de ciència i tecnologia, salsitxes, tripes i sobretot blog de Bertus

En Bertus és tecnòleg dels aliments. A que sona bé? Tecnologia i aliments son dues paraules que a mi em barrufen molt i que paradoxalment tot sovint quan van juntes tenen mala premsa. En el que per a mi és un abús que frega el xantatge emocional, alguns han explotat espuriament una certa imatge del orgànic (algú ha menjat productes inorgànics alguna vegada? Rossegeu pedres, potser?), el natural i el puritanisme bio.

Que un producte natural sigui bó, no significa necessariament que tots aquells productes processats siguin dolents. De la mateixa manera asevero rotundament que un tractament racional i industrial dels aliments -a banda que el resultat en boca no siguin ni remotament similar al tractament artesà- ni significa que el resultat sigui un verí fastigós ni tampoc garantitza que el sistema global de producció sigui just ni sostenible.

Es a dir, aquí no hi ha bons i dolents. Aquí segons la meva opinió hi ha bones i males praxis com a tots els sectors del tinglado social que tenim muntats.

Per això coneixer un tecnòleg dels aliments em sembla fascinant, perque no es pas un cuiner i  la seva aproximació a la alimentació és desacomplexada i desde unes ulleres noves i diferents. I si a sobre té un blog on de tant en tant ens obre finestres a aquest món a al resta de mortals el fet ja esdevé ultramàtic.

Com a exemple, i amb el seu permís (vull dir que li he demanat permís explícitament, no parlo d'una fòrmula de cortesia retòrica, hehe) he fet un mashup de dues entrades seves.
La meva intenció era doble: difondre el seu blog i alhora difondre els dos processos que veureu i que a mi em resulten hipnòtics i atractius. La quantitat, la velocitat, la precisió i la estandarització dels processos també pot contenir una certa bellesa.

En la primera entrada o primer video (la teniu complerta aquí: Como se hacen las salchichas), podem veure com s'el.laboren les salsitxes tipus frankfurt. I jo crec que ens ha de quedar clar quina hauria de ser la diferència entre aquelles que estan fetes realment de carn i tenen un preu que està en consonancia amb la materia primera... i les altres que ens venen a 2.50 euros/kilo i fetes amb carns separades mecànicament (puaj?).
Ningú pot pensar que per 2.50 e/kilo dins hi ha carns que menjaria fetes a la planxa...oi?

En el segon video, extret de la entrada 'Como se hacen las tripas de celulosa' -un producte que en Bertus coneix molt bé ja que s'hi dedica professionalment- trobem un recorregut per la fabricació dels recobriments de celulosa o tripes de celulosa que s'utilitzen en la fabricació de les salsitxes (i que hem vist com s'utilitzen en el video anterior).

Espero que si algú encara no coneixia el seu blog, s'hi passegi de tant en tant perque us asseguro que trobareu tot sovint contingut diferent al habitual, interessant i exposat d'una forma planera i gens 'tècnica'. Per a tots els públics amb ganes d'aprendre alguna coseta sobre el món dels aliments.