I aquest blog preten ser acte de explicar allò que em succeeix al voltant de la taula. Potència positiva és la suma de troballes que durant aquests cinc anys m'ha donat en el món analògic. El món de les persones i aquesta xarxa connectiva i sinàptica que mica en mica hem anat construint els blocaires de cuina.
I és així com divendres passat, tal i com ha de ser, una petita visita logística va esdevenir moment de taula i conversa compartida amb la Txell i en Kike (a.k.a. lacuinavermella).
Perque un comença el dia planificant la recollida d'un paquet i acaba modificant actuant a tota potència en un sopar que ens va portar fins més enllà de la mitjanit molletana. Quan surts cap al cotxe amb el silenci de la lluna i l'esperit furtiu dels que comulguem faves i ventre d'ossos al petit gran temple vermell.
Per cert, nivel de detall dels amfitrions: copeta de vi per al nen que es pren la Zero. El meu Gourmetisme de garrafón personal.
El plat principal van ser aquestes faves amb el ventre d'ossos (aquí teniu el link a un post detallat sobre aquest producte de la ma experta de l'Ada Parellada -doctores tiene la iglesia!- ). Per la meva part, apuntar que aquesta preparació de carn de costella embotida dins d'un budell amb els òssos i tot no és tant un embotit com una forma de tenir conservada la costella de forma que sigui ràpida i saborosa d'incorporar als guisats. A mode de picada ultra forte, talles troç del ventre que tens sobre la cuina i el fots a la cassola que ja cuina.
No es que jo ho inventi, això m'ho van explicar els vermells durant les hores de conversa nocturna i alevosa.
És una especialitat vallesana de la que nosaltres vem tastar la Mollet version (no pot ser d'altra manera, aquest parell estan sempre fent pàtria gran i petita, hehe). Us recomano que ho tasteu si en teniu oportunitat, tant si sou fans de les costelles com si no ho sou. Val la pena perque és un producte proper que, alhora, és 'exòtic' i diferent. Tota una troballa.
Si a sobre de postres, el Kike s'ha currat un pastís de poma suau i esponjós... aleshores ja teniu premi complert. Jackpot, Cirsa i tres en ratlla. Pleno al quince i contents cap a casa amb el pap ple de somriures i l'esperit renovat. L'Euromillon.
Moltes gràcies Txell i Kike per l'acolliment, la conversa i els somriures. Em barrufa la xarxa.
8 comentaris:
Segur que va ser un sopar molt amè. Jo no había sentit a parlar del ventre d'ossos.
Sembla que està de moda ho que m'has dit al teu comentari, productes que diuen que sustituexen a una peça de fruita, jo els trobo més per a un picoteo millor que els típics snacks plens de greixos trans, encara que molt bons al paladar, pero la fruita es insustituible, ni tan sols per un suc.
Petons.
Estava cantat que la trobada sería amena, excitant i plena de complicitats. I es que coneixent els comensals, no podia ser d'altra manera.
Una abraçada
No en teniem cap dubte de que el sopar seria un èxit, en tots els sentits!!!
PTNTS
Dolça
Hola Oscar, guapo tu
Una revetlla deliciosa, bon àpat i millor companya, que més es pot demanar ?
Aquests moments son teus ningú t´els pot robar
mil petonets Susanna
Era d’esperar que la trobada fos perfecta, uns bons comensals, un bon sopar i molta complicitat, que més es pot demanar !!!!
No havíem sentit a parlar del ventre d’óssos
Una abraçada
Segur que va ser una bona vetllada! els vermells es troben a faltar!!
Bon cap de setmana!
Qué bien os cuidáis; te he visto en los videos, vaya soltura, el bocado de txistorra lo pienso hacer este finde.
Tienes razón con lo de los fresones, pero en alguna caja de las compradas pone fresas, no está claro esto, luego, dentro de los fresones hay algunas variedades con bastante sabor, en fin, que seguimos esperando a Junio.
Un abrazo.
Ostres, quin luxe gaudir de la bona companyia i de la bona taula d'aquesta parella tan simpàtica!
Publica un comentari a l'entrada