del caos al millor esmorzar del món. La llei del karma.

Creieu en la llei del karma? Jo relativament no.

Però el que m'ha succeit avui potser hi té a veure. Perque mira, el que jo volia, el que em posava catxondo era teure a pasejar el meu cos astral mitjançant mossegades siderals a una coca de cireres naturals amb crema de les que executa el Xef Daniel Jordà en el seu petit temple de farina.

I jo l'he trucat i l'hi he encarregat una coca meravellosa, de cireres i crema. I el món semblava que girava rodó i fins i tot us diré que el sol brillava més que ahir. Així estava jo de content.
Però quan he anat a buscar-la als volts de la una del migdia, el forn era justament el que ha de ser un forn en el dia de Sant Joan: un putu caos de clients fent cua, personal atenent tan ràpid com pot i un obrador en plena producció corre-corre-que-necesito-más.
I algú per error havia venut la meva coca.
El putu caos, el putu karma i el putu univers em donava per el cul amb traidoria... per un cop que truco abans i tot!! Bajón. Que haurè fet jo en una altra vida per a mereixer això?

Com que no era questió d'emportar-me jo la coca d'algú altre i crear un esquema Ponzi, que per a això ja hi ha bankeros i governantesh... hem quedat que m'hi tornava a passar a les quatre de la tarda.
I estimats, per la tarda m'he trobat un forn ja més en calma amb un Dani que sembla cansat però content i la sorpresa final quan em treu una safata on només hi ha dues coques i em diu:

- Una d'aquestes és la teva, aquestes són a part. Les he cuit al forn de llenya.

Cagontó! el karma resucitado. 
Coca de cireres naturals amb dobledosi de cireres special edition i tot el camí de tornada la coca i yours truly escoltant Master of Puppets.

Demà tindré el millor esmorzar de l'any (per a mí ho és, l'esmorzar de Sant Joan ésel millor esmorzar de l'any!!). Una coca amb molta crema i cireres ben sucada en un got de llet fresca.
Me emociono tóa.