de recomanació sabatina: escogorciar la estanteria

La recomanació d'avui al 365bcn, que no estic gaire segur si és una recomanació, una declaració d'intencions o una voluntat juganera ...

Podeu veure la recomanació original clicant al logo o a la imatge, i si us barrufa allà li podreu donar al megusta de facebook i aquestes cosetes 2.0 tan estadístiques :P

Yo antes era muy mucho de comprar libros de cocina impulsivamente. Pero mucho. Lo que pasa es que con la edad el temperamento mengua y con el tiempo el jodido lóbulo prefrontal se acaba imponiendo al hipotálamo. Aún así, de vez en cuando toca arrebato y no puedo evitar traerme a la estantería un libro que no tenga forma de libro. De los que destrozan la ordenada simetría cuadrangular. De los que escogorcian el equilibrio.
Los suelo encontrar en el Happy Books de Portal de l’Angel, donde además suelen ser baratos. #melollevo

de en ocasiones veo bares Gimkana Total primer aniversari

Al loro familia que si la vida són quatre dies hi ha qui els sap aprofitar i extraure de la cultura de la tapa tot el suc per a somriure i gaudir.

En ocasiones Veo Bares (EOVB) és una mena d'organització sense ànim de lucre que fa la vida més maca i brillant als demés tot creant un mapa de Barcelona amb ubicacions on gaudir jalant i bebent. Una mena de ONG del vermout (vermút? vermú?) que tot just ara fa un any -FELICITATS ALBERT I COMPANYIA!!- i que mostra un vigor i un dinamisme que s'encomana.

Per a celebrar aquest primer aniversari ara han muntat una Gimkana, que com no podria ser d'altra manera es tracta de visitar bars i més bars acumulant punts cascant birres o vermuts (els abstèmis podem puntuar cascant coleszero? heh!). Ho han convocat per facebook i per twitter, així que també ho vull posar aquí a decuina.net per si algun despistat encara no els coneix.

Aixó sí, guanya 'el premi gran' el que més beu. Con dos cojones. Vaaaaaale, també puntua el comercio i no només el bebercio :P
Ens veiem a la pista? I que guanyi el més carpanta. Heh!

de premi: Idiota del mes per a KFC Philippines

D'idiotes en major o menor grau en som uns quants al planeta. Jo mateix m'equivoco cada dia diverses vegades. Tot i això, hi ha rucades que per la seva lluentor mereixen premi especial, llum i taquígrafs.
Encara que només sigui per fer uns rises i passar-ho bé.

Premi 'Idiota del mes' a KFC Philippines, que ha decidit vendre un entrepà d'hamburguesa amb el formatge per fora. Ben pensat! molt pràctic per agafar. I molt net!

Em sap greu però que s'han quedat a mig camí. El disseny demana a crits de cantant tirolés que el tovallò estigui a dins de l'hamburguesa! Les coses o es fan de debó o no es fan.

Via eater.com

de bacallà & salmó & Ada & Royal

Si un taller comença així....

Ja us podeu imaginar la resta... #festivaldecolors.

Amablement convidats per la marca Royal Copesco Sefrisa  un grup de blocaires vem gaudir del mestratge dels xefs Ada Parellada i en Joan Pluvinet (Semproniana) a  les instal.lacions de MIT Espai de cuina, c/ Milà i Fontanals, 14 - 26, local 4 (Barcelona).

Peix blau a tutti-plen i vinagreta de somriures amb:

Cocina Bétulo: Ana Nualart

El món de Juju: Judith Penedès

Cau de Cuina: Pilar

Cotó de Sucre: Cori i Mercè

El món de la cuina: Margarida Vilaró

My Oasis: Mayca Saura

Coure Coulants: Laura Almendros

Tiritinyam: Lluís Rey

L’Hora del Tupper: Marga Pradas

Copses de Llabiro: Mònica

A continuació us poso el link al document pdf amb les cinc receptes per que les pogueu descarregar i fer a casa (he preguntat i tinc autorització o sigui que Sinde #veteatupueblo).
Valen la pena, de debó.

La que més em va agradar va ser el timbal de meló, alvocat i salmó marinat (SALmelÓ). I també vaig xalar en gama extra amb el plat fort de bacallà amb romesco i ajoblanco i la piruleta de salmó.
Vem poder treballar amb ovulato (un paper fet amb el midó d'arrós, que és transparent i que es disol quan entra en contacte amb l'aigua). Aquest producte el vaig sentir per primer cop a Sant Adrià, que el descrivia com a la pasta de ravioli més fina del món.

Aquí teniu en Tiritinyam i en Joan preparant el gaspatxo amb bacallà i pinyons que suren en ovulato.

Tot i que com us he comentat, el meu preferit va ser el timbal de salmó marinat (els de Royal ja el venen marinat i tallat a daus), meló i alvocat. Gran combinació molt fàcil de fer i que penso repetir de forma contumaz. Estava amanit amb un oli de julivert fet al moment.

Un invent curiós que ens pot fer gaudir de bons moments a la cuina amb la canalla són les piruletes (humilment em recorden més als xupa-xups, però qui sóc jo per a esmenar la plana al equip semproniano, heh!). Una llesca de salmó fumat, una mica de formatge d'untar, poma en brunesa ben fina i anet picat que li dona el toc fresc al conjunt.

I per acabar, una foto de l'equip al complert -falten la Mariona i la Laia, que van ser amfitriones eficients i simpàtiques-.
Moltes gràcies a Royal per convidar-me, a l'equip del MIT per fer-ho tant bé, a l'Ada i en Joan per ser un tàndem millor que Bryant-O'neal i sobretot a les blocaires i el blocaire amb qui vaig compartir l'estona. El millor dels blogs són els blocaires, una tautologia que convé repetir de tant en tant. Heh!

d'arròs de pollastre fiu-fiu (l'arròs, no el pollastre)

Aquesta és una mini-proposta que no preten ser un arròs de dia de festa. No ho és.

Però sí que em va satisfer molt el resultat quan el vaig cuinar en menys de 30 minuts el passat dimarts, ja que tenia un pollastre sencer i no sabia exàctament que fer amb ell i tenia clar que no volia passar-m'hi gaire estona ni tenir el forn molta estona encès (la crisi, la calor, les presses,... ja sabeu).

Total, que el vaig desossar, partir, fraccionar i deconstruir que és la manera en que el pollastre cou més ràpid. I en comptes de ceba? porro que és igualment saboròs i en canvi es fa en molts pocs minuts a la paella. Brou de pollastre que ja tenia en brick i per donar el sabor... meitat de pimentón de la Vera i meitat de 'sazonador para pollo a l'ast' dels que ja són una barreja preparada. O sigui, ho podria vendre com un arròs minimalista... però la veritat és que simplement és un arròs fàcil i ràpid (i bó).


Arròs de pollastre fiu-fiu.


Ingredients:

Un pollastre.
Dos alls porros
Got i mig d'arrós bomba o similar
Tres gots i mig de brou de pollastre
Una cullerada de pimentón de la Vera
Una cullerada de barreja per a pollastre a l'ast
Oli d'oliva per sofregit el porro i daurar el pollastre

Procediment:

Un arròs en tres moviments :)


Moviment 1:


Desossem el pollastre i el tallem en daus grans (val les aletes les vaig congelar perque desossar les aletes em feia mandra i de fet trobo que no val la pena). 


Moviment 2:


Possem el pollastre a una paella amb oli i el daurem. Quan està daurat hi afegim el porro tallat petit i a foc mig el fem fins que està translucid. En aquest moment afegim les espècies (pimentón i a l'ast). Dues voltetes i ja tenim una base de sabor.


Moviment 3:


Hi posem l'arrós, que remenen i anacarem just abans d'afegir el doble (i una mica més) de volum de brou que d'arrós. Al forn a coure 16 mins a 200 graus.

I ça c'est tout! Salut! :)

de gominolas horror show

Com que la setmana vinent estic convidat a un taller on les protagonistes seran les gominoles (tot un misteri, oi? Ja tinc ganes de gaudir de la proposta) he recordat aquesta serie de retrats inquietants fets per el fotograf Ashkan Honarvar.

No es pas que siguin macos, al contrari. Però aquesta mena de look zombie aconseguit només amb gominoles em va quedar al subconscient i ja sabem que diuen que hi ha coses que millor treure-les per a fer net el caparró.
Així que socialitzo una mica aquests 'petits horrors' que no deixen de ser divertits i certament inquietants. I espero que com a minim ens arrenquin un mig somriure de bon matí :)

Quines cosetes que tenen els artistes...
Via laughinsquid

dels vegetarians més sexys: Epic Fail

No soc jo qui es posa frívol amb un tema com el veganisme, sino els mateixos membres de la organització  PETA que han descobert que fer servir el sexe per a vendre arguments (en aquest cas animalistes i dietètics) sempre ha estat una bona estrategia de marketing. Com que són ianquis, els importa un churrasco el que diran sobre la puresa dels mètodes i tiren pel dret cercant resultats:

Ara bé, si ho fas, fes-ho bé.
Si muntes un concurs de quin famós vegà t'encen més la caldera, quina famosa vegana et posa més catxondo i quin membre de la comnuintat vegetariana contribueix més al escalfament planetari... no és de rebut que que imaginar alguns dels candidats en raw mode sembli una broma cruel i de mal gust.

Inadmisible.

Siguem clars, per a aquestes tres (tothom sap que en Paul va ser substituit per una senyora gran que li fa de doble fa uns set o vuit anys) caldria crear una nova categoria tipus GMILF o similar. No?

de palmeretes de patatera i porro / Palmeritas de patatera y puerro

Em van regalar fa un parell de setmanes una morcilla patatera i portava donant-li voltes a com podia fer-les servir ( a banda de fer un arrós, per que en realitat sempre em ve al cap que hi puc fer un arrós). Així que aquest diumenge m'he decidit a fer unes palmeres de pasta de full i porro. És una recepta senzilla i alhora molt xul.la perque d'alguna manera alimenten també el meu punt peterpanesc això de les palmeretes.

Palmeres de patatera i porro.


Ingredients:


Un pam de morcilla patatera
Un porro
Una làmina quadrada de pasta de full
Una miqueta de res d'oli per a fer el porro

Procediment:

Començem per tallar en bocins la patatera i el porro. Aquest darrer el posarem en una paella amb una mica d'oli i foc molt suau, que el porro es crema molt ràpid.

Quan tenim el porro translúcid, afegim la patatera i li donem unes voltes per a que s'estovi. Però atenció, no ens passem que sino es desfà i ja no podrem fer les palmeretes.

Posem una part del farcit sobre la pasta de full i la dobleguem dels dos extrems cap al centre...

Acabem de posar la patatera que ens queda i tornarem a doblegar dels extrems cap al centre. Aleshores farem una operació molt recomanable quan treballem amb pasta fullada: com més freda estigui al entrar al forn millor: més pujarà.

Així que la posem a la nevera com a mínim mitja horeta. Si teniu pressa, podeu fer servir el congelador per a accelerar el procés.

Tallem en rodanxes fines que posem sobre paper d'enfornar i aniran 10 u 11 minuts al forn a 200 graus. Al punt de cuites que us agradin (A mi m'agraden cuites però encara sense torrar molt)

I així amb el farcit que es vulgui es clar, on posa patatera i porro podria posar salsitxes i ceba, o formatge i pebrot, xocolata i plàtan... en fi... el que volgueu. Salut!

de Global City: la cuina més global del món mundial...

La cuina millor decorada del món? Doncs no ho sé perque, es clar, això no existeix per definició: tot són gustos. Però el que està clar és que aquesta cuina ha de ser una de les més exclusives del planeta amb aquest ultramural. Dibuixat a mà amb rotuladors negres per l'artista Deck Two.
Una ciutat amb els edificis més famosos i característics de diferents ciutats del món (alerta amb la representació nostrada: la Sagrada Familia, es clar). I també una feinada com podeu veure al video del final.
I jo pregunto: on està la campana en aquesta cuina? Perque no podem permetre que s'omplin de greix les portes dels armaris!

Global City making of from Thomas Dartigues on Vimeo.

de viva paella al Japó: ¿Quien me presta un winchester?

¿Alguien me presta un winchester con mirilla telescópica?

del caos al millor esmorzar del món. La llei del karma.

Creieu en la llei del karma? Jo relativament no.

Però el que m'ha succeit avui potser hi té a veure. Perque mira, el que jo volia, el que em posava catxondo era teure a pasejar el meu cos astral mitjançant mossegades siderals a una coca de cireres naturals amb crema de les que executa el Xef Daniel Jordà en el seu petit temple de farina.

I jo l'he trucat i l'hi he encarregat una coca meravellosa, de cireres i crema. I el món semblava que girava rodó i fins i tot us diré que el sol brillava més que ahir. Així estava jo de content.
Però quan he anat a buscar-la als volts de la una del migdia, el forn era justament el que ha de ser un forn en el dia de Sant Joan: un putu caos de clients fent cua, personal atenent tan ràpid com pot i un obrador en plena producció corre-corre-que-necesito-más.
I algú per error havia venut la meva coca.
El putu caos, el putu karma i el putu univers em donava per el cul amb traidoria... per un cop que truco abans i tot!! Bajón. Que haurè fet jo en una altra vida per a mereixer això?

Com que no era questió d'emportar-me jo la coca d'algú altre i crear un esquema Ponzi, que per a això ja hi ha bankeros i governantesh... hem quedat que m'hi tornava a passar a les quatre de la tarda.
I estimats, per la tarda m'he trobat un forn ja més en calma amb un Dani que sembla cansat però content i la sorpresa final quan em treu una safata on només hi ha dues coques i em diu:

- Una d'aquestes és la teva, aquestes són a part. Les he cuit al forn de llenya.

Cagontó! el karma resucitado. 
Coca de cireres naturals amb dobledosi de cireres special edition i tot el camí de tornada la coca i yours truly escoltant Master of Puppets.

Demà tindré el millor esmorzar de l'any (per a mí ho és, l'esmorzar de Sant Joan ésel millor esmorzar de l'any!!). Una coca amb molta crema i cireres ben sucada en un got de llet fresca.
Me emociono tóa.

de Barceloneta gastro combo pack. Recomanació sabatina

La recomanació d'avui al 365bcn és una miniruta gastronòmica per la Barceloneta:
Comprar peix al seu mercat, a la porta del mateix trobarem el Forn Baluard (del que per cert vaig 'robar' les fotos perque no deixen fotografiar l'interior, encara no entenc bé per quina raó, sincerament) i finalment ens desplaçem 100 metres i ens prenem un vermout en algun dels fantàstics bars del barri.

En un radi de 100 metres combo guanyador, 3en1palatal.
#epicwin

Podeu fer servir el mapa del gran Albert (a.k.a. EnOcasionesVeoBares) per a trobar establiment. Tots els que hi surten al seu mapa venen amb garantia. EOVB seal of approval!!

Si voleu veure la recomanació original, cliqueu sobre les imatges, 'megusta' i similars seran benvinguts :P

de Yvan & John. Video de pa tradicional

Nou minuts per alimentar l'esperit amb tempo de video relaxat de divendres.
La bellesa de fer pa. D'acord, són una mica hippies barbudos i tal, però entre altres detalls m'encanta com colpejen el pa per calcular el seu punt de cocció. Cloc! Cloc!

#gaudiu :)

Yvan & John (Association «Cassons la Croûte»), sont des Boulangers d’un autre temps, ils fabriquent du pain au levain qu’ils cuisent au feu de bois. Pour la fabrication du pain, ils utilisent de la farine bio issue de variétés anciennes de blé, ainsi que des graines et noix issues de l’agriculture biologique.

Yvan & John (Associació "Trenquem la crosta"), son forners són d'una altra època, fan pa de massa mare que cuinen sobre un foc de llenya. Per a l'elaboració del pa, utilitzen la farina orgànica de varietats antigues de blat, llavors i fruits secs d'agricultura ecològica.

Handmade Portraits: Yvan & John. from Éric Dorchain on Vimeo.

* Directed, Filmed & Edited by : Eric Dorchain
* Camera : Canon 550D
* RØDE VideoMic Microphone
* Manfrotto 055XPROB Tripod
* Manfrotto 701HDV head
* Glidetrack Shooter SD 100 mm
* Lenses : EF-S 18-55mm IS
* Editing & Grading: Final Cut Pro 7
* Music : Wandering Saint by Michael Stearns
Swollen Sovereign by Aligning Minds
Fridur by Sigur Rós
Comptine d'été N°17 by Yann Tiersen

declinació: almendras tiernas gustos básicos (el snack de el Bulli)

Ha arribat el moment d'explicar quina proposta hi ha darrere aquest plat sobre el que us preguntava en la entrada anterior i que ens va descobrir a en Pantxeta i a un servidor el mestre Xesco Bueno.
Va ser ahir, durant un sopar d'aquells on hi ha tòfona a la taula i en canvi el millor és la conversa.

Heu donat moltes idees, algunes realment interessants i fins i tot alguns heu pensat que ni tan sols èren ametlles reals donat el pedigrí de l'origen adrianenc de la qüestió.

Si us dic que el plat s'anomena originalment 'almendras tiernas gustos básicos', em sembla que la boira del dubte comença a esvaïr-se. Oi? 

El concepte -que va proposar l'equip d'el Bulli durant el 2004-, va ser mostrar un dels pocs ingredients del món mundial que és capaç de combinar fantàsticament bé amb els quatre sabors bàsics: dolç, salat, àcid i amarg. (ni rastre de l'umami en aquesta ocasió, sorry asian-lovers)
Es a dir, no aires, no gels, no esferes, no nitrògens.
Aquesta preparació té com a  ingredient principal un concepte, directe a la iugular de la serotonina!

El “click” que se da al comprender algo activa una cascada bioquímica que recompensa al cerebro con una dosis de sustancias naturales similares al opio, dijo Irving Bierdeman de la Universidad de Carolina del Sur. 
(Article complert)

Imagineu productes i ingredients i tasteu-los mentalment banyats en un xarop dolç, en una salsa amarga, en una bany de sal líquida (juas! quin concepte saca-cuartos!) i barnissats amb alguna capa àcida...
No ho dic jo, ho diu Sant Ferran: les ametlles crues i poquetes coses més.

Sigui la llista molt reduida o reduidíssima, el que està clar és que el plat, que en realitat és un snack de la època en que al Bulli s'hi van posar fort amb els snacks, es servia al comensal sense explicació prèvia.

Buscant la sorpresa d'anar tastant una a una les mateixes ametlles bàse amb els diferents sabors bàsics afegits. Una declinació d'ametlles, una idea genial d'ampli espectre que juga desde les bases fisiològiques del gust (els nostres receptors especialitzats per a cada gust bàsic) amb un minimalisme conceptual i estètic.
Una joieta. I de fet, aquest snack va formar part del darrer menú que es va servir a el Bulli que era una selecció dels plats més importants i emblematics.

 
Ahir en Xesco ens va 'pintar' els ametllons (ametlles moooolt tendres) de l'hort de Ca l'Esteve (absolutament tendres).
El primer tenia un bany d'almíbar, el segón tenia unes pinzellades de fernet branca (Un licor amarg d'origen europeu i molt predicament a Argentina. Tot i que en Xesco ens va comentar que si hagués pogut ho hagués fet amb amaretto) i la tercera una ruixada d'aigua salada. La logística i el temps va impedir que tinguèssim a ma el sabor àcid (però potser es podria pintar amb vinagre de poma o suc de llima?).
La quarta per tant, era ametlló neutre i meravellosament tendre.

 I així és com a casa podem muntar ràpidament i fàcil un snack creat a el Bulli, interessant i conceptual.

Ojú, que nos digan la verdá! Un snack amb el que sorprendre a les nostres visites gourmet.... per que la veritat, segons a quins amics que tenen un paladar tipus bàsic...millor els hi fotem un bowl ple de cacahuets salats i arreando. Heh!

No vull acabar sense agrair, once again, al Xesco aquesta capacitat hercúlia de mostrar, ensenyar, divertir i ampliar horitzons gastronòmics i personals. I a sobre quan convida a sopar ens fot festivals!!

de plat de Ferran Adrià i el Bulli que tots podem fer a casa

Avui una petita endevinalla, un joc entremaliat que va neixer de la poderosa ment creativa de l'equip d'El Bulli ja fa molts anys. Un plat que ahir ens va preparar en Xesco Bueno -ese volcan inquieto-  com a saboròs i divertit repte. Us ve de gust jugar?

És un plat que tots podem fer a casa, i alhora divertit i enginyòs.
Teniu idees? El coneixeu?
Va! animeu-vos a explicar les vostres teoríes de quina és la gràcia i el concepte que amaga aquest plat!!

Si algú coneix exàctament el plat li prego que no ho expliqui d'entrada i així permeti el joc d'aquells que encara no ho saben. No és un concurs, no hi ha premi. Només ganes de divertir-nos i d'especular una mica: que van voler mostrar a elBulli amb un plat com aquest?
Pistes?...noooooo! Que no és un concurs, es tracta que li doneu a la màquina d'imaginar i feu una mica de brainstorming... què poden ser aquestes ametlles posadetes en fila? ehhhh? :P

de 25 anys del Banc d'Aliments de Barcelona

25 anys de tasca solidaria i eficaç del Banc d'Aliments a Barcelona. Em sembla que sobren les paraules.

MOLTES FELICITATS PER LA FEINA FETA I PER TOTA LA QUE FAREU!!

Les persones salvaran les persones, no cal esperar que ho facin els que fins ara ens han liderat cap al fracàs. I bé, entenc que les grans empreses quan ho fan bé i col.laboren també han de tenir el seu espai.
Però jo ho tinc clar: les persones salvaran a les persones. I ningú més.

devuélvame mi dignidad musical, maldito Charlie vegetariano!

Shu shu shu-shuuuuuu, shiu shiu shiu-shiuuuuuu

Una cançoneta japonésida a favor del consum els vegetals, tan sans i acolorits com son.
Jo estava escoltant el meu concert de Metallica molt loud quan em vaig trobar amb aquest video.
I ara qui és el campeón que se la pot treure del cap!!Eh?
No siento las piernas. Posim un pernil, porlosclavosdecristo y el poder de Greyskull!!.

Shu shu shiuu-shiuushuuuuu 

Via Microsiervos WTF

de fideus botifarra de ceba i porro: winning combo.

Avui, una recepta ràpida amb aquesta botifarra de ceba que viu en el terreny intermig entre una botifarra negra tradicional i un botifarró de ceba d'aquells que es desfan meravellosament amb un cop de calor. O sigui, té el gust del botifarró però aguanta la textura quasi com una botifarra.
I per això sovint la faig servir en receptes com la que us porto avui: plats ultra saborosos per realitzar en 15 minuts.

I es que el plat es cuina pràcticament en dues fases: una primera el.laboració picant tots els ingredients i fent una mena de sofregit ultra ràpid, i una segona cocció amb brou i la pasta (també pot ser arròs, es clar). Però si faig servir arròs ja no es pot fer en 15 minuts. Que és del que es tracta.

Fideus amb botifarra de ceba, porro i all.


Ingredients. Digueu-me original:


Botifarra de ceba
Porro
All
Brou de pollastre suau
Sal, oli, pebre
Fideus gruixuts de fideuà.


Procediment:


Tallem en brunesa tots els ingredients del 'sofregit': botifarra, porro i all. Els posem a la cassola amb una mica d'oli i els saltem  a foc no molt fort per a que no es cremi ni el porro ni l'all.
Quan ja tenim el porro fet, afegim els fideus i els arrossejem durant un parell de minuts, amb l'objectiu que al final quedin més 'sueltos'. Hi aboquem el doble de volum de brou que de fideus i al forn durant uns sis minuts que és el temps que triguen en fer-se els que jo faig servir i també és el temps que triguen en beure's el brou.
200 graus, per cert.

Simple i directe, una forma de fer un plat de diumenge sense deixar-se el matí. Us assseguro que a mi em barrufa moltíssim: potència pura!

de #quesoparty amb Cantagrullas

Va ser per una piulada del gran Roberto el pingue (ese icono!) que la cosa es va posar en marxa.
Una menció seva dels formatges Cantagrullas ens va fer posar les piles a Baixagastronomia, Olleta de verdures, Petroglifa, Ambcompte i un servidor yours truly abajofirmante. Ens vem decidir a fer-ne una comanda i vem muntar una #quesoparty dominical que també va esdevenir una #birraparty. Repoquer de formatges, birres i amics.

Cantagrullas és una aventura conduida per en Rubén, apostant per la fabricació de formatges artesans de qualitat. Un segment important del sector gourmet que jo he trigat anys en descobrir de debó i de fet encara no he entrat dins el món del formatge blau, per exemple. Em costa molt la pasta tova i els formatges amb un aroma massa intens.


De tota manera, sabeu que és el millor d'una #quesoparty com aquesta? La companyia i la complicitat amb altres bojos del blog gastronòmic que són encara més entesos, més sabis i més enginyosos que un mateix. O sigui que gaudeixes tant per el paladar com per les orelles. Festa complerta, festa Comansi.

En aquest cas, els formatges que ens van arribar en unes caixetes ben mones i refrigerades, eren visualment molt 'extrems' per als meus gustos. Però em van agradar tots, sobretot em va sorprendre trobar un formatge fresc que tingui gust. Parlo de gust intens de debó, no només aquesta textura tan agradable del formatge tipus Burgos però que alhora no té pràcticament sabor.

Els meus preferits van ser el Blanco, de pasta suau però potent i el més extrem de tots: el rojo que tenia a la escorça tots els decorats on Ridley Scott està actualment rodant la nova peli de Alien. Fongs everywhere.
Però amb aquest aroma del pimentón de la Vera ja em tenien guanyat, adoro aquest pimentón. No ho puc evitar.

Tot aquest post no és només un exercici de vandàlic exibicionisme, vol ser també una reivindicació d'aquells productors que lluiten de forma diària i constant per a oferir productes excel.lents en una situació de crisi i sota la llei imfame d'un mercat dominat per les rodes dentades de la gran distribució.

La #birraparty tindrà la seva entrada corresponent, perque també va ser d'alçada sideral hehehe.