Si la Setmana ha de ser Santa, que ho sigui també desde el rojerío iconoclasta. Jo no el vaig coneixer en persona però en Xesco i en Dani sí. En pocs dies farà un any que en Gaspar Rey va deixar aquest Perro Mundo, deixant petjada i marcant camí, i en homenatge a ell ens fotrem un ESMORZAR 'FILLDEPUTA'.
Un esmorzar íntim per a recordar-lo i celebrar la vida. I així serà la nostra Setmana Santa, perque és just i perque ens ho demana el cor.
aMÉN.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo també vaig tenir la sort de coneixe'l (poc) i em va fer molta, molta pena la seva mort. Em va portar en cotxe en una ocasió al Forum de Vic, al que Cocina Futuro estava vinculada i el recordo com una persona amabilíssima i de conversa apassionant.
ResponEliminaHasta gomina me voy a poner para el domingo!
ResponEliminaBaco save the King!
Lo que son ustedes son unos descreidos. En homenaje a su amigo, diré más: unos descreidos de los cojones. Lo que deberían etar haciendo son rogativas para que no se les chafen las procesiones a los señores esos vestidos de kukluxklan.
ResponEliminaMar, vas tenir més sort que jo. :(
ResponEliminaPantxeta, tenint en compte el teu estat capilar ja no se si preguntar on et posaràs la gomina... XDD
Anónimo, nah, esta semana pasada salieron a pedir agua los musulmanes de Catalunya así que poco me voy a meter yo en medio de un zipostio semejante. Que se apañen ellos con sus tótems. :D