del 'Què mengem' al Sense Ficció de TV3

Que els documentals i reportatges tenen la voluntat d'explicar una determinada visió del món no es només 'el que hi ha' sino que fins i tot és raonable. Que dins d'aquesta voluntat els periodistes han d'incloure també -si volen exercir la seva profesió amb rigor- altres visions de la jugada també és indiscutible.
I que el tema de quins verins (i sobretot en quina quantitat, que és la dada clau) ens cruspim cada dia a les nostres amanides, salsitxes i refrescs mereix sense cap dubte la atenta mirada de la televisió pública.

El resultat emès ahir és aquest documental del programa 'Sense Ficció' i que es titutla 'Què mengem'. Del que personalment vaig tenir un resultat insatisfactori malgrat la enorme il.lusió amb que vaig començar a veure'l.
Insatisfactori perquè al acabar vaig tenir la sensació d'haver estat veient més un spot que un documental, amb una visió molt determinada de la realitat que sembla evident que no coincideix amb la meva. Tot i que paradoxalment jo també crec que la industria és deslleial amb els seus consumidors -o sigui, amb nosaltres- i que els interessos crematistics dominen i controlen bona part de les decisions de les agències reguladores.

I es que jo crec molt en els matisos, i per molta simpatia que tingui per la agricultura ecològica no es pot plantejar un tot o res: O el que tenim ara en pack complert o  la agricultura 100% ecològica. O blanc o negre, no em barrufa.
Probablement l'alimentació sostenible, raonablement sana (us heu plantejat mai que fa cent anys la esperança de vida era de 45 anys i en canvi no existia la denostada agricultura industrial?) i respectuosa amb la resta d'espècies amb les que compartim planeta estigui en algun gris entremig que permeti que tots mengem prou i bé. No en soc expert, i necessito sempre que es plantegin aquests debatss amb dades i estudis a la mà, i no només amb fermes creences, tot i que puguin ser absolutament benintencionades.

M'alegra que se li dediqués aquest temps a quelcom tant important com és la nostra alimentació. I espero que en el futur hi hagi més documentals en Prime Time sobre aquests temes.
En tot cas, aquí teniu el documental per als que no el veu veure i en vulgueu tenir una opinió pròpia, que al cap i a la fí, és del que es tracta :)



Per cert, nota a peu de pàgina sobre el tó teatrero del locutor, que em semblava que estigués explicant un conte per a infants. No feia falta.