Que un producte natural sigui bó, no significa necessariament que tots aquells productes processats siguin dolents. De la mateixa manera asevero rotundament que un tractament racional i industrial dels aliments -a banda que el resultat en boca no siguin ni remotament similar al tractament artesà- ni significa que el resultat sigui un verí fastigós ni tampoc garantitza que el sistema global de producció sigui just ni sostenible.
Es a dir, aquí no hi ha bons i dolents. Aquí segons la meva opinió hi ha bones i males praxis com a tots els sectors del tinglado social que tenim muntats.
Per això coneixer un tecnòleg dels aliments em sembla fascinant, perque no es pas un cuiner i la seva aproximació a la alimentació és desacomplexada i desde unes ulleres noves i diferents. I si a sobre té un blog on de tant en tant ens obre finestres a aquest món a al resta de mortals el fet ja esdevé ultramàtic.
Com a exemple, i amb el seu permís (vull dir que li he demanat permís explícitament, no parlo d'una fòrmula de cortesia retòrica, hehe) he fet un mashup de dues entrades seves.
La meva intenció era doble: difondre el seu blog i alhora difondre els dos processos que veureu i que a mi em resulten hipnòtics i atractius. La quantitat, la velocitat, la precisió i la estandarització dels processos també pot contenir una certa bellesa.
En la primera entrada o primer video (la teniu complerta aquí: Como se hacen las salchichas), podem veure com s'el.laboren les salsitxes tipus frankfurt. I jo crec que ens ha de quedar clar quina hauria de ser la diferència entre aquelles que estan fetes realment de carn i tenen un preu que està en consonancia amb la materia primera... i les altres que ens venen a 2.50 euros/kilo i fetes amb carns separades mecànicament (puaj?).
Ningú pot pensar que per 2.50 e/kilo dins hi ha carns que menjaria fetes a la planxa...oi?
En el segon video, extret de la entrada 'Como se hacen las tripas de celulosa' -un producte que en Bertus coneix molt bé ja que s'hi dedica professionalment- trobem un recorregut per la fabricació dels recobriments de celulosa o tripes de celulosa que s'utilitzen en la fabricació de les salsitxes (i que hem vist com s'utilitzen en el video anterior).
Espero que si algú encara no coneixia el seu blog, s'hi passegi de tant en tant perque us asseguro que trobareu tot sovint contingut diferent al habitual, interessant i exposat d'una forma planera i gens 'tècnica'. Per a tots els públics amb ganes d'aprendre alguna coseta sobre el món dels aliments.
5 comentaris:
jo de gran vull ser tecnòleg (o tecnologa) dels aliments.
Dos cosiñas. Una. Si que comes alimentos inorgánicos. La sal, por ejemplo. La sal no es un condimento, y a ver si hacemos los deberes (ya va la segunda vez que te mando a revisar el mismo post).
Dos. Lo que ahora se llaman "tecnólogos de alimentos" antes -en mis tiempos- eran/éramos ingenieros alimentarios. Cosas de la metonimia.
Ah, y el blog de Bertus es, simplemente, brutal. O sea, cojonudo.
Ada... és un bon títol per presentar-se oi?
Anónimoejem, la sal no es un condimento y és inorgánica. Concedo porque no me queda otra :D
Ahora bien, la última vez que revisé un post tuyo no habia ni dibujos (ya no hablo de vídeos o asín). Y la verdad es que se me rompió la hoja de los deberes mientras borraba con la goma y el perro se la comió.
Hombre, en este caso la metonimia ha evolucionado a mejor. ¡Impresiona más!
Sempre he pensat que tu series el millor tecnòleg dels aliments del món! :)
Conec molt bé el tema que parles (el meu pare es dedicava a la indústria de maquinària càrnica) i algun cop havia anat a gravar a fàbriques semblants. Quina pudor i quin fàstic veure com fant els frankfurts basura. Des de llavors que no n'he menjat mai més :(
interesantes videos y no conocia a Bertus, pero nunca me han gustado estas salchichas,prefiero las salchichas nuestras
bon cap de setmana
Publica un comentari a l'entrada