de pollastres disfressats de Napoleó. Literalment.

En algun moment un gestor del Smithsonian Institute va decidir que vestir pollastres com a grans figures històriques era una bona idea. Per promocionar la institució, per a acostar la història a un nou public gourmet, per a divertir-se amb los chicos del laboratorio... qui sap el que li va passar per el cap.

Aquí teniu l'enllaç a la web del Smithsonian, no és un fake. #estàpasando

Aquest enllaç me'l va fer arribar la Laura Solanilla (gràcies guapa!!!) i he trigat un parell de setmanes en processar la informació: No era fàcil decidir en quina categoria cal etiquetar una feina tan bona: ciència, marketing brillant, història, basura.

Ens han preparat i disfressat uns pollastres  vestits de Napoleò, Abraham Lincon o Jackie Onassis.
Crus, ostia! Com deien els grans Faemino y Cansado... ¡Empánelo por lo menos!

Ara que no em direu que les ulleres flotants no tenen un nosequé hipnòtic que quesejo...

I jo pregunto: si aquesta merda l'hagués parit un gestor de museu de cass, un gestor nostrat de pressupostos retallats... no em puc arribar a imaginar els adjectius que sortirien per les meves tecles.
Ara, que si això arriba de la terra del marketing, les oportunitats i el showbussines suprem deu ser que aquesta merda és merda de qualitat. Merda de la bona.