Quan ha d'agafar Nocilla de la blanca, el bon Jedi neteja molt bé el ganivet per a que no quedi tacada amb el revers tenebrós de la Nocilla negra. Això és el que fa el bon Jedi.
dissabte, 29 de setembre del 2012
del bon Jedi. Aquell que no barreja les Nocilles
El bon Jedi:
Quan ha d'agafar Nocilla de la blanca, el bon Jedi neteja molt bé el ganivet per a que no quedi tacada amb el revers tenebrós de la Nocilla negra. Això és el que fa el bon Jedi.
Quan ha d'agafar Nocilla de la blanca, el bon Jedi neteja molt bé el ganivet per a que no quedi tacada amb el revers tenebrós de la Nocilla negra. Això és el que fa el bon Jedi.
de recomanació sabatina: Mercat de la Llibertat
Aquesta recomanació és paralela a la que realitzo també avui al 365bcn.com (com cada dissabte)
El missatge d'avui no pot ser més simple.
Corren temps de pestosidad grado 9 en lo econòmic i costa molt aixecar també la part social del que ens envolta. Per tant, si des de Mercats de Barcelona i els pardistes del Mercat de la Llibertat (Barri de Gràcia) es curren una modernització que els surt tan i tan bé que reben premis internacionals... només us puc dir:
HEM D'ANAR A FER-LI UNA VISITA. Jo ho vaig fer la setmana passada i vaig sortir encantat de les noves parades d'aquest mercat de dimensions reduides i aposta ferma. Aneu-hi, estic segur que no us en penedireu. I al sortir, feu un esmorzar de forquilla a La Pubilla. Un altre gol per l'escaire!!
Mercat de la Llibertat
Pl Llibertat, 27 (Gràcia) Teléfono 932170995
El missatge d'avui no pot ser més simple.
Corren temps de pestosidad grado 9 en lo econòmic i costa molt aixecar també la part social del que ens envolta. Per tant, si des de Mercats de Barcelona i els pardistes del Mercat de la Llibertat (Barri de Gràcia) es curren una modernització que els surt tan i tan bé que reben premis internacionals... només us puc dir:
HEM D'ANAR A FER-LI UNA VISITA. Jo ho vaig fer la setmana passada i vaig sortir encantat de les noves parades d'aquest mercat de dimensions reduides i aposta ferma. Aneu-hi, estic segur que no us en penedireu. I al sortir, feu un esmorzar de forquilla a La Pubilla. Un altre gol per l'escaire!!
Mercat de la Llibertat
Pl Llibertat, 27 (Gràcia) Teléfono 932170995
divendres, 28 de setembre del 2012
de Jamie Oliver + Top Gear = Epic Win!!
Jamie Oliver (el meu cuiner televisiu preferit) i Top Gear (el meu programa d'humor britanic preferit). Junts i barrejats. I en aquest cas, contra el criteri de l'agent 007 a part de barrejats també agitats, em temo.
Guaiteu com intenta fer una amanida a la part posterior de la seva mítiquíssima fregoneta volkswagen mentre el passejen a tot gas per la pista de proves.
També li tocarà conduir esportivament, i el seu objectiu no pot ser un altre que millorar el temps de volta que va fer en Gordon Ramsay. Ho aconseguirà?
En Gordon també va tenir la seva sessió Top Gear... però no es lo mismo. Per molt que li cuinin plats en uns greixosos i pudents motors de cotxe. Està bé, però no és un plat tan, com ho diria, tan crispy com en Jamie.
I una altra entrevista al rubiales, en aquest cas 100% entrevista sense numeret gastronòmic. Però és igual, entre el presentador Jeremy Clarkson i en Jamie em fan venir ganes de ser subdit de sa Graciosa Majaestat. Long live the Queen.
Guaiteu com intenta fer una amanida a la part posterior de la seva mítiquíssima fregoneta volkswagen mentre el passejen a tot gas per la pista de proves.
També li tocarà conduir esportivament, i el seu objectiu no pot ser un altre que millorar el temps de volta que va fer en Gordon Ramsay. Ho aconseguirà?
En Gordon també va tenir la seva sessió Top Gear... però no es lo mismo. Per molt que li cuinin plats en uns greixosos i pudents motors de cotxe. Està bé, però no és un plat tan, com ho diria, tan crispy com en Jamie.
I una altra entrevista al rubiales, en aquest cas 100% entrevista sense numeret gastronòmic. Però és igual, entre el presentador Jeremy Clarkson i en Jamie em fan venir ganes de ser subdit de sa Graciosa Majaestat. Long live the Queen.
dijous, 27 de setembre del 2012
d'ou cuit a 66º, recepta productes 'La Tavella'
Fa uns dies vaig rebre la proposta per part de La Tavella: preparar una recepta que fes servir algun ingredient de les seves cistelles de producte ecològic. Com que tant la idea del producte proper i sobretot ecològic com el projecte subjacent d'utilitat social em van semblar interessants, vaig acceptar. El fet que darrere el projecte empresarial hi hagi una fundació i que faci servir la empresa per a insertar sociolaboralment col.lectius amb risc d'exclusió li dona valor global a tot el projecte.
Centrant-nos en 'lo nostre',la jalamenta, no vaig voler pensar d'antuvi cap recepta. Una de les gràcies d'aquesta cistella és precisament que està el.laborada amb el producte estrictament de temporada. I per tant, em volia esperar a tenir-la a les mans per a 'improvisar' alguna combinació vegetal.
Quan va arribar, vaig tenir una explosió de colors sobre el marbre de la cuina.
I de seguida em va cridar l'atenció les bledes de tija vermella i la caixeta d'ous ecològics. Així que vaig posar-me a barrinar com els podria combinar. Podria fer una truita, es clar. però tal com deien els concursants del legendari "1,2,3respondaotravez" aquí hemos venío a jugar, no?
Versionem doncs una tapa fantàstica que vaig tastar aquest estiu a Tapas 2.0 de Salamanca.
El 'secret' i únic treball d'aquesta recepta és la cocció a 66º durant 50 minuts dels ous ecològics (bé, si no son ecològics es couen igual).
La clara de l'ou de gallina comença a solidificar si arriba als 62 graus centígrads de temperatura. I el rovell, ho fa a partir dels 68 graus.
Per tant, una cocció constant a 66º ens permet obtenir un resultat amb una clara absolutament cremosa rodejant un rovell cuit però encara liquid. Atenció, no estem parlant d'un ou passat per aigua, on el rovell està cru. L'ou cuit a 66º té el rovell cuit però encara liquid i cremós. Us puc assegurar que és la manera que més m'agrada de degustar un ou, sense comparació amb cap altra de les que jo hagi pogut tastar.
Anem per la recepta.
Ou 66º amb bleda vermella i patata de truita.
Ingredients:
Per a cada persona, un ou -si és possible ecològic-
Un grapat de bledes
Una patata mitjana
Sal, oli, pebre
Una mica d'all
Una mica de ceba
Aigua abundant per a coure els ous.
Un termòmetre -si és possible digital, el meu... no ho és-
Procediment:
Començem per la feina més grossa, ja que ens portarà 50 minuts de cocció.
Tens una Ronner? Si? kakabron, tens una Roner! Si no tens -com jo- aleshores pots fer-te la cocció a baixa temperatura així:
Treiem els ous de la nevera una estona abans per a que tinguin la temperatura ambient. En un recipient gran posem aigua abundant amb sal (com més aigua, més fàcil controlar la variació de temperatura un cop hem arribat als 66º) i el posem al foc amb el termòmetre. Quan tenim l'aigua a la temperatura, afegim els ous amb compte. I a partir d'aquí es tracta d'anar controlant la temperatura amb el termòmetre intentant que sempre estigui a 66º: la temperatura que ens permetrà tenir la clara cremosa i el rovell cuit però encara liquid.
Quan portem els 50 minuts els treiem de l'aigua i els refredem inmediatament per tallar-ne la cocció. El que tindrem serà un ou que em de deixatar com quan obrim els ous per a fer-los ferrats. No es pas com un ou dur, s'ha de trencar la closca i amb compte treure l'ou de dins procurant que no rebenti el rovell.
Pelem i tallem la ceba que sofregirem fins que estigui caramelitzada en una paella amb oli. Reservem
Netejem be les bledes i les tallem en troços petits que courem al vapor (si no teniu vaporera, utilitzant la mínma quantitat d'aigua possible). Reservem.
Pelem les patates i les tallem per a fer truita, jo concretament acostumo a tallar-les en rodanxa i així ho vaig fer també aquesta vegada. Les posem a la paella amb oli i les fregim a foc suau fins que estan toves, moment en que les treiem del foc, salpebrem i reservem.
Per acabar el plat, posarem de base les patates salpebrades, per sobre les bledes que haurem passat per una paella amb un all laminat, oli d'oliva, sal i pebre. I a dalt de tot, l'ou 66º de textura meravellosa i sabor sideral.
Al obrir el rovell, aquest s'escampa sobre la bleda i la patata, i en realitat, el que tenim quelcom molt similar a la idea original de fer una truita. Però amb un gust d'ou potent i una textura tan suau i cremosa que costa de creure. Repeteixo, costa de creure.
I a sobre, és la primera vegada que cuino 'a baixa temperatura' que la veritat també ha estat una petita satisfacció personal.
Moltes gràcies a La Tavella per haver-me enviat la cistella, es clar.
No vull deixar d'esmentar que també hi havia figues. Figues!! Alabadiño!! Figuesssssss!! :D
Centrant-nos en 'lo nostre',la jalamenta, no vaig voler pensar d'antuvi cap recepta. Una de les gràcies d'aquesta cistella és precisament que està el.laborada amb el producte estrictament de temporada. I per tant, em volia esperar a tenir-la a les mans per a 'improvisar' alguna combinació vegetal.
Quan va arribar, vaig tenir una explosió de colors sobre el marbre de la cuina.
I de seguida em va cridar l'atenció les bledes de tija vermella i la caixeta d'ous ecològics. Així que vaig posar-me a barrinar com els podria combinar. Podria fer una truita, es clar. però tal com deien els concursants del legendari "1,2,3respondaotravez" aquí hemos venío a jugar, no?
Versionem doncs una tapa fantàstica que vaig tastar aquest estiu a Tapas 2.0 de Salamanca.
El 'secret' i únic treball d'aquesta recepta és la cocció a 66º durant 50 minuts dels ous ecològics (bé, si no son ecològics es couen igual).
La clara de l'ou de gallina comença a solidificar si arriba als 62 graus centígrads de temperatura. I el rovell, ho fa a partir dels 68 graus.
Per tant, una cocció constant a 66º ens permet obtenir un resultat amb una clara absolutament cremosa rodejant un rovell cuit però encara liquid. Atenció, no estem parlant d'un ou passat per aigua, on el rovell està cru. L'ou cuit a 66º té el rovell cuit però encara liquid i cremós. Us puc assegurar que és la manera que més m'agrada de degustar un ou, sense comparació amb cap altra de les que jo hagi pogut tastar.
Anem per la recepta.
Ou 66º amb bleda vermella i patata de truita.
Ingredients:
Per a cada persona, un ou -si és possible ecològic-
Un grapat de bledes
Una patata mitjana
Sal, oli, pebre
Una mica d'all
Una mica de ceba
Aigua abundant per a coure els ous.
Un termòmetre -si és possible digital, el meu... no ho és-
Procediment:
Començem per la feina més grossa, ja que ens portarà 50 minuts de cocció.
Tens una Ronner? Si? kakabron, tens una Roner! Si no tens -com jo- aleshores pots fer-te la cocció a baixa temperatura així:
Treiem els ous de la nevera una estona abans per a que tinguin la temperatura ambient. En un recipient gran posem aigua abundant amb sal (com més aigua, més fàcil controlar la variació de temperatura un cop hem arribat als 66º) i el posem al foc amb el termòmetre. Quan tenim l'aigua a la temperatura, afegim els ous amb compte. I a partir d'aquí es tracta d'anar controlant la temperatura amb el termòmetre intentant que sempre estigui a 66º: la temperatura que ens permetrà tenir la clara cremosa i el rovell cuit però encara liquid.
Quan portem els 50 minuts els treiem de l'aigua i els refredem inmediatament per tallar-ne la cocció. El que tindrem serà un ou que em de deixatar com quan obrim els ous per a fer-los ferrats. No es pas com un ou dur, s'ha de trencar la closca i amb compte treure l'ou de dins procurant que no rebenti el rovell.
Pelem i tallem la ceba que sofregirem fins que estigui caramelitzada en una paella amb oli. Reservem
Netejem be les bledes i les tallem en troços petits que courem al vapor (si no teniu vaporera, utilitzant la mínma quantitat d'aigua possible). Reservem.
Pelem les patates i les tallem per a fer truita, jo concretament acostumo a tallar-les en rodanxa i així ho vaig fer també aquesta vegada. Les posem a la paella amb oli i les fregim a foc suau fins que estan toves, moment en que les treiem del foc, salpebrem i reservem.
Per acabar el plat, posarem de base les patates salpebrades, per sobre les bledes que haurem passat per una paella amb un all laminat, oli d'oliva, sal i pebre. I a dalt de tot, l'ou 66º de textura meravellosa i sabor sideral.
Al obrir el rovell, aquest s'escampa sobre la bleda i la patata, i en realitat, el que tenim quelcom molt similar a la idea original de fer una truita. Però amb un gust d'ou potent i una textura tan suau i cremosa que costa de creure. Repeteixo, costa de creure.
I a sobre, és la primera vegada que cuino 'a baixa temperatura' que la veritat també ha estat una petita satisfacció personal.
Moltes gràcies a La Tavella per haver-me enviat la cistella, es clar.
No vull deixar d'esmentar que també hi havia figues. Figues!! Alabadiño!! Figuesssssss!! :D
dimecres, 26 de setembre del 2012
de Cellers, una resposta modernista i cooperativa a una necessitat social.
Avui us porto una recomanació cultural, que ja ens va bé en aquest blog tan sovint passejat per el costat friky de la vida. A l'edifici CaixaForum, a tocar de la font Màgica de Montjuic hi tenim aquestes dates (fins al 14 d'Octubre) la Exposició Cellers Cooperativisme + Modernisme.
Exposició centrada en aquest fenòmen social i cultural, que entre el 1918 i el 1923 va aconseguir edificar 30 nous cellers en règim de cooperativisme agrari. Tots ells edificis amb alt valor industrial com a resposta a una situació especulativa i de pobresa de la clase rural. Però també edificis que concentren un gran valor arquitectònic. Els anomenats cellers modernistes (tot i que l'arquitecte Cesar Martinell, autor de 20 dels 30 cellers mai va acceptar pertanyer a aquest corrent i en parla explicant que a la facultat usàven l'adjectiu de forma pejorativa).
Una de les sorpreses que vaig tenir durant la visita, va ser descobrir que aquesta fecunditat cooperativista va neixer devant una situació social de pobresa, especulació i indignació social.
Que voleu que us digui, em sona tan actual...
Aquesta situació social convulsa va esdevenir fecunda. Propietaris i jornalers van unir esforços.
Fundant cooperatives i impulsant la construcció de nous cellers tècnicament avançats, modernistes sí, però també moderns. Tant en lo tècnic com en lo social.
Incorporant no només elements arquitectonics útils de cara a la ventil.lació de galeries (com la volta catalana, per exemple) sino també innovant en els mètodes constructius. De forma que en cinc anys el resultat van ser treinta cellers de nova planta. També sovint coneguts com a 'catedrals del vi' per la seva magnificència i espectacularitat.
Una exposició gratuita i recomanable. Els resultats d'un programa de recuperació i investigació molt maco i interessant pagat entre tots (la Gene) i entre tots (La Caixa). Si no podeu acostar-vos al CaixaFòrum, feu un cop d'ull al web ben construit i pleníssim de dades http://www.cellerscooperatius.cat
Això sí, si acabeu per anar a la exposició, aneu amb compte perque per alguna extranya raó del segle XX no està permés fer fotos. Una autèntica pena, certament.
Exposició centrada en aquest fenòmen social i cultural, que entre el 1918 i el 1923 va aconseguir edificar 30 nous cellers en règim de cooperativisme agrari. Tots ells edificis amb alt valor industrial com a resposta a una situació especulativa i de pobresa de la clase rural. Però també edificis que concentren un gran valor arquitectònic. Els anomenats cellers modernistes (tot i que l'arquitecte Cesar Martinell, autor de 20 dels 30 cellers mai va acceptar pertanyer a aquest corrent i en parla explicant que a la facultat usàven l'adjectiu de forma pejorativa).
Una de les sorpreses que vaig tenir durant la visita, va ser descobrir que aquesta fecunditat cooperativista va neixer devant una situació social de pobresa, especulació i indignació social.
Que voleu que us digui, em sona tan actual...
Aquesta situació social convulsa va esdevenir fecunda. Propietaris i jornalers van unir esforços.
Fundant cooperatives i impulsant la construcció de nous cellers tècnicament avançats, modernistes sí, però també moderns. Tant en lo tècnic com en lo social.
Incorporant no només elements arquitectonics útils de cara a la ventil.lació de galeries (com la volta catalana, per exemple) sino també innovant en els mètodes constructius. De forma que en cinc anys el resultat van ser treinta cellers de nova planta. També sovint coneguts com a 'catedrals del vi' per la seva magnificència i espectacularitat.
Una exposició gratuita i recomanable. Els resultats d'un programa de recuperació i investigació molt maco i interessant pagat entre tots (la Gene) i entre tots (La Caixa). Si no podeu acostar-vos al CaixaFòrum, feu un cop d'ull al web ben construit i pleníssim de dades http://www.cellerscooperatius.cat
Això sí, si acabeu per anar a la exposició, aneu amb compte perque per alguna extranya raó del segle XX no està permés fer fotos. Una autèntica pena, certament.
dimarts, 25 de setembre del 2012
de Popinator!! Si dices pop no hay stop.
El popinator. Si dius la paraula 'pop' et llença una crispeta. Probablement una de les màquines més absurdes i molones que cap procastinador de nivell senior pugui desitjar.
Desenvolupat per Popcorn, Indiana
Tot i que jo continuo preferint el concepte del canó coreà. No suitable For Work (no apte per a entorns professionals) però definitivament més potent. Donde va usted a parar.
Desenvolupat per Popcorn, Indiana
Tot i que jo continuo preferint el concepte del canó coreà. No suitable For Work (no apte per a entorns professionals) però definitivament més potent. Donde va usted a parar.
dilluns, 24 de setembre del 2012
de blocaires que lo petan
Aquesta setmana pot començar amb festa a Barcelona, però us asseguro que hi ha molt moviment blocaire: blocaires als mitjans o blocaires que treballen i col.laboren en projectes col.lectius i de carrer.
Una mica bloccentrista el post, ho admeto. En efecte, es tracta de mirar-nos una mica el melic. Chupapollisme detected.
Pot ser que algun altre blocaire gastronòmic també ho peti aquesta setmana, però a mi no m'ha arribat la noticia. Ja li demano disculpes i per suposat si ens ho fa arribar l'afegirem a la llista de grijits!!
La Nuni (Silvia Soto in the real world) sortirà a la tele el proper divendres!! Pelotazo total i gol per l'escaire!! Protagonitzarà un episodi del programa 'Cuines' (migdia a TV3 i tarda redifusió al Canal 33. Dobledosis!). S'accepten signatures populars per a que ens avanci quina serà la recepta. #estamosenascuas
La Sara Maria està col.laborant amb el I concurs d'all-i-oli de la Barceloneta. Més sabor no pot tenir un concurs (estarà patrocinat per ... que se jo... pastilles Juanola?) ;)
I finalment en Xesco Bueno, mestre cuiner o cuiner mestre -i també blocaire- arrenca columna periodica en el setmanari l'Informador de Martorell.
No em direu que no hi ha vida i moviment!! Ladran luego cabalgamos. ¡¡A cabalgar, a cabalgar hasta enterrarlos en el mar!!
Una mica bloccentrista el post, ho admeto. En efecte, es tracta de mirar-nos una mica el melic. Chupapollisme detected.
Pot ser que algun altre blocaire gastronòmic també ho peti aquesta setmana, però a mi no m'ha arribat la noticia. Ja li demano disculpes i per suposat si ens ho fa arribar l'afegirem a la llista de grijits!!
La Nuni (Silvia Soto in the real world) sortirà a la tele el proper divendres!! Pelotazo total i gol per l'escaire!! Protagonitzarà un episodi del programa 'Cuines' (migdia a TV3 i tarda redifusió al Canal 33. Dobledosis!). S'accepten signatures populars per a que ens avanci quina serà la recepta. #estamosenascuas
La Sara Maria està col.laborant amb el I concurs d'all-i-oli de la Barceloneta. Més sabor no pot tenir un concurs (estarà patrocinat per ... que se jo... pastilles Juanola?) ;)
I finalment en Xesco Bueno, mestre cuiner o cuiner mestre -i també blocaire- arrenca columna periodica en el setmanari l'Informador de Martorell.
No em direu que no hi ha vida i moviment!! Ladran luego cabalgamos. ¡¡A cabalgar, a cabalgar hasta enterrarlos en el mar!!
diumenge, 23 de setembre del 2012
d'àvies i plats. Fotografies del món, sociologia aplicada
Un projecte fantàstic de Gabriele Galimberti.
Una sèrie de fotografies en que diferentes avies del món apaerixen retradades amb els seus ingredients i els plats cuinats. A banda de ser unes fotografies precioses hi ha molta informació sobre formes de vida, mitjans materials, edats del que és una avia segons el continent i altres... un petit tractat sociològic en un grapat de fotografies.
No us perdeu la seva web, on hi ha totes les imatges: Lens Culture Galimberti Slideshow.
Grandiós.
Obviament totes les fotografies són de Gabriele Galimberti, heh!
Eija Bankach, 62 anys. Marroc.
Fiatar Ncube, 52 anys. Zimbawe
Cathy O'Donovan, 64 anys. Canadà
Regina Lifumbo, 53 anys. Malawi
Boonion Zgonpor, 69 anys. Thailandia
Serette Charles, 63 anys. Haiti
Una sèrie de fotografies en que diferentes avies del món apaerixen retradades amb els seus ingredients i els plats cuinats. A banda de ser unes fotografies precioses hi ha molta informació sobre formes de vida, mitjans materials, edats del que és una avia segons el continent i altres... un petit tractat sociològic en un grapat de fotografies.
No us perdeu la seva web, on hi ha totes les imatges: Lens Culture Galimberti Slideshow.
Grandiós.
Obviament totes les fotografies són de Gabriele Galimberti, heh!
de 'Te la vas a comer doblada'? Necessita millorar.
De la prestigiosa cadena humorística 'Sandwich&Friends'
#Fail
#Fail
dissabte, 22 de setembre del 2012
de Taste the Waste: un film de terror i realitat.
Avui és dissabte, el cap de setmana és normal tenir una mica més de temps per a poder dedicar a veure una pil.lícula tranquilament. I avui us porto aquesta recomanació: Taste the waste.
Un film impressionant per la feina de documentació i recerca... i també per la cruesa del que s'hi exposa: l'escàndol que suposa la quantitat de menjar que aboquem a les escombraries mentre una gran part de la humanitat mor de fam. Vergonya.
La web de la pel.lícula i projecte: http://www.tastethewaste.com/info/film
Un film impressionant per la feina de documentació i recerca... i també per la cruesa del que s'hi exposa: l'escàndol que suposa la quantitat de menjar que aboquem a les escombraries mentre una gran part de la humanitat mor de fam. Vergonya.
La web de la pel.lícula i projecte: http://www.tastethewaste.com/info/film
divendres, 21 de setembre del 2012
de carta d'amor
Carta d'amor.
Hay veces que uno hace las cosas por que le gustan o por que quiere ,es lo que me pasa con alguno de mis panes ....a veces no los hago ni siquiera para venderlos!!!Los hago para entenderlos y comprenderlos ,saber porque y como funcionan y porque reaccionan los ingredientes unos con los otros .
Es el caso de mi pan de maíz y pasas ....semanalmente hago un pande maíz y pasas de unos 4 kilos que no logro vender y que finalmente acabo partiendo y regalando...Se trata de un pan denso y pesado ...al escaldar la HARINA JUNTO CON LAS PASAS ,estas sueltan su parte alcoholica ,agregandola al pan ,si a esto añadimos la canela y la vainilla que lleva el pan ...todo esto da un resultado brutal ...el tono dulzón del maíz ,la harina de centeno integral....todo acaba siendo espectacular .....Pero toda esta pasión ...todo este monumento gastronomico acaba incomprendido en la tienda.
Me suele ocurrir que me obsesiono con uno de los panes ,me ocurría cuando me dedicaba al Arte ...en que finalmente pintaba siempre el mismo cuadro intentando buscar algo que estaba en la tela y yo debía sacar de allí!!! Me queda no obstante una alegria ....mis panes que no logro vender ,acaban en diversos comedores sociales de la ciudad -ya que no los vendo ,tampoco está bien tirarlos-Me gusta pensar en la democratizacion de mis panes ...estan en las mejores mesas de los estrellas Michelin ...pero también en las mejores y humildes mesas de esta ciudad.
Y el otro día tuvimos una felicitacion de estos últimos ...nunca habían comido un pan tan bueno,la gente se pone contenta cuando les daban nuestro pan.... Esto me lleva a la convicción de que mi pan de maíz ,mi incomprendida joya gastronomica,que no logro vender ...ha encontrado a su publico.De hecho mi suegro ,un humilde gallego ...siempre me dice que el pan de maíz era el pan de los pobres. Feliz día a todos....
Daniel Jordà
Panes Creativos La Trinidad
Plaça Garrigó 5, 08016 Barcelona
Publicada al seu mur de Facebook, li he demanat permís per a reproduir-la aquí.
Perque les paraules d'amor mereixen tants altaveus com sigui possible.
Hay veces que uno hace las cosas por que le gustan o por que quiere ,es lo que me pasa con alguno de mis panes ....a veces no los hago ni siquiera para venderlos!!!Los hago para entenderlos y comprenderlos ,saber porque y como funcionan y porque reaccionan los ingredientes unos con los otros .
Es el caso de mi pan de maíz y pasas ....semanalmente hago un pande maíz y pasas de unos 4 kilos que no logro vender y que finalmente acabo partiendo y regalando...Se trata de un pan denso y pesado ...al escaldar la HARINA JUNTO CON LAS PASAS ,estas sueltan su parte alcoholica ,agregandola al pan ,si a esto añadimos la canela y la vainilla que lleva el pan ...todo esto da un resultado brutal ...el tono dulzón del maíz ,la harina de centeno integral....todo acaba siendo espectacular .....Pero toda esta pasión ...todo este monumento gastronomico acaba incomprendido en la tienda.
Me suele ocurrir que me obsesiono con uno de los panes ,me ocurría cuando me dedicaba al Arte ...en que finalmente pintaba siempre el mismo cuadro intentando buscar algo que estaba en la tela y yo debía sacar de allí!!! Me queda no obstante una alegria ....mis panes que no logro vender ,acaban en diversos comedores sociales de la ciudad -ya que no los vendo ,tampoco está bien tirarlos-Me gusta pensar en la democratizacion de mis panes ...estan en las mejores mesas de los estrellas Michelin ...pero también en las mejores y humildes mesas de esta ciudad.
Y el otro día tuvimos una felicitacion de estos últimos ...nunca habían comido un pan tan bueno,la gente se pone contenta cuando les daban nuestro pan.... Esto me lleva a la convicción de que mi pan de maíz ,mi incomprendida joya gastronomica,que no logro vender ...ha encontrado a su publico.De hecho mi suegro ,un humilde gallego ...siempre me dice que el pan de maíz era el pan de los pobres. Feliz día a todos....
Daniel Jordà
Panes Creativos La Trinidad
Plaça Garrigó 5, 08016 Barcelona
Publicada al seu mur de Facebook, li he demanat permís per a reproduir-la aquí.
Perque les paraules d'amor mereixen tants altaveus com sigui possible.
dijous, 20 de setembre del 2012
del Negroni eternament pendent.
Parlàvem fa poc de la màquina coctelejadora automàtica (quin horror, en vull una!) i m'ha vingut a la memòria el meu còctail eternament pendent: el negroni.
Pendent sine dia perque es clar... soc abstèmi. Així que estic a la espera de coincidir en una cocteleria (m'hi veuen poc en aquests meravellosos llocs que a mi em semblen de deliciosa decadència postcolonial) acompanyat d'un bebedor que sigui amic i estigui disposat a demanar-se un negroni i deixar-me'l tastar. Complicao.
En tot cas, el tinc ficat entre i per les dues orelles desde el moment que vaig escoltar la meravella dels Sidonie amb homenatge a qui més i millor ha sabut vestir un combinat: 007 al servicio de Su Graciosa Majestad.
Negroni.
I en fi, si teniu curiositat per saber quins beuratges porta al seu ADN de cóctel, aqui teniu un video preciós on s'explica i que ve amb rubia-al-otro-lado-de-la-barra inclosa. Segur que és important, però a mi m'ha semblat que la rossa acomplia només una funció decorativa. En fin.
Negroni
El vaso clásico para un Negroni es el llamado Old Fashion, un vaso bajo y ancho; las partes de los licores han de ser exactamente iguales, puesto que más gin de la cuenta daría un sabor excesivamente fuerte y alcoholizado, mientras que un exceso de vermut endulzaría en exceso el Negroni
Extret de la Wikipedia.
Pendent sine dia perque es clar... soc abstèmi. Així que estic a la espera de coincidir en una cocteleria (m'hi veuen poc en aquests meravellosos llocs que a mi em semblen de deliciosa decadència postcolonial) acompanyat d'un bebedor que sigui amic i estigui disposat a demanar-se un negroni i deixar-me'l tastar. Complicao.
En tot cas, el tinc ficat entre i per les dues orelles desde el moment que vaig escoltar la meravella dels Sidonie amb homenatge a qui més i millor ha sabut vestir un combinat: 007 al servicio de Su Graciosa Majestad.
Negroni.
I en fi, si teniu curiositat per saber quins beuratges porta al seu ADN de cóctel, aqui teniu un video preciós on s'explica i que ve amb rubia-al-otro-lado-de-la-barra inclosa. Segur que és important, però a mi m'ha semblat que la rossa acomplia només una funció decorativa. En fin.
Negroni
- 1/3 parte de Vermut rojo
- 1/3 parte de Campari (bitter)
- 1/3 parte de Gin
El vaso clásico para un Negroni es el llamado Old Fashion, un vaso bajo y ancho; las partes de los licores han de ser exactamente iguales, puesto que más gin de la cuenta daría un sabor excesivamente fuerte y alcoholizado, mientras que un exceso de vermut endulzaría en exceso el Negroni
Extret de la Wikipedia.
Espagueti amb favetes, cansalada i botifarró
Al tàper d'avui hi tenim uns espagueti amb faves, bastonoises de cansalada al arome de botifarró. Bé, diria que el meu intent de vestir el plat amb nom barroc no és gaire reeixit. Però el que sí que puc assegurar és que el resultat és ben bó. Ja tinc gana!
Spagueti amb faves, cansalada i botifarró
Ingredients:
500 grs de faves pelades (a veure, les meves eren favetes congelades. #crisis #whatcrisis)
150 grs de cansalada (que en tens 200 grs? Posa-li tota, que és la gràcia del plat)
Un o dos botifarrons
Mitja dent d'all
Sal perfumada de llimona (obviament, el perfum és opcional)
Oli d'oliva verge, pebre negre i orenga.
100 grs d'espagueti per persona (nosaltres erem 3 persones)
Procediment:
En una cassola posem la cansada tallada en bastonets, la mitja dent d'all i una mica d'oli. Quan ha agafat un punt de color i perfumat l'oli hi posem les favetes que couran aprox 15 mins a foc lent amb una mica d'aigua i sal. Poca aigua, només per a que estiguin humides. A mitja cocció afegim el botifarró desfet. Al acabar rectifiquem de sal, pebre i li posem l'orenga. Reservem.
A banda, coem els espagueti en aigua abundant amb sal. Al acabar no els escorrem, sino que els agafem amb directament de l'aigua de cocció i els aboquem sobre les faves de forma que la miqueta d'aigua que porten emulsiona amb la 'salsa' i queda molt més bó
Al tàper i llestos!!
Spagueti amb faves, cansalada i botifarró
Ingredients:
500 grs de faves pelades (a veure, les meves eren favetes congelades. #crisis #whatcrisis)
150 grs de cansalada (que en tens 200 grs? Posa-li tota, que és la gràcia del plat)
Un o dos botifarrons
Mitja dent d'all
Sal perfumada de llimona (obviament, el perfum és opcional)
Oli d'oliva verge, pebre negre i orenga.
100 grs d'espagueti per persona (nosaltres erem 3 persones)
Procediment:
En una cassola posem la cansada tallada en bastonets, la mitja dent d'all i una mica d'oli. Quan ha agafat un punt de color i perfumat l'oli hi posem les favetes que couran aprox 15 mins a foc lent amb una mica d'aigua i sal. Poca aigua, només per a que estiguin humides. A mitja cocció afegim el botifarró desfet. Al acabar rectifiquem de sal, pebre i li posem l'orenga. Reservem.
A banda, coem els espagueti en aigua abundant amb sal. Al acabar no els escorrem, sino que els agafem amb directament de l'aigua de cocció i els aboquem sobre les faves de forma que la miqueta d'aigua que porten emulsiona amb la 'salsa' i queda molt més bó
Al tàper i llestos!!
dimarts, 18 de setembre del 2012
de Pans&Potes. Art i gastronomia...heh!
Un cop més hi ha col.lisió entre el món de l'art i el gastronòmic. Si des de la cuina massa sovint s'ha abusat d'una aproximació artística al fet de la cuina de restauració, posant en segon terme menudeses com el sabor, l'aroma i la ergonomia del plat... des de l'art també es perpetren algunes performances que deu n'hi do.
Aquí en tenim una que em costa de classificar, el "Dough Portrait" del suec Søren Dahlgaard
Retrats amb cara de pa, o millor dit, amb cap de pa.
La intenció declarada del Soren és que no ens distraiem amb les jetes del personal retratat i ens fixem en la posició dels braços, el vestuari, el fons...que sapiguem gaudir del conjunt de la fotografia.
Però a veure.. ànima de cantir, si es tractava d'això...Jo només hi veig un enorme bola de massa amb cos en aquestes fotografies!!
Via Publico Portugal
Aquí en tenim una que em costa de classificar, el "Dough Portrait" del suec Søren Dahlgaard
Retrats amb cara de pa, o millor dit, amb cap de pa.
La intenció declarada del Soren és que no ens distraiem amb les jetes del personal retratat i ens fixem en la posició dels braços, el vestuari, el fons...que sapiguem gaudir del conjunt de la fotografia.
Però a veure.. ànima de cantir, si es tractava d'això...Jo només hi veig un enorme bola de massa amb cos en aquestes fotografies!!
Via Publico Portugal
de pizza de llagostins, ceba i llagostins. He dit que porta llagostins?
Una pizza que em va servir per a ensenyar als pares com funciona l'amassat per autòlisi (veure aquí la descripció complerta) i de pas gaudir en un dissabte de vacances en familia. També vem fer una pizza de verdures igual de bona, però aquesta queda millor a la foto. Vivim en un món dominat per la imatge, ostia!!
La gràcia, a banda de fer servir l'autòlisi i observar sobre la teva cuina com la massa es fa 'sola' sense pastar pràcticament gens ni mica, -la gràcia, deia- és aprofitar per una banda tota la fotuda essència marina que porten aquestes bestioles amb cap d'Alien el octavo passajero justament dins el cap.
Separar, daurar, bollir i reduir aquesta essència és la clau del sabor final a la pizza. A banda, vaig afegir també una mica de dolçenc sabor de ceba caramelitzada i atenció al detall final: un parell de cullerades del suc dels caps dels llagostins sense cap mena de processat. Li donen un sabor excepcional.
Pizza de llagostins, ceba i llagostins.
Ingredients:
Per a la massa (surten dues pizzes grans):
500 grs de farina
350 ml d'aigua
10 grs de llevat de forner
40 ml de mantega
sal i oli
Per al topping:
700 grs de llagostins (de fet jo en vaig posar 1000 grs, perque de fet soc molt del llagostí)
Dues cebes
Un bon grapat de ceba caramelitzada
Formatge (jo he fet servir emmental francés)
Unes cullerades de tomàquet triturat
Sal, oli, pebre
Procediment:
Per a fer la massa, fem servir el procediment autolític. Barrejem els elements durant uns trenta segons en un bol ben gran i quan tenim la massa molt enganxosa i gens treballada la deixem descansar sobre el marbre ben pintat amb oli. La pintem amb oli per sobre per a que no s'assequi.
La deixem descansar 15 minuts, li donem dos plecs a la massa i li donem la volta. Tornem a deixar 15 mins més de descans i repeteim la operació. Així tres vegades i al final tindrem una massa elàstica i ben formada.
Separem els caps dels llagostins, treiem el suquet interior de quatre o cinc caps i el reservem. La resta, a una cassola amb ceba i oli per a daurar. Quan estan daurats afegim aigua per a fer una cocció d'aprox. 20 minuts. Al final colem i aixafem be els caps per extraure tota la substància.
Tornem a posar aquest brou al foc per a reduir-lo fins que tenim una salsa espessa. Alerta, no posem la sal fins al final perque al reduir tant ens podria quedar salat.
Treiem el budell al cos dels llagostins i els passem per una pella amb una mica de mantega. Foc molt fort i 20 segons en grupets de 10 llagostins. Volem que estiguin daurats per fora i crus per dins.
Finalment procedim a muntar la pizza estirant la massa, posant per sobre una capa de formatge (separa la humitat de la massa), una mica del tomàquet i els llagostins. Per sobre escampem la salsa molt reduida i la ceba caramelitzada.
Acabem amb una mica més de formatge per sobre i al forn a tope per sota. En el meu forn en uns 12 mins està feta. Acabem repartint per sobre el suc en cru dels caps de llagostí que haviem reservat.
I ca ces't tout, que no està pas malament i que personalment és una de les pizzes que més m'agrada :)
La gràcia, a banda de fer servir l'autòlisi i observar sobre la teva cuina com la massa es fa 'sola' sense pastar pràcticament gens ni mica, -la gràcia, deia- és aprofitar per una banda tota la fotuda essència marina que porten aquestes bestioles amb cap d'Alien el octavo passajero justament dins el cap.
Separar, daurar, bollir i reduir aquesta essència és la clau del sabor final a la pizza. A banda, vaig afegir també una mica de dolçenc sabor de ceba caramelitzada i atenció al detall final: un parell de cullerades del suc dels caps dels llagostins sense cap mena de processat. Li donen un sabor excepcional.
Pizza de llagostins, ceba i llagostins.
Ingredients:
Per a la massa (surten dues pizzes grans):
500 grs de farina
350 ml d'aigua
10 grs de llevat de forner
40 ml de mantega
sal i oli
Per al topping:
700 grs de llagostins (de fet jo en vaig posar 1000 grs, perque de fet soc molt del llagostí)
Dues cebes
Un bon grapat de ceba caramelitzada
Formatge (jo he fet servir emmental francés)
Unes cullerades de tomàquet triturat
Sal, oli, pebre
Procediment:
Per a fer la massa, fem servir el procediment autolític. Barrejem els elements durant uns trenta segons en un bol ben gran i quan tenim la massa molt enganxosa i gens treballada la deixem descansar sobre el marbre ben pintat amb oli. La pintem amb oli per sobre per a que no s'assequi.
La deixem descansar 15 minuts, li donem dos plecs a la massa i li donem la volta. Tornem a deixar 15 mins més de descans i repeteim la operació. Així tres vegades i al final tindrem una massa elàstica i ben formada.
Separem els caps dels llagostins, treiem el suquet interior de quatre o cinc caps i el reservem. La resta, a una cassola amb ceba i oli per a daurar. Quan estan daurats afegim aigua per a fer una cocció d'aprox. 20 minuts. Al final colem i aixafem be els caps per extraure tota la substància.
Tornem a posar aquest brou al foc per a reduir-lo fins que tenim una salsa espessa. Alerta, no posem la sal fins al final perque al reduir tant ens podria quedar salat.
Treiem el budell al cos dels llagostins i els passem per una pella amb una mica de mantega. Foc molt fort i 20 segons en grupets de 10 llagostins. Volem que estiguin daurats per fora i crus per dins.
Finalment procedim a muntar la pizza estirant la massa, posant per sobre una capa de formatge (separa la humitat de la massa), una mica del tomàquet i els llagostins. Per sobre escampem la salsa molt reduida i la ceba caramelitzada.
Acabem amb una mica més de formatge per sobre i al forn a tope per sota. En el meu forn en uns 12 mins està feta. Acabem repartint per sobre el suc en cru dels caps de llagostí que haviem reservat.
I ca ces't tout, que no està pas malament i que personalment és una de les pizzes que més m'agrada :)
dilluns, 17 de setembre del 2012
de Coctail machine. Quin horror, en vull una
D'acord que és la màquina més impersonal del món.
D'acord que ni tant sols té el detall de ser arrodonida com si fós d'Apple.
D'acord que serà escandalòsament cara per a tenir-la a casa.
Però posats a mecanitzar, Quí vol una màquina humana? Tom Cruise i tots els barmans que ens han aixecat les nòvies durant dècades estan ben fotuts amb aquest coctelera-machine. Et munta els combinats sense ànima però en les proporcions exàctes.
Ja tinc ganes de saber que en pensa la amiga i barwoman Mar Calpena del tema...
Això sí, te l'avantatge que no et cal estudiar res més que com introduir el còctel que desitjes, li demanes el combinat i punto. Ideal per a dropos vaja. La única cosa que realmet m'amoïna és saber si es pot actualitzar com el GPS Tom Tom -algú sap si això dels còctels és com la cuina de vanguarda, per exemple?- i si admet connexió USB (o wifi): necessito publicar els combinats directament al mur de Facebook i Twitter. I al blog, of course.
D'acord que ni tant sols té el detall de ser arrodonida com si fós d'Apple.
D'acord que serà escandalòsament cara per a tenir-la a casa.
Però posats a mecanitzar, Quí vol una màquina humana? Tom Cruise i tots els barmans que ens han aixecat les nòvies durant dècades estan ben fotuts amb aquest coctelera-machine. Et munta els combinats sense ànima però en les proporcions exàctes.
Ja tinc ganes de saber que en pensa la amiga i barwoman Mar Calpena del tema...
Això sí, te l'avantatge que no et cal estudiar res més que com introduir el còctel que desitjes, li demanes el combinat i punto. Ideal per a dropos vaja. La única cosa que realmet m'amoïna és saber si es pot actualitzar com el GPS Tom Tom -algú sap si això dels còctels és com la cuina de vanguarda, per exemple?- i si admet connexió USB (o wifi): necessito publicar els combinats directament al mur de Facebook i Twitter. I al blog, of course.
Quin horror. En vull una.
diumenge, 16 de setembre del 2012
de refrany gastromodificat de la setmana
Refrany gastromodificat de la setmana. Tunning refranero.
"No diguis 'plat', fins que estigui 'Arkaz' i ben cuinat"
"No diguis 'plat', fins que estigui 'Arkaz' i ben cuinat"
de Saturno Alf devorando a sus gato hijos
Bon matí de Diumenge! Mentre esmorzo a la meva tassa dels diumenges penso en Internet, la proliferació de gatets que cauen i com ens abelleix la vida acostant l'art a les nostres pantalles. Quin gran invent gastro-gato-artistic que és internet.
dissabte, 15 de setembre del 2012
de recomanació sabatina: el millor producte gastronòmic del món mundial
No m'ho he inventat jo, el gastrònom Pere Soley ho ha afirmat amb aquesta vehemència extrema i ultra-tranquila que gasta: el pernil iberic de glà és el millor producte gastronòmic de tot el món.
Jo que soc més friki faig la extensió al univers amb alguna menció als multiversos paralels i endavant les atxes. Es tracta de recomanar una bona tenda de pernils, i aquesta n'és una de ben bona.
La recomanació original i complerta la teniu al 365bcn.com us prego que si us agrada el pernil cliqueu al logo i li foteu un 'me gusta' o un twitterazo o un google+. Per a fer estadística, tampoc és que hagi de canviar cap realitat multiespaial. :D
Reserva Ibérica
Carrer d’Aragó, 242. Barcelona [MAPA] | ☏ 932 72 49 74
http://www.reservaiberica.com/
Jo que soc més friki faig la extensió al univers amb alguna menció als multiversos paralels i endavant les atxes. Es tracta de recomanar una bona tenda de pernils, i aquesta n'és una de ben bona.
La recomanació original i complerta la teniu al 365bcn.com us prego que si us agrada el pernil cliqueu al logo i li foteu un 'me gusta' o un twitterazo o un google+. Per a fer estadística, tampoc és que hagi de canviar cap realitat multiespaial. :D
Reserva Ibérica
Carrer d’Aragó, 242. Barcelona [MAPA] | ☏ 932 72 49 74
http://www.reservaiberica.com/
divendres, 14 de setembre del 2012
d'Ecce Hummus (and now Ecce lomo)
Al final he caigut i ho he publicat, tot i anar tard i ja estar passat de moda. La conyeta gastronòmica sobre la difusió gausiana del Ecce Homo: l'Ecce hummus
Bonus track:
Ecce Lomo, aquest és aportat per Ambcompte
dijous, 13 de setembre del 2012
d'amanida de favetes fàcil i ràpida
Amanida de favetes, cuinada per la meva xermaneta amb gust i distinció :)
Amanida de favetes
Ingredients:
Uns quants fulls d'escarola (la part més tendre i blanca)
Uns fulls d'enciam
Un grapat de favetes petites, tendres i boniques
Una mica de pernil serrà
Una mica de taronja (opcional)
Una llimona per a la vinagreta
Sal, oli, pebre
Procediment:
Tallem els enciams i escarola a la mida que ens agradi.
Piquem el pernil també a una mida que ens agradi.
Bullim (escaldem) les favetes durant un parell de minuts i refresquem ràpidament amb aigua amb gel per a que quedin fresques i no sobrecuites
Pelem en viu la teronja (que no quedi res de la pell blanca) i fem unes làmines ben fines o uns bastonets.
Fem la vinagreta amb suc de llimona, sal, oli, pebre i opcionalment podem afegir mostassa.
Amanida de favetes
Ingredients:
Uns quants fulls d'escarola (la part més tendre i blanca)
Uns fulls d'enciam
Un grapat de favetes petites, tendres i boniques
Una mica de pernil serrà
Una mica de taronja (opcional)
Una llimona per a la vinagreta
Sal, oli, pebre
Procediment:
Tallem els enciams i escarola a la mida que ens agradi.
Piquem el pernil també a una mida que ens agradi.
Bullim (escaldem) les favetes durant un parell de minuts i refresquem ràpidament amb aigua amb gel per a que quedin fresques i no sobrecuites
Pelem en viu la teronja (que no quedi res de la pell blanca) i fem unes làmines ben fines o uns bastonets.
Fem la vinagreta amb suc de llimona, sal, oli, pebre i opcionalment podem afegir mostassa.
dimecres, 12 de setembre del 2012
de 'Natural Harvest': Receptes amb semen humà
Alerta esperits sensibles, que avui vaig fort.
"Según el chef Fotie Photenhauer, el semen no es solo nutritivo, sino que
también posee una textura maravillosa y propiedades culinarias
sorprendentes, gracias a su sabor «complejo y dinámico».
Además, su producción no es costosa y suele estar «disponible» en
muchos hogares y restaurantes. Para aprovechar al máximo su potencial
culinario, el cocinero ha escrito «Natural Harvest», un recetario en el
que todos los platos emplean el semen como uno de sus ingredientes."
Insuperable paràgraf. La realitat supera de nou la ficció avançant per la dreta sense intermitents. Fiuuuuu!!
El xef -que es diu Photenhauer, Photenhauer!!- és un poeta i descriu el gust del sèmen com a dinàmic. Molt gràfic, certament. Però el que definitivament em roba el cor és "la producción no costosa y que suele estar disponible en muchos hogares". Sí, home sí. I si a casa hi tens adolescents no te digo nada.
¿De qué hablamos Photenhauer? ¿Producción en casa?... ¡Ecs!¡Porcallán!
Fa anys que al Minoria Absoluta de RAC1 tenien un tall de veu de la Ruscalleda explicant ben seriosament i didàctica les delicies del sèmen de bacallà. Però escolteu, és que en Photenhauer ens diu que podem fer servir el de casa... i home, com a inici de peli porno em desperta el morbo... però si parlem seriosament no m'hi veig.
Al seu llibre titulat 'Natural Harvest' (literalment 'cosecha natural') en Fotie ens proposa fer servir l'aixeta màgica per a preparar receptes aptes només per a esperits lliures de prejudicis i sense cotilles mentals. No es mi caso.
I si parlem de restaurants -tindrà restaurant en Photenhauer?- la imaginació i les preguntes sobre la logística de les instal.lacions és dispara. No he vist mai una cuina de restaurant empaperada amb calendaris de massisses en tetes.
-¡Atención, pedido!Una sopa Miss Febrero.
-¡Marchando!
Voleu algun exemple concret del talentoso Mr Fotie?
Ostres fetes d'home
Atenció a la nota del xef: "els autentics connoisseurs no li posen llimona ni pebre per assaborir el sabor no adulterat".
O una vistosa explosiò de maduixa... amb un toc de tequila.
Tot és cultural, tot és aprés i l'entorn social ens forma i condiciona els nostres gustos alimentaris. I el que alimenta alimenta objectivament, ja ho sé.
Però mira Photenhauer... va a ser que no.
Noticia Powered by Roger Compte, que m'ha passat la pista desde ABC. Roger, oteador incansable de la red y proveedor oficial de contenidos meritorios a decuina.net. Gràcies maco!!
d'espagueti amb botifarró
Aquesta setmana hem tingut visita dels pares, i al pare els botifarrons li fan perdre l'oremus. Però molt moltíssim.
Així que el primer dinar conjunt familiar, per no perdre temps, van ser uns espagueti botifarronats que sincerament, quitaven el sentío. I més fàcil no pot ser la proposta. El truc de la simplicitat saborosa es clar, està en que el botifarró ben el.laborat ens aporta la riquesa que una reduida llista d'ingredients semblaria incapaç d'assolir.
I es que en un botifarró s'hi encapsulen anys de tradició i sabiduria artesana, artesanal. Sense veleitats artístiques perque ja estic una mica ple de la cuina/art en comptes de la cuina artesanal. A la vida per a ser alguna cosa important no cal que sigui art o sigui una ciència!
Multitud d'ingredients i una preparació que és una càpsula de sabor sanguini i dolçenc. Sang, especies, cocció, citem la sang de nou i proposem el botifarró com a simbol del que és el fet alimentari: menjar o ser menjat, viure matant perque només matant pots viure. No és cruel, és natural. El botifarró no és gaire bon símbol per als subterfugis.
La mort per a la vida d'altri. Preferentment si puc escollir la mort del porc per a la vida de l'home i no pas a l'inrevés.
Deixem-lo expressar-se doncs sobre una base de pasta universal com són els espagueti. I dacord, la llicència del formatge que acaba de donar-li un puntet d'alegria per a aquells que ho considerin adhient :)
Espagueti amb botifarró.
Ingredients:
Un botifarró i mig de ceba per persona
Un botifarró d'arrós per a coronar el plat (no es desfà amb la calor)
80 grs aprox de pasta per persona (si en posem més, afegiu també més botifarró)
Sal, oli, pebre
Formatge ratllat (opcional)
Procediment:
Desfem els botifarrons de sang i els posem a una paella amb oli. Els saltem per a courel's sense que arribin a quedar-se secs.
Coem la pasta en aigua abundant i sal. Quan ja està cuita la treiem i directament sense escorrer la posem sobre el botifarró. El que busquem és que l'aigua de cocció que porten els espagueti emulsioni una mica amb el botifarró.
A banda, tallem unes rodanxes de botifarró d'arros que ens serviran per a decorar i també donar la opció a menjar 'botifarró' per sí mateix. Opcional el formatge ratllat.
dimarts, 11 de setembre del 2012
de Diada Nacional de Catalunya: recull de gastrofotos
Un petit divertimento personal, recopil.lar les fotografies que amb motiu de la Diada de Catalunya em trobo al Facebook, blogs i twitter. I amb tema gastronòmic es clar. És la gràcia.
Si algú en troba alguna i la posa als comentaris o la comenta al nostre twitter (@decuina) anirem ampliant la col.lecció :)
Si algú en troba alguna i la posa als comentaris o la comenta al nostre twitter (@decuina) anirem ampliant la col.lecció :)
Roger Ortuño / la cuina de sempre
Destapant cassoles
elcocinillas
A la cuina amb un parell d'ous (gràcies Gemma)
Trifàsic de Baileys
elcocinillas al Facebook
Roser, fidel lectora i de la que properament posaré la recepta d'arrós tan diví com alhora simple :)
Crijoarmael
Onlinegarum ens fa arribar aquestes coques!
Mercè tuneinandcookout
Tot es bó el que l'olla cou (familia Capdevila, citen explícitament :) )