de Peix Blau i la Tarragona Gastronòmica

Un és esclau de la seva joventut, tots sabem que les eufòries jovenívoles perduren en els racons de la memòria i sovint guanyen en bellesa i lluentor com si el pas del temps els fes una criança que ni la millor bota de roure americà.

Per això mentre baixàvem (primera llicència pixapins) la AP-7 enfilant cap a la nostra cita amb la Tarragona  gastronòmica, vem cantar a cor que vols Imperial Tàrraco. Aquells xicots del Terrat ens van tatuar a la neurona la melodia Ye-Yé Tarraconensis.

A la reina del meu cor i al yours truly ens va convidar molt amablement la nounascuda Agrupació Tarragona Gastronòmica (ARCS del Serrallo + Part Alta + Tarraco Gust ) i ho van fer amb el motiu de la posada en marxa de les Jornades del Peix Blau.

La cita començava al mariner Barri del Serrallo, que jo assimilo a la nostra Barceloneta i espero que ningú s'enfadi per el paralelisme: la Barceloneta és el meu barri preferit per anar a jalar unes tapes, sense anar més lluny.
Amb la por del aparcament impossible vem deixar el cotxe a uns quants carrers (segona llicència pixapins, no feia cap falta) i vam afrontar la primera alegria del matí: la trobada prèvia amb la Glòria, la Marta i la Nani per a escalfar motors de cara a la Ruta del Peix Blau.

Va ser poca estona, perque de seguida va començar el moviment un cop ens vem reunir amb els altres blogs convidats: Txaber Allué, JuanaTrujillo i GastronomiayCia. Ens esperàven tres stages amb tres tapes a cada ubicació i cerveseta (Inèdit, que Damm patrocina les jornades del Peix Blau de Tarragona) i un sol fantàstic que m'ha posat una mica més moreno del meu tó agitanaet.

A la primera aturada, a la Plaça Sant Magí els restaurants del Serrallo ens van oferir respectivament un Capritx de sardina (Manolo), un verat marinat (L'Onada) i una barqueta de seitons (Cal Joan).
El capritx era una paperina amb sardines arrebossades i cruixents amb salsa romesco i allioli. Alerta perque allà ens vem assabentar que la primera constància escrita del mític romesco prové del crític de La Vanguardia Angel Muro en un dinar a una casa del Serrallo i és per això que aquest barri es considera el lloc on va neixer el romesco. Que per cert nosaltres tractem com una salsa i els tarragonins consideren 'una preparació' com podria ser l'escabetx per exemple. Ells fan romesco de... conill, pollastre, peix,... el que sigui. Per a ells l'element principal és el romesco.

 

Com es pot veure a la foto, la barqueta era sucosa, saborosa i espectacular. Una cuina directa d'alló que s'anomena producte. Sensacional. Les tres tapes eren bones, però el cert és la barqueta em va marcar el matí :)

Tot seguit en Julio, el nostre guia, ens va portar per el camí no precisament-més-recte per a que poguèssim admirar diferents punts interessants de la ciutat. Vem poder veure l'antiga porta del celler Muller (proveïdors durant dècades del vi que feien servir en grans quantitats -cal suposar que en piadosa tasca ecumènica- al Vaticà fins al pontificat de Juan XXIII. O l'edifici en reformes de l'antiga factoria de Chartreuse, aquest licor monacal que també suposem que tenia una piadosa finalitat com a elixir de vida. També vem tenir la corresponent racció de visita romana, inevitable (afortunadament)

I el mercat provisional (al fons podeu veure la façana del que estan remodelant) que un cop es desmunti està previst que sigui instal.lat en algun pais de l'Àfrica subsahariana on pugui continuar fent feina.

Vem arribar finalment a la espectacular Rambla on el segon stage ens va deparar una hamburguesa de verat (Cocvla), una pomada d'anxoves amb pa d'olives (El Terrat) i un deliciós llom de sardina marinada amb bergamota, escalivada a la brasa i citrics (20 a la Rambla).

Entre el segon i tercer stage vem anar a 'tocar ferro', es a dir, ens vem acostar a la gran barana de ferro que culmina la preciosa rambla tarragonina i que fa d'extraordinari mirador al Mediterrani. Val, es cert, soc un burro per no haver vingut abans a veure aquesta meravella. Me la emporto gravadeta a la retina.

I a les papil.les gustatives m'emporto el uànderful ravioli de cansalada ibérica i sardina en escabetx (AQ Restaurant) que ens esperava tot just abans de la visita a la catedral (que per cert està escapçada!!). En aquest tercer stage també vem poder degustar una broqueta de verat adobat amb cervesa i curri i arrebosat amb panko (Auriga) i un seitó en salsa ponzu amb ceviche de verdures i escuma de tamarindo (Taller de Cuina)

D'aqui ens vem dirigir a tastar un menú de 10 plats que ens oferien els diferents xefs tot cuinat al AQ Restaurant, ho vem fer tot passant per devant d'aquesta curiosa catedral escapçada... però això queda per a una segona part. No us sembla?

Per suposat agraeixo la invitació a Tarragona Gastronòmica i els hi desitjo moltes més iniciatives com aquesta del peix blau, de fet ja van comentar alguna coseta de que també en preparen una dedicada al .... romesco!! hehehe.