diumenge, 3 de juny del 2012

de coca de Sant Joan a Panes Creativos

Un post de pura i essencial felicitat.

Us imagineu si algú tingués la fantastica idea de afegir canyella a les coques de Sant Joan? Jo per la bruna canyella soc ben capaç de fer el mateix que la princesa del pueblo faria per mig kilet de blanca farina. MÁ-TO.

Així que quan em vaig assabentar que en Dani Jordà a Panes Creativos aquest any a la coca de Sant Joan li afegirà l'accent de la canyella (també fan proves afegint llimona i altres creativitats marca de la casa) em va passar el mateix que al pobre Oso Yogui quan levitava a causa de la flaireta dels emparedats de turista al Parque Yellowstone.

Es a dir, que que vaig acabar a la Plaça Garrigó amb una coca a la ma, però no recordo res de com vaig arribar fins allà. No se nada, yo no he sido señor agente. Però aquest any Sant Joan de moment ja s'ha avançat unes setmanes.
En Dani fa servir sempre que li és possible fruita natural en comptes de confitada... o sigui que a sobre de la coca hi tenia cireres naturals!! Cireres naturals, la meva fruita preferida. Tendra, aromàtica i sucosa. I amb canyella!

Sujuro que em tremolava la natja. Es a dir 'me temblaba la paletilla'.




a

9 comentaris:

  1. Miquel3 de juny del 2012, a les 22:35

    brutal seran estas cocas del Dani,un mestre innovador

    ResponElimina
  2. LA COCINERA DE BETULO3 de juny del 2012, a les 23:05

    En Daniel Jordà es un geni amb els peus sobre terra. La coca genial.
    Petons.

    ResponElimina
  3. Teresa4 de juny del 2012, a les 9:12

    la pinta de la coca no pot ser més bona!! segur que el toc de canyella hi queda super bo i diferent!!!

    ResponElimina
  4. No tot són postres4 de juny del 2012, a les 14:57

    OH, Oh, OHHHHH!!! Una variant de la coca amb cireres! Que bona!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. Cuinetes5 de juny del 2012, a les 9:52

    Ostres! Hem fet un salt en l'espai-temps! Hem passat dels pannettones a la coca de Sant Joan! Jajajajaja!

    Fora conyes... la coca tés un aspecte sensacional! La canyella també m'agrada però la fruita fresca és un punt a favor! Un 10!

    Petons!

    ResponElimina
  6. Ruben10 de juny del 2012, a les 10:43

    Has tastat mai canyella de veritat? Curt i ras: l'any passat ens van portar canyella del Marroc. El pot de vidre que la conserva a casa hi ha una llàgrima pintada, per recordar allò que et passa cada cop que la tastes.

    A l'últim viatge a Marràqueix, la meva dona en va portar un quilo XDDD

    ResponElimina
  7. starbase10 de juny del 2012, a les 10:46

    Surf, molt em temo que no la he tastat i probablement mai la tasti... :S

    ResponElimina
  8. Ruben11 de juny del 2012, a les 9:25

    Recorda la dita catalana: "Mai no diguis d'aquesta canyella no em menjaré" (anava així, no?).

    ResponElimina
  9. ELISABET CUADRADAS11 de juny del 2012, a les 16:59

    En Dani es el meu idol no para de sorprendrens.... Ummm

    ResponElimina