dijous, 5 de juliol del 2012

decuina convidat a #mediterráneamente

Fa uns dies vaig rebre una invitació per part de Damm per a participar en el seu projecte blocaire 'mediterráneamente'. La Damm té un blog? doncs sí.



La proposta era ben simple: Explicar que significa per a mi la paraula '#mediterràniament'. 

Sense més condicionants ni cap altra indicació. En aquest sentit llibertat total, perque a veure, no se li pot demanar un post cervecero a un abstèmi com jo!!

I es clar, em va sortir un post  apel.lant a la memòria d'infantesa, que sempre funciona.  Ja ho diuen a MediaMarket: yo no soy tonto. No amago pas la tàctica, de fet ho explico al post. Más sincero no se puede, no?

Quan vaig sentir per primera vegada que Damm pensava fer un blog on explicar l'estil de vida 'mediterràniament'... vaig arrufar una mica el nas.

Digueu-me malpensat, però Imaginava  Youtubes amb versions Extended Edition Director's Cut dels seus anuncis omnipresents a les teles. Imaginava reportatges parlant una vegada i una altra de les seves cerveses i com de fresques són quan estan ben fresques i fa calor que fa calor. Imaginava ties bones i tios massissos en biquini i banyador -respectivament, of course-. I no, de moment no. 

Com a exemple, us poso link a la entrada que més m'ha agradat...


Un pescador de Cadaqués, dels de tota la vida. Un pescador que a taula el que el posa catxondo és...la carn. Tate! Un pescador que es declara amant del pèl per sobre de la escata. Too much.

Donat que el blog m'agradava, vaig acceptar la seva amable invitació i els he explicat què significa per a mi 'mediterràniament' en 500 paraules...


"(...)Pescar erizos con un palo desde el espigón de la playa de Cadaqués es un recuerdo demasiado potente como para que no me golpee en los morros en cuanto me pongo a pensar que significa mediterráneamente. Eran los años 80, y ya sabemos que ahora sería imposible cometer semejante latrocinio normativo. Voltearlos con la caña y pincharlos para arrancárselos al mar. Los recuerdo destripados en aquel plato de cerámica, para nuestro goce supremo desde una terraza con vistas al pueblo más blanco de la costa catalana. Yodadamente insuperable."

Us convido obviament a llegir el texte complert Aquí  (Aquí en versió catalana).
Si feu clic al link em puja la estadística de visita i Déu salva un gatet d'una mort brutal i horrible en un video d'Internet. Que no us fa pena el gatet?

forgifs.com



"Pero seamos serios y veamos lo que significa mediterráneamente hoy para mí. Ya no son los biquinis (Ohlalà!) ni los chapuzones irredentos al mediodía.
Hoy vamos tempranito para aparcar bien y nos ponemos factor del chorrocientos -hay que protegerse, cariño-. Y sigue siendo vital y sigue siendo divertido. Y probablemente habremos buceado por internet un rato para encontrar algún restaurante de costa que nos haga ’tilín’. A las doce probablemente ya estemos hablando de lo que pediremos. Y es que me han dicho que hace unas frituras de pescado impresionantes. Las mejores de la zona, que la cocinera es de Málaga. Y que no sea muy caro, que hay mucha crisis."


La foto de la esqueixada que em vaig currar per a la ocasió:



I en definitiva, per suposat només puc estar que molt agrait per la invitació a deixar anar les meves bajanades a casa seva, que sempre va bé sortir a passejar per barris veins i que a un se li oxigenin les idees!!



3 comentaris:

  1. Ja he clicat a l'enllaç de castellà i de català, que si s'ha de salvar el gatet... aquí estic jo per ajudar en el que sigui!!!!
    Bona esqueixada, bon text i una foto molt maca!!!
    Petons

    ResponElimina
  2. Jo també penso veure tots dos enllaços, tot sigui per salvar el gat, jejeje. Es un gat mediterràni, oi?
    Ah, molt ben presentada l'esqueixada!
    Petons.

    ResponElimina
  3. Margarida i Anna, moltes gràcies :)

    ResponElimina