal composades i sense fotos, hehehe.
ResponEliminaI bé, sobre el tema principal del post... doncs em sembla que queda clara la meva opinió i veig que coincidim en general: no anem bé i anem endarrera.