Buenista, però no del de la ceja que aixecava el puny mentre caminava somrient i satisfet cap a l'inevitable llibre de receptes neoliberal (JA!) .
Soc buenista i en conseqüència faig la cunya. Atenció, la faig per molt més que militancia i amistat. Sobretot per el gaudi serè que proporciona sentir perletes com la següent. Tot parlant dels plats standard, repetitius i plastes que trobem repetitts al 90% dels restaurants dia sí i dia també...en Xesco li pregunta al presentador del programa:
-Vas prendre un Carpaccio? Ah! i que tal... abundant la racció, oi?
¡Jugón!
1 comentari:
Me has pillado!
Hoy hablaremos de alimentos caros y exclusivos, de otros difíciles de encontrar y de otros exóticos (pero no tanto por su lejanía)
Segunda sesión al Fem l'agost!
Publica un comentari a l'entrada