El amplio espectro del mundo cocineril. Desde el rutilant estrellat que fa cuina conceptual, creativa i que mai copia ni repeteix fins al cuiner un nivell per sota del nivel 'batallón' que esta literalment en una cadena de muntatge cul.linari. Menys estimulant no se puede.
Ford que per alguna cosa va inventar la cadena de muntatge n'estaria orgullòs,
però a mi em posa una mica trist. El que no em posa trist sino molt content és que aquest video me l'ha fet arribar la
Sara Maria, gràcies maca!! :)
Aquesta deu ser la truita de l'arròs tres delícies, no? con toltilla? si con toltilla!!
ResponEliminaPetonets
La quantitat d'ou que fan servir per fer-ne una no els hi deu sortir a compte... Ho vaig veure penjat no recordo on i vaig pensar en tu al moment!
ResponEliminaPotser Ford estaria content, però crec que no se'n sortiria amb els palillos, que sempre serà una tècnica difícil de mecanitzar...
ResponEliminatortilla Bob Esponja...
ResponEliminaJo vaig fer la pseudomili en una residència d'avis; el dia que sopaven truita calia fer 80-90 truites d'una tacada. Una monja s'encarregava de fer-les, totes.
ResponEliminaBatia els ous amb el minipimer, posava 3 paelles al foc i les feia en 3 temps: quallava a la primera paella a foc fort, abocava a la segona per segellar l'altra banda a foc mig (mentrestant ja tirava més ou a la primera) i finalment passava a la tercera, a foc baix, perquè es fes per dins (mentre la de la primera passava a la segona i tornava a començar una altra). Era un espectacle veure-ho!
L'ou que hi posa fa una mica d'engunia... primer pensava que era oli! ASixò si, tenen una bona cadena muntada!
ResponEliminaM'he quedat muda!
ResponEliminavaya cadena,debe ser para hacer las tortillas para el arroz tres delicias tipicas de ellos
ResponEliminaMary Lou, mucha toltilla!!
ResponEliminaSara Maria... si alguna cosa és segura és que els surt a compte. O sigui que... serà ou? XD
Marina, falta que hi posin robots en comptes de persones... :S
Angels, jajajajajaj. Tens tota la raó! XDDD
surf, jo em vaig lliurar de la prestació social substitutoria amb la tàctica del silenci administratiu, però a la monja acròbata m'hagués fet gràcia veure-la :)
Teresa... fa tot plegat molta angunia :(
apeu... jo també però igualment no deixava de mirar :)
Miquel, balato balato hago toltillas balato!! :D
Jo vaig ser dels pocs de la meva quinta que va fer la PSS. Com a mínim vaig aprendre algunes coses: servir berenars i sopars, punxar insulina als diabètics, mesurar la pressió arterial, tastar les croquetes i els flams de les monges (riu-te tu d'el Bulli)...
ResponElimina