d'arròs de verat i algues. Arròs de diumenge.

Bon deia! Avui tenim recepta d'arròs de verat i algues. El verat és un d'aquells peixos on el cuiner té una materia prima bàsica molt econòmica i plena de possibilitats però que s'ha de treballar per a aconseguir dibuixar el somriure en el seu comensal. No és una idea meva, els hi vaig sentir un cop a dos cuiners mentre planejaven com com enfocar una carta per a un restaurant que obria desde zero:

- Tu trabajo es dar valor a un género humilde pero lleno de posibilidades. ¿Eres cocinero no? Pues entonces dedícate a eso: añade valor a tus ingredientes.

I desde aleshores vaig provant de fer una versió casolana amb aquest concepte ple de sentit comú. I per això al verat, que per a mi és un d'aquests ingredients carismàtics, cuina de pobre que et fa tocar el cel, li toca de vegades una digievolució a mandonguilla, altres vegades un SPA amb escabetx i verduretes al dente... i per suposat de tant en tant un arròs de diumenge.
Qui ho diu que no es pot fer un arròs de diumenge amb verat? No ho he vist mai escrit en cap biblia gastronòmica!

A més a més, tenia unes algues deshidratades que em va regalar en Tiritinyam (gràcies Lluis!) i que mereixien formar part d'algun plat mol saborós. Així que vaig decidir aparellar-les amb aquest peix blau tan espinòs i alhora de sabor tan profund.

Arròs de verat i algues.


Ingredients:

Aprox. 1,5 kg de verat
Una ceba gran
Tres dents d'all
Un bon grapat d'algues deshidratades
Tres cullerades de salsa de tomàquet
Arròs bomba
Brou molt suau de peix o directament aigua
Sal, oli, pebre


Procediment:


El primer i més laboriòs es netejar el verat i treure-li totes les espines. Ho podem fer amb paciència i unes pinces o bé com jo he fet amb una mica menys de paciència i tallant amb el ganivet les fileres d'espines que recorren longitudinalment el peix. Reservem.


Tallem la ceba i l'all picadets i també ens ho reservem. Finalment, piquem l'alga que haurem rehidratat previament (atenció, jo vaig fer servir l'aigua de rehidratar per a la cocció. Aquí no se tira nada)

En una cassola que pugui anar al forn posem una mica d'oli i daurem la ceba fins que agafa el color que ens agradi (normalment no la poso gaire dauradeta per als arrossos, tot i que precisament amb peix blau vaig tenir el dubte de si arribar a caramelitzar-la i tot). Quan tenim la ceba aboquem l'all durant uns segons i després les algues picades. Una mica de salsa de tomàquet ajuda a crear la base de sabor del sofregit.

Ara hi afegim el verat tallat a troços (hi ha la opció de posar els lloms sencers, però com que és molta cocció es desfaran també i així crec que deixarà anar tota la substància). Unes voltestes sense exagerar per a no desfer el peix i ja podem posar l'arrós. Que tindrem un minutet al foc abans d'afegir el brou o l'aigua de cocció.
Com sempre, dues vegades el volum de liquid que d'arrós i una miqueta més. Jo faig tres minuts de cocció al foc i aleshores al forn a 200 graus fins a completar els 16 minuts de cocció. Que és el punt que a mi m'agrada per a aquest arròs.
El resultat final:

M'hagués agradat més tenir alguna alga de més sabor iodat, crec que encara hagués quedat més saborós. Però el conjunt ens va agradar molt tant a mi com -sobretot, que això és lo important- a la reina del meu cor. Al cap i a la fi, li vaig cuinar per a ella.