Us imagineu si algú tingués la fantastica idea de afegir canyella a les coques de Sant Joan? Jo per la bruna canyella soc ben capaç de fer el mateix que la princesa del pueblo faria per mig kilet de blanca farina. MÁ-TO.
Així que quan em vaig assabentar que en Dani Jordà a Panes Creativos aquest any a la coca de Sant Joan li afegirà l'accent de la canyella (també fan proves afegint llimona i altres creativitats marca de la casa) em va passar el mateix que al pobre Oso Yogui quan levitava a causa de la flaireta dels emparedats de turista al Parque Yellowstone.
Es a dir, que que vaig acabar a la Plaça Garrigó amb una coca a la ma, però no recordo res de com vaig arribar fins allà. No se nada, yo no he sido señor agente. Però aquest any Sant Joan de moment ja s'ha avançat unes setmanes.
En Dani fa servir sempre que li és possible fruita natural en comptes de confitada... o sigui que a sobre de la coca hi tenia cireres naturals!! Cireres naturals, la meva fruita preferida. Tendra, aromàtica i sucosa. I amb canyella!
Sujuro que em tremolava la natja. Es a dir 'me temblaba la paletilla'.
9 comentaris:
brutal seran estas cocas del Dani,un mestre innovador
En Daniel Jordà es un geni amb els peus sobre terra. La coca genial.
Petons.
la pinta de la coca no pot ser més bona!! segur que el toc de canyella hi queda super bo i diferent!!!
OH, Oh, OHHHHH!!! Una variant de la coca amb cireres! Que bona!!
PTNTS
Dolça
Ostres! Hem fet un salt en l'espai-temps! Hem passat dels pannettones a la coca de Sant Joan! Jajajajaja!
Fora conyes... la coca tés un aspecte sensacional! La canyella també m'agrada però la fruita fresca és un punt a favor! Un 10!
Petons!
Has tastat mai canyella de veritat? Curt i ras: l'any passat ens van portar canyella del Marroc. El pot de vidre que la conserva a casa hi ha una llàgrima pintada, per recordar allò que et passa cada cop que la tastes.
A l'últim viatge a Marràqueix, la meva dona en va portar un quilo XDDD
Surf, molt em temo que no la he tastat i probablement mai la tasti... :S
Recorda la dita catalana: "Mai no diguis d'aquesta canyella no em menjaré" (anava així, no?).
En Dani es el meu idol no para de sorprendrens.... Ummm
Publica un comentari a l'entrada