dimecres, 24 d’octubre del 2012

de pastís de l'avia Maria

Un blog és personal, però quan aconsegueixes la implicació parcial de la familia creix una mica més i es fa més formós. Li surten els coloretes de salut, aquests coloretes que antigament dibuixaven els japos als personatjes com  la Heidi o el Marco. Ara ja no es porta el rubor saludable, on s'ha vist un gormiti amb coloretes.



Aquesta recepta era de la mare de la meva mare, i ens la feia sovint a les reunions familiars. Es a dir, que és una recepta amb records i memòria de familia. Tecno no ho és gaire, però emocional ho és a tope. A mi m'agrada molt la versió farcida de carn picada, però avui us porto la recepta estival. Que de fet no us la porto jo, perque en un impresentable atac de gandulitis he decidit fer un copiar-pegar del email que m'ha enviat ma mare amb la recepta... heh! que estamos de recortes!!



Pastel de la abuela María / Pastis de l'avia Maria

Ingredientes:
Patatas
caballa en aceite
tomate frito
pimientos asados
pepinillos aceituna
mahonesa

Se cuecen las patatas con sal y hoja de laurel.
Una vez frias se hacen puré.
Se extiende el puré como si fuera una sábana, en un papel film o en un paño de cocina húmedo.
Se extiende una capa de tomate, y se procede a rellenar.
Se dobla como una manga gitana.
Y se cubre de mahonesa, tomate y aceitunas.


a

7 comentaris:

  1. Unknown24 d’octubre del 2012, a les 9:04

    Muy buena receta, de aquellas que no fallan nunca, de las que pasaban de padres a hijos, sin pretensiones pero que gustan a todos.

    ResponElimina
  2. Miquel24 d’octubre del 2012, a les 9:05

    que bueno este rollo asi,mi madre me hacia tambien la version verano muy parecida y la version invierno con carne.Digno homenaje a la abuela/madre
    con este copiar y pegar
    una abraçada

    ResponElimina
  3. Anònim24 d’octubre del 2012, a les 9:33

    ¡Esta madre como mola, se merece una ola!!!! Fantàstic, Oscar! Això si que és treballar amb equip. Tens raó, quan la família s'implica amb les coses que un fa amb molta il·lusió les ganes de fer-ho són dobles. A mi em passa, de ser un blogger solitari darrera les tecles de mica en mica vaig trobant col·laboradors, que comencen a il·lusionar-se també per les coses que a mi m'agraden.
    Gràcies per aquest post tan carregat de 'coloret'.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  4. Jordi Beumala24 d’octubre del 2012, a les 9:54

    Emotiu com els "palotes" de la Clofi...oi?
    Visca la cuina de la família!!

    ResponElimina
  5. Arantxa24 d’octubre del 2012, a les 10:53

    Yo creo que para uno mismo las mejores recetas son las que se heredan porque con todo el sentimiento que llevan poca cosa más necesitan ;)

    ResponElimina
  6. Gemma24 d’octubre del 2012, a les 13:37

    Aquestes receptes familiars tenenun factor emotiu afegit que encara les fa més bones, oi?
    I els pastissos de patata sempre són molt resultons ;)

    ResponElimina
  7. Cattz24 d’octubre del 2012, a les 17:00

    Andaba hoy comentando con mi madre que tengo su receta de asadurillas (herencia de mi bisabuela) porque a mi hermano le flipan pero él no sabe cocinar. ¡Y a mí no me gustan las asadurillas, pero me niego a que se pierda la receta!

    ResponElimina