Alerta esperits sensibles, que avui vaig fort.
"Según el chef Fotie Photenhauer, el semen no es solo nutritivo, sino que
también posee una textura maravillosa y propiedades culinarias
sorprendentes, gracias a su sabor «complejo y dinámico».
Además, su producción no es costosa y suele estar «disponible» en
muchos hogares y restaurantes. Para aprovechar al máximo su potencial
culinario, el cocinero ha escrito «Natural Harvest», un recetario en el
que todos los platos emplean el semen como uno de sus ingredientes."
Insuperable paràgraf. La realitat supera de nou la ficció avançant per la dreta sense intermitents. Fiuuuuu!!
El xef -que es diu Photenhauer, Photenhauer!!- és un poeta i descriu el gust del sèmen com a dinàmic. Molt gràfic, certament. Però el que definitivament em roba el cor és "la producción no costosa y que suele estar disponible en muchos hogares". Sí, home sí. I si a casa hi tens adolescents no te digo nada.
¿De qué hablamos Photenhauer? ¿Producción en casa?... ¡Ecs!¡Porcallán!
Fa anys que al Minoria Absoluta de RAC1 tenien un tall de veu de la Ruscalleda explicant ben seriosament i didàctica les delicies del sèmen de bacallà. Però escolteu, és que en Photenhauer ens diu que podem fer servir el de casa... i home, com a inici de peli porno em desperta el morbo... però si parlem seriosament no m'hi veig.
Al seu llibre titulat 'Natural Harvest' (literalment 'cosecha natural') en Fotie ens proposa fer servir l'aixeta màgica per a preparar receptes aptes només per a esperits lliures de prejudicis i sense cotilles mentals. No es mi caso.
I si parlem de restaurants -tindrà restaurant en Photenhauer?- la imaginació i les preguntes sobre la logística de les instal.lacions és dispara. No he vist mai una cuina de restaurant empaperada amb calendaris de massisses en tetes.
-¡Atención, pedido!Una sopa Miss Febrero.
-¡Marchando!
Voleu algun exemple concret del talentoso Mr Fotie?
Ostres fetes d'home
Atenció a la nota del xef: "els autentics connoisseurs no li posen llimona ni pebre per assaborir el sabor no adulterat".
O una vistosa explosiò de maduixa... amb un toc de tequila.
Tot és cultural, tot és aprés i l'entorn social ens forma i condiciona els nostres gustos alimentaris. I el que alimenta alimenta objectivament, ja ho sé.
Però mira Photenhauer... va a ser que no.
Noticia Powered by Roger Compte, que m'ha passat la pista desde ABC. Roger, oteador incansable de la red y proveedor oficial de contenidos meritorios a decuina.net. Gràcies maco!!
4 comentaris:
Ostres...!!.
El cor em diu "quin fàstic", però vull ser respetuós amb la gent que els agraden aquests fluids,,, :).
Trobaria de mal gust manifestar-me així, de la mateixa manera que trobo de mal gust els que manifesten en termes de "fàstic" en contra de determinats plats que a mi m'agraden..
Per tant em posicionaré (o no) amb una frase que deia la meva mare... "Si els agrada...... :)
Després d'uns ois indescriptibles, gose fer-te un comentari: ECS!!!
Hi haurà algú, realment, que prove de fer aquestes barbaritats?
Quin mal de panxa!!! Només a pensar-hi m'agafen ganes de vomitar!!!! Quin un, aquest Photenhauer!!
Sempre s'aprenen coses noves, tu, i en temps de crisi qui sap el que serem capaços de fer i menjar-nos? hi hi... En fi, tenim un ampli ventall gastronòmic, veig...
Se m'acaba d'indigestar l'esmorzar....
Publica un comentari a l'entrada