Si alguna cosa ens ha ensenyat la ciència ficció, es que mentres aquí riem, en algun univers paral.lel una ceba plora tot fent juliana amb humans.
Cosa que no passaria si el tallés amb el ganivet mullat, o a sota de la campana extractora (encesa), o mullant sovint el ganivet en aigua, o amb l'humà molt fred quasi congelat, o amb unes ulleres de buzo, o una molt pràctica: mantenir l'humà sota el raig de l'aixeta.
3 comentaris:
Hola ôscar guapo tu
geníal com sempre
mil petonets Susanna
He he he... una bona solució, la de l'humà sota l'aixeta... petons i bona setmana!
Qué bestia! Espero que les cebes no llegeigin aquest post.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada