Aquesta recepta era de la mare de la meva mare, i ens la feia sovint a les reunions familiars. Es a dir, que és una recepta amb records i memòria de familia. Tecno no ho és gaire, però emocional ho és a tope. A mi m'agrada molt la versió farcida de carn picada, però avui us porto la recepta estival. Que de fet no us la porto jo, perque en un impresentable atac de gandulitis he decidit fer un copiar-pegar del email que m'ha enviat ma mare amb la recepta... heh! que estamos de recortes!!
Pastel de la abuela María / Pastis de l'avia Maria
Ingredientes:
Patatas
caballa en aceite
tomate frito
pimientos asados
pepinillos aceituna
mahonesa
Se cuecen las patatas con sal y hoja de laurel.
Una vez frias se hacen puré.
Se extiende el puré como si fuera una sábana, en un papel film o en un paño de cocina húmedo.
Se extiende una capa de tomate, y se procede a rellenar.
Se dobla como una manga gitana.
Y se cubre de mahonesa, tomate y aceitunas.
7 comentaris:
Muy buena receta, de aquellas que no fallan nunca, de las que pasaban de padres a hijos, sin pretensiones pero que gustan a todos.
que bueno este rollo asi,mi madre me hacia tambien la version verano muy parecida y la version invierno con carne.Digno homenaje a la abuela/madre
con este copiar y pegar
una abraçada
¡Esta madre como mola, se merece una ola!!!! Fantàstic, Oscar! Això si que és treballar amb equip. Tens raó, quan la família s'implica amb les coses que un fa amb molta il·lusió les ganes de fer-ho són dobles. A mi em passa, de ser un blogger solitari darrera les tecles de mica en mica vaig trobant col·laboradors, que comencen a il·lusionar-se també per les coses que a mi m'agraden.
Gràcies per aquest post tan carregat de 'coloret'.
Una forta abraçada!
Emotiu com els "palotes" de la Clofi...oi?
Visca la cuina de la família!!
Yo creo que para uno mismo las mejores recetas son las que se heredan porque con todo el sentimiento que llevan poca cosa más necesitan ;)
Aquestes receptes familiars tenenun factor emotiu afegit que encara les fa més bones, oi?
I els pastissos de patata sempre són molt resultons ;)
Andaba hoy comentando con mi madre que tengo su receta de asadurillas (herencia de mi bisabuela) porque a mi hermano le flipan pero él no sabe cocinar. ¡Y a mí no me gustan las asadurillas, pero me niego a que se pierda la receta!
Publica un comentari a l'entrada