Posem un il.lustratiu exemple. A Seul uns campions del Dunkin' Donuts han decidit entrar a intercanviar crochets i ganxos amb la gent del Starbucks. Cap problema, el normal entre empreses!
I com fer-ho? Doncs aplicant les tècniques que ja va descriure en Pavlol, aquell pinxo que feia salivar un gos fent sonar una campaneta i donant-li de menjar. Al final només sonava la campaneta i el gos vinga a fer salivera encara que no hi hagués ni rastre del material fungible.
Doncs ara si anem per la capital coreana tot passejant per un autobús, potser ens posin un enganxifòs jingle publicitari i uns ambientadors ens omplin la pituitaria de irressistible olor a café. Tot just abans d'arribar a la parada amb el Dunkin' Donuts a 20 metres, es clar. I picarem, com no pot ser d'altra manera. Perque simplement n'hi ha que saben fer bé la seva feina i nosaltres... nosaltres comfessem-ho... som una mica passerells. I potser fins i tot, en el fons, ens agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada