de llaminera i cocció a la Wellington

Coneixeu la cocció a la Wellington? Atribuida al campeón que va derrotar Napoleó a la desfeta de Waterloo, es tracta de coure carn (normalment carn de vedella, vaca o bou) en un 'papillote' fet amb massa fullada. Està clar que si Napoleó tenia tendència a atacar el centre per aillar els flancs i aixó poder laminar al enemic amb tranquilitat, en Wellington era més d'encerclar estil boa constrictor.

L'objectiu és que la carn tingui una protecció durant  la cocció que per una banda esdevingui més suau i menys agresiva, i per l'altra banda que els elements de sabor o aromàtics que hi afegim impregnin el tall fent-lo encara més bó.

El cap de setmana passat la nostra tieta en va fer en còmodes porcions individuals, que és una inteligent manera de lliurar-se del principal problema que li veig jo a la cocció Wellington: quan arriba el moment de tallar o fas rodanxes ben grosses o bé és fàcil que es desmunti el plat. Heh.

Aquest concretament té llaminera de porc (solomillo), foie i formatge parmesà a dins. Una delícia.

I ara la recepta.

Llaminera amb foie i parmesà feta a la Wellington.


Ingredients:
Una llaminera (solomillo) per a cada tres persones
Un bon tall de foie (que n'hi hagi no? Ja que hi posem!! hehe)
Formatge parmesà
Pasta fullada o milfulles
Un ou per pintar la massa si volem que quedi brillant
Sal, oli, pebre

Procediment:


Tallem la llaminera en cómodes porcions individuals, que passem per la paella a foc fort no tant per segellar com per daurar. Aquest daurat de Maillard ens aportarà gust i sabor al final del plat.


Tallem la massa de milfulls en porcions, a cada porció la salpebrem i li posem una capa de foie i li ratllem  parmesà (si, millor ratllar que comprar-lo ratllat).Tanquem el paquetet que fa de papillote i anem fent totes les porcions.


Al forn a 200 graus aprox uns 20 minuts, fins que estan daurats (quan falten 5 mins podem pintar-los amb ou si volem)