Exposició centrada en aquest fenòmen social i cultural, que entre el 1918 i el 1923 va aconseguir edificar 30 nous cellers en règim de cooperativisme agrari. Tots ells edificis amb alt valor industrial com a resposta a una situació especulativa i de pobresa de la clase rural. Però també edificis que concentren un gran valor arquitectònic. Els anomenats cellers modernistes (tot i que l'arquitecte Cesar Martinell, autor de 20 dels 30 cellers mai va acceptar pertanyer a aquest corrent i en parla explicant que a la facultat usàven l'adjectiu de forma pejorativa).
Una de les sorpreses que vaig tenir durant la visita, va ser descobrir que aquesta fecunditat cooperativista va neixer devant una situació social de pobresa, especulació i indignació social.
Que voleu que us digui, em sona tan actual...
Aquesta situació social convulsa va esdevenir fecunda. Propietaris i jornalers van unir esforços.
Fundant cooperatives i impulsant la construcció de nous cellers tècnicament avançats, modernistes sí, però també moderns. Tant en lo tècnic com en lo social.
Incorporant no només elements arquitectonics útils de cara a la ventil.lació de galeries (com la volta catalana, per exemple) sino també innovant en els mètodes constructius. De forma que en cinc anys el resultat van ser treinta cellers de nova planta. També sovint coneguts com a 'catedrals del vi' per la seva magnificència i espectacularitat.
Una exposició gratuita i recomanable. Els resultats d'un programa de recuperació i investigació molt maco i interessant pagat entre tots (la Gene) i entre tots (La Caixa). Si no podeu acostar-vos al CaixaFòrum, feu un cop d'ull al web ben construit i pleníssim de dades http://www.cellerscooperatius.cat
Això sí, si acabeu per anar a la exposició, aneu amb compte perque per alguna extranya raó del segle XX no està permés fer fotos. Una autèntica pena, certament.
5 comentaris:
Y como has hecho tu? ;)
La verdad a veces no entiendo. Hay un secreto nacional ahí?
Hola ôscar estimat i guapot u
Com sempre mil coses interesants, moltes gràcies per tanta informació
mil petonets Susanna
He sentit a parlar de l'exposició i té molt bona pinta. Les cooperatives agraries són molt típiques a les zones rurals (al meu poble mateix n'hi ha dos), eren i són la millor alternativa per als petits pagesos de tirar endavant... El model s'hauria d'expandir cap a altres sectors, no creus?
Gràcies per la recomanació, l'apunto! a casa del meu avi tenien celler, gairebé tothom es feia el vi que consumia! m'encantava baixar-hi... quina olor! Ah! i el millor era quan et deixaven xafar raïm! suposo que ens rentaven els peus... no ho recordo! Una abraçada!
Fa uns anys vaig poder visitar el celler de Pinell del Brai, es una passada, pel sud de Tarrragona hi han varis d'aquests modernistes.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada