dimarts, 15 de maig del 2012

de tonyina marinada amb pebrot ben dolç

Avui una de tàper.

Ja fa molts mesos que el mestre Xesco Bueno ens va obsequiar en un dels seus dominicals (i pecadors) esmorzars de forquilla amb una tonyina en escabetx fantàstica, lleument cuita i amb el punt just d'acidesa. I ahir vaig pensar en mirar d'aproximar-me a la seva sàpida proposta improvisant un escabetx que no ho és i passant per la planxa uns segons la meva tonyina.

Es a dir, potser us pregunteu la raó de no fer exàctament el mateix concepte del mestre si tant em va agradar. Hi ha varies raons que van desde la manca de temps (i habilitat molt probablement) per a fer un escabetx amb excel.lència fins a la manca de temps (i probablement habilitat) per a fer un escabetx amb excel.lència.
Dit d'una altra manera, en Xesco és una mena de Iiñgo Montoya dels escabetxos i jo no he estudiat a Cappo Ferro.


Així que en un rampell d'improvitsació digna de l'Actors Studio, vaig decidir muntar una marinada amb 1/3 part de salsa de soja, 1/3 part de vinagre de xerés, 1/3 part d'oli amb un puntet pebre. Es tractava simplement de submergir els meus talls de tonyina durant una nit. De forma que de matinada pogués fer el copet de planxa necessari per a assecar l'excés de líquid que pogués contenir i alhora donar-li una mica de maillard a l'exterior que sempre fa com una mica gourment.

Aquest és el resultat de la combinació de la tonyina que sembla escabetxada però no està escabetxada amb uns pebrots vermells dolcissims que es poden fer escalivats, al forn o simplement 'pochados' molt lentament en una mica d'oli. Al final el que es tracta és de combinar l'acidesa i salaor de la tonyina amb la dolça caricia del pebrot.


La recepta en format recepta :)


Amanida de tonyina marinada amb pebrot dolç


Ingredients:


Un tall de tonyina per cada comensal
Un parell de pebrtos vermells per cada comensal (que n'hi hagiiiii hehehe)
Mig carbassó per cada comensal
Mig got de salsa de soja (en el meu cas era tipus Thai)
Mig got de vinagre de xerés
Mig got d'oli de girasol (es pot posar AOVE si es vol,es clar. Però no volia que es notés el seu sabor)
Pebre negre.


Procediment:


Podem fer els pebrots al forn (si tenim la sort de poder fer brasa els podem escalivar ;-P) o bé tallar-los en tires i posar-los en una cassola amb una mica d'oli i tenir-los a foc baix durant molta estona remenant de tant en tant. Jo calculo que els vaig tenir uns 40 minuts. Salpebrem i reservem.


Tallem els carbassons en juliana gruixuda i els passem per la planxa amb una mica de sal i pebre. Quan encara estan cruixents els treiem i reservem. Alerta amb deixar-los cruixents, és important.


Finalment fem la barreja de soja, vinagre, oli i pebre i posem els talls de tonyina a marinar. Jo els he tingut tota la nit. Al matí cop de planxa forta durant uns 30 segons per banda. Deixem refredar i els tallem en bastonets. Si us fixeu, el centre queda 'cru'.

La combinació àcida de la tonyina amb la dolçor dels pebrots m'ha encantat!! Un molt bon tàper, heh!!
Tallem els pebrots a tires


9 comentaris:

Gemma ha dit...

Tot i ser una versió senzilla del gran mestre, estic segura que en Xesco li donarà el vistiplau :)
La combinació ha de quedar ben bona i el marinat ha de ser molt gustós.

MaryLou ha dit...

M'encanta tot! la tonyina ambs els pebrotets tan bons... ummmm!!!!
Petonets

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Molt bo per ficar-lo al tupper, pero sobre una torrada també estaría molt bé.
Petons.

Chez Silvia ha dit...

Ohhh! aquesta carmanyola ja m´agradaria que fos meva!!! tot el que porta m´encanta!!! que aprofiti!!!Muaks

Teresa ha dit...

Tal com ho expliques ja em fa salivera!! bona pinta!

trifasic de baileys ha dit...

quins ingredients tan bonss!!! m'ho quedaria toot tooot i tooot!! un plat complet, com els que a mi m'agraden!! petonets

Visc a la Cuina ha dit...

Amb aquesta recepta faria feliços a tots els de casa, que boooooo!

Miquel ha dit...

rica esta carmanyola me encanta la receta,sana y buena

La Cuina Violeta ha dit...

Tonyina marinada: el meu marit hi té debilitat per la tonyina. Aquest plat el faria feliç,
Nani