dijous, 6 de setembre del 2012

de Quim Monzó i la cuina creativa de vanguardia

Avui el post me "l'ha escrit" en Quim Monzó. Dit amb tota la atribució de mèrit corresponent: extret d'una entrevista a Jot Down Cultural Magazine.


"...si se entendía todo eso, eras casi un fascista decrépito. ¡No se tenía que entender ni una puta mierda! Eso sí que era literatura. ¿Tú, eso lo viviste? Eso sí que era revolucionario. Que no se entendiese qué cojones pasaba en el relato, y que fueses avanzando y nada. Es algo que me recuerda mucho lo que está pasando con esta cocina creativa de la actualidad, que lo importante es que la gente piense: mejor no digo nada porque si digo lo que sinceramente pienso me dirán que no estoy al día.
La gente va siguiendo todo el rollo porque nadie se atreve a decir lo que piensa. Poco a poco fui pensando que aquello no iba a ninguna parte." 

Entrevista complerta: http://www.jotdown.es/2012/08/quim-monzo-y-enric-gonzalez-o-como-construir-un-idioma/ 


Lo que viene a ser un ZAS! EN TODA LA BOCA.
a

3 comentaris:

  1. Tapa't de tapes6 de setembre del 2012, a les 8:02

    Quin crack, el monzó. sort que encara ens queden 'tipejos' com ell...

    ResponElimina
  2. Tot és bo el que l'olla cou6 de setembre del 2012, a les 8:43

    Es pot dir més alt però no més clar....com mola el paio!!!
    (Gràcies per a posar l'enllaç de l'entrevista)

    Jordi

    ResponElimina
  3. Ricard Sampere6 de setembre del 2012, a les 10:51

    Sempre m'he sentit molt proper en tots els sentits ... generació, sentit de l'humor i fins i tot alguna depravació.. :).

    I en aquest aspecte que parla avui, estic d'acord al 100x100. I no em tallo en dir-ho.. I algun dels mals rollos al meu blog, han vingut de no "saber apreciar determinades novetats".

    ResponElimina