dijous, 24 de maig del 2012

d'una gran injusticia de merda (de colors)

Avui em poso seriòs, que la cosa és molt greu. Això és gravíssim...

Ho tenien facilíssim, xupat, llepat, relamit!! Al fer unes galetes en forma de trunyo només feia falta pensar un microsegon quí es mereixia ser la gran protagonista de la funció, la casta diva sota les llanternes, la llum de la troballa...


Hi ha justicies universals que de forma canònica corresponen a un univers ben engranat i que funciona. Només feia falta dedicar l'invent a Arale Norimaki i el cosmos hagués fet un 'Clack!' de satisfacció.
Però aquí ni funcionen els bancs, ni funcionen els governs ni funcionen els creadors de merda en forma de galeta.

En el Segle XXI s'ha caigut en el en el revers meliflower de la força.
Han batejat les galetes amb l'estúpid nom de 'caca d'unicorn' (Unicorn Poop). Merda d'unicorn, cagontó!!




 Per als que volgueu saber la recepta la teniu a la font original, que em va arribar via Ambcompte

6 comentaris:

  1. Hola Oscar estimat i guapo tu

    Noi jo soc de les antiges i aquestes "coses" tan modernes no son pas per mi, devant de unes bones galetes de mantega fetes a casa, que em dius ?

    De fet et el millor no se pas com te ho fas però sempre ens sorprens amb curiositats curioses..je,je

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  2. Quan creus que ja ho has vist tot... PAM apareix algo com les caques d'unicorn... #maredeDéusenyor!

    ResponElimina
  3. Cada dia ens sorprens amb troballes, però es quer aquesta gairebé supera els límits jejeje
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Ara falta trobar algú que les hagi tastat i ens dongui la seva opinió sobre el gust :(

    ResponElimina
  5. Fa una mica d'angunia no????

    ResponElimina
  6. Susanna, això m'ho ha passat el Roger de Ambcompte.net :)

    Nuni... ensenseaturador!! :D

    Sión, no hi ha limits. Aquesta és la meva hipòtesi de treball hehehe

    Gemma, serà dificil... tot i que si ens han envait amb cupcakes jo ja no descarto res hehehe

    Elena, fa moooolta angunia. Però alhora fascina com una peli d'horror dolenta: mai saps si ja has caigut prou abaix i continúes, continúes... :P

    ResponElimina