de BlogTrip Subirats Capital de la Vinya

Subirats és el terme municipal més gran del Penedés. Amb una extensió similar a la de Barcelona i només 3.100 habitants el que hi domina és el paisatge de la vinya en hectarees d'absolutisme hegemònic només trencat per els presseguers que donen el també mític 'Prèssec de l'Ordal'.
Un paisatge deliciós que vem poder gaudir durant el BlogTrip #Subirats #Capital de la Vinya convidats per Gastroblocaires i el Patronat de Turisme de Subirats.

La proposta del Patronat de Turisme va consistir en aprofitar una de les excel.lents (i suades) rutes de cicloturisme enològic per a gaudir d'un moment d'exhuberància en els camps de vinya. Rutes pensades i establertes per a poder visitar l'origen del vi (la vinya) amb uns cartells indicatius plens de dades i curiositats. Les  bicicletes ens les van facilitar Vicicling que també van realitzar la meritòria tasca de fer de mini-bus escombra i anar recollint les baixes que la forma física anava causant. L'Albert que ens va fer de guia i conductor us dirà que 'a partir d'ara tot és baixada' però és una baixada que puja. No passa res, ens ho vem passar molt bé esbufegant entre les vinyes.

El nostre primer destí va ser l'Aula de Natura Vinimundus, on vem realitzar un taller destinat a public familiar: recollida de raim, trepitjada en el mode tradicional, disseny de etiqueta i envasat del most resultant. Van demanar voluntaris per a trepitjar el raim i m'hi vaig oferir. I com que soc com soc fins i tot em vaig posar el barret del turista motivao. Un goce.
Un cop trepitjat el raim a la antiga, només em falta pujar a l'Everest i jugar a cartes amb Obama entre la llista de coses que pensava que no podria fer mai.

 

Des de l'aula vem enfilar les bicicletes cap a les caves Albet i Noya. De cellers i productors afortunadament des de que teclejo per aquí n'he pogut visitar alguns, però en cap havia trobat un programa de recuperació varietal tan interessant com el que duen a terme a Albet i Noya. Han recuperat 11 varietats 'perdudes' trobant un cep aquí i un altre allà, varietats supervivents que per sí mateixes i sense peu america han van aconseguir sobreviure a la fil.loxera. Una mena de Cocodrilo Dundee de la vinya, amb gustos i matisos pròpis que han estat a punt de perdre's. Ells les han recuperat, i fins i tot ja han tret al mercat un vi amb la 'varietat num. 5' que han batejat com a Belat -segons en Lluis, és una puta meravella de vi-. I jo el que digui en Lluis... a pies juntillas.

Ens van mostrar les seves instal.lacions i vem poder olorar alguns dels vins de les varietats recuperades. Per acabar, vem fer un tast d'un nou vi que comercialitzen des de fa pocs díes. Un vi sense sulfits afegits que s'ha de prendre durant la jornada en que s'obre l'ampolla per assegurar la seva conservació.
Els sulfits (SO2) són un ingredient afegit al 99% dels vins i que permet envellir-los i conservar-los amb facilitat. Aquest N.O.S.O.D.O.S+ està embotellat fins a dalt de tot (per evitar la presència d'aire dins l'ampolla) i amb tap de rosca (per a evitar que la porositat natural el suro permeti que hi entri oxigen).

D'aquí ja vem baixar còmodament fins al Restaurant Cal Xim, on vem poder recuperar part de les calories cremades amb uns plats de truita amb mongetes, xató -excel.lent, que de vegades et porten cada delicte anomenat xató per els restaurants de la zona...-, una escalivada i un plat amb una mica de tot a la brasa on destacava de forma sideral i buenèrrima la cansalada. Dotze hores de cocció a forn en baixa temperatura i un cop final de brasa que se m'han gravat a foc a les neurones i em fan salivar com un gossot de Pavlov cada cop que veig la foto.

També vaig poder menjar per primer cop les 'patates al morter' que son patates cuites i tractades en el morter amb all cru. Com si muntéssim un allioli però només amb patata i all. Un gran acompanyament tradicional.

De postres, un sorbet de prèssec de l'Ordal de sabor molt intens i textura ben cremosa. Jo vaig compartir postre amb la reina del meu cor i la crema catalana no hi tenia res a fer al seu costat, la pobre.
A la sortida del restaurant, vem poder visitar el Museu de l'Esperanto, aquest massa genial invent del Dr. Zamenhoff que va pensar que una llengua comú que no viatges sota una bandera territorial seria una bona manera de comunicar la humanitat amb la humanitat. Ho era, el que passa és que la humanitat té taps a les orelles. Uns 25.000 documents en procés de catalogació són testimonis del esforç que els parlants d'esperanto han fet i continúen fent.


D'aquí fins a la estació de tren de Lavern-Subirats, el nostre punt de partida i d'arribada sí que ja era realment tot de baixada. I es que amb la panxa plena dels plats de Cal Xim i les retines amarades de verdor no hi havia gònades de tornar a pedalar cap amunt.

Moltes gràcies al Daniel Garcia Peris i la Montse Piñeiro per la seva amable invitació i organització. A la Maite Catasús per la seva companyia i marxa al pedal. A l'Albert per les seves bicicletes i fantàstic mini-bus escombra, a Albet i Noia per el privilegi de tastar i compartir el seu projecte i al restaurant Cal Xim per la millor cansalada del putu món mundial.

I per suposat, als blocaires que ens van acompanyar. Ja sabeu que el millor dels blogs, són els blocaires!

http://misrestaurants.blogspot.com.es/
http://www.decuina.net
http://tiritinyam.blogspot.com
http://Cuinetes.bloks.cat
http://www.cocinaparaemancipados.com/
http://365m.cat
http://annahallado.blogspot.com.es/
http://www.baixagastronomia.cat
http://viscalacuina.blogspot.com/
http://untastdeucraina.blogspot.com.es