Ja estem a tocar del final de les vacances a Galicia, però encara tenim alguna excursió a taules i fogons per explicar. Ahir vem estar passejant per A Coruña i vem fer visita llampec a la tasca més tasca que mai han tastat les meves retines. La Ultra tasca total: A Cunquiña.
No hi busqueu tapes, que no en tenen. No hi busqueu racions que tampoc. De fet no tenen cuina. El que tenen són cunquiñas, un recipient tradicional de ceràmica o fang, de la mida d'una tassa i que fan servir els paisanos per a prendre el vi. La antítesi de la copa Riedel corporitzada. Vi de la casa, es clar.
Fan pinchos de pernil, pinchos de formatge i pinchos de pernil amb formatge. Esto es lo que tenemos hoxe y lo que tendremos mañán. I endavant que fa baixada, en un local amb només tres taules amb cadires i dos barrils per prendre les tasses d'empeus. 20 metres quadrats o 25 com a màxim, tamany d'aquelles soluciones habitacionales de merda que va idear una ministra de la vivenda que potser s'havia pres massa cunquiñas.
És fotre's en un local de fa treinta anys només creuant una porta, una fotuda singularitat espacio-temporal amb barra de fusta envellida per vapors de vi i milers de colzes. La única diferència és que ara ningú hi fuma a dins, alabadiño sea el Señor.
Si us fixeu a la foto, veieu las cunquiñas sobre la barra. També en tenen una col.lecció de les mateixes penjada en una de les parets, només falta el plat de recuerdo de Benidorm. El ví, bó. Els pinchos, correctes. Ambient total.
És la tasca favorita de A Coruña per al mestre EnocasionesVeoBares, nohasefaltadisirnadamás. I ara també la meva time machine particular. Gràcies mestre per el xivatasso.
Tasca A Cunquiña
Praza do humor 1
A Coruña
1 comentari:
Gràcies a tu també per il·lustrar-nos amb les conquiñas. No en tenia ni idea... potser les podré fer jo mateixa de ceràmica, ara que n'he après una mica a la Bisbal... he he. Bon fi de vacances,
Oscariño!
Publica un comentari a l'entrada