No es pas que em sàpiga greu, ja m'he comfessat prou vegades de botiflerisme galopant -si s'ha de ser pecador, que sigui amb grandeur-.
I va caure a les meves mans un rèmol dels de piscifactoria que no són tan bons com els de la mar salada però que també són una exquisidesa que el pressupost no deixa passejar sovint per les estovalles de casa. Així que vaig decidir acompanyar-lo amb un arrós de gala que hi combinés bé.
Jo soc molt simple, de ment culinaria simple vull dir. I si la llimona sempre ha estat un acompanyant clàssic dels peixos plans (llenguado a la meuniere, per exemple) vaig pensar que havia de cuinar un arrós amb aromes cítrics en aquesta ocasió.
Turbot o rèmol amb arrós cremós de cítrics.
Ingredients:
Un parell de supremes de turbot per persona
Uns 80 grs d'arrós per persona
Un parell de llimes
Una taronja
Dues pastanagues (també es pot fer amb carbassa, però m'agrada més amb la pastanga que queda menys dolç)
Un grapat de trompetes de la mort
Mig carbassó
Un porro
Brou de pollastre suau
Sal, oli, pebre
Procediment:
Tallem les verdures en brunesa, començant per posar la pastanaga en una cassola ja que es la que triga més en coure. Sal, oli i foc mig per a estovar-la una mica.
Aprofitem i posem en remull les nostres trompetes de la mort deshidratades en un recipient amb aigua tèbia.
Quan la tenim toveta, afegim el carbassó i el porro per acabar de preparar el fons que donarà gust a l'arrós.
Quan ja ho tenim quasi tot a punt, hi afegim els bolets rehidratats tallats també a la mateixa mida que la resta d'elements.
Ara és el moment de ratllar per sobre amb un microplane la pell d'una
llima i una part de la pell de taronja. Ha de ser només la part
acolorida, ja que la part blanca aportaría tocs amargants que no
desitjem. Fem un parell de voltes per a que deixi anar els olis
essencials i afegirem l'arrós per anacarar-lo durant un parell de minuts
més a foc viu i remenant.
Finalement farem servir la tècnica del risotto afegint brou en petites quantitats i anar remenant per a que els midons de l'arrós crein aquesta textura cremosa que volem. Alerta, que s'ha de rectificar de sal i pebre mentre està coent, no sigui que ens quedi soso!
Just al final, jo torno a ratllar una mica de pell de llima i taronja per a tornar a donar aroma cítric a l'arrós. És una combinació força extranya però si aconsegueixes l'equilibri li va fantàstic al peix en general.El turbot en aquest cas el vaig fer a la planxa simplement, vaig provar de fer-lo sense ni tant sols oli per a gaudir del mateix greix que ell porta sota la pell. Però se m'enganxava una mica i li vaig posar al final una goteta d'oli a la planxa.
T'ha quedat un plat molt primaveral, trobo. Bo, el rèmol, oi? El que no entenc és que si has descobert que es diu així posis 'turbot' quan l'anomenes als ingredients... he he. (sóc perapunyetes...?)
ResponEliminaEso viene siendo lo que es un rodaballo?
ResponEliminaOscar Mondieu¡¡ que plato te ha quedado muy colorido con estas maravillosas verduritas y aromatico,vamos un plato de categoria
ResponEliminaJo també venia a dir que has posat turbot als ingredients XD
ResponEliminaSempre el dit a la llaga...
L'últim turbot que va passar per casa va acabar al forn, però em va sobtar molt aquella mena de tacte gelatinós que tenia per una banda (no sé dir-te si a dalt o a baix), el vaig trobar estrany. El peix era bo, això sí!
Per cert, tu que ets amant de les curiositats culinàries, investiga això de les llimones, té a veure més amb la pirateria i la marineria que amb el paladar dels peixos ;-)
bona recepta, l'arròs amb cítrics me l'apunto per tastar-lo.
ResponEliminasobre si rèmol o turbot, de fet el turbot en català també existeix, però és el nom que rep un tipus determinat de rèmol, l'anomenat rèmol de petxines o empetxinat. que no és pas fàcil de distingir, per això molts en diem turbot de totes les classes de rèmol. i em sembla que jo ho seguiré fent, m'agrada molt més el nom.
Els tocs cítrics del arròs m'agraden molt i amb el peix (rèmol) que per cert has posat turbor als ingredients, jejeje, es que no m'ho podía callar, té tot l'aspecte de ser un plat especial, de festa.
ResponEliminaPetons.
Jo també en dic turbot... ostres ara resulta que tots ho diem malament?
ResponEliminaAmb la gaurnicó de l'arròs, tens un plat complet i deliciós, de dinar de diumenge!
Jo també en dic turbot... ostres ara resulta que tots ho diem malament?
ResponEliminaAmb la gaurnicó de l'arròs, tens un plat complet i deliciós, de dinar de diumenge!
Mare meva!!! quina inspiració avuí no? un plat de 10 quw gaudeixo molt! felicitats!
ResponEliminaA casa també en diem turbot, també som dels que ho diem malament...
ResponEliminaPerò amb lo bo que esta no importa, així amb l’arròs tens un bon plat i complert.
Una abraçada
Jo en alguna ocasió recordo haver escoltat com si fossin espècies diferents... i recordo que em van intentar explicar les diferències...
ResponEliminaTambé hi ha qui en diu "romb" com a Itàlia...
Marina, el tema del turbot és que m'agrada molt el nom 'turboooooot :D
ResponEliminaAnónimo, mayormente.
Miquel, aromático a tope :)
surfzone, et dic lo de la marina: m'encanta el nom. En realitat tens tota la raó sobre que porta molta gelatina. De fet fins i tot crec que es pot fer una mena de pil-pil però amb el turbot i que la té a la part de sota (la blanca). En breu faré un taller de turbot o sigui que en sabré més :)
Manel, tú ets dels meus: afrancesaaaaaat XDDD
Taller de turbots? Què els feu, canviar l'oli, repassar pneumàtics? XDDD
ResponEliminaJa me'n torno al meu raconet...
surfzone, li hauràs de preguntar al mestre Xesco Bueno que és el que el farà. Bé, o esperar a la crònica del yours truly :-P.
ResponElimina