de Perú sabe. Adrià, Acurio i el documentarl sobre la realitat social peruana.

Aquest passat divendres 12 d'Octubre, La 2 van emetre aquest interessant documental sobre la realitat de la cuina peruana i el seu paper actiu en el canvi social del pais: Perú Sabe

Més enllà de fílies i/o fòbies al personatge Ferran Adrià, és un documental que emociona (algú al twitter ha dit amb retranca que és jugar la carta dickensiana per sobre de la carta de la cuina) i que a mi personalment m'ha resultat enriquidor i noble.
Revolució és una paraula molt gran, potser massa gran, però a la segona meitat del documental es fa servir per descriure aquesta realitat peruana: hi ha nens que volen ser cuiners abans que futbolistes. I no se fins a quin punt això no és molt similar a la bombolla gastronòmica que vem viure per les nostres terres fa uns anys. El temps ho dirà.

El que és cert i es pot apreciar al documental és que contrariament al esnobisme imbècil que va dominar aquí al final del fenomen gastroboom, allà des de el principi han apostat per aquesta 'moda' també com a forma de transformar i ajudar socialment sectors desafavorits del pais. A nosaltres no ens feia falta, ja erem nous rics. Es clar.

Gran documental, us el recomano.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-documental/documental-peru-sabe-cocina-arma-social/1550928/

Feia falta que quan surt el cuiner Rene Redezpi o en Massimo Bottura aparegui en negreta ben gran el seu lloc en el ranking de cuina mundial? Té això res a veure amb la revolució social que es pregona?

Tics d'estrabisme gastroboom en la meva humil opinió.