de Secret de Vainilla

Aquest és probablement el post més egocèntric que (de moment) he teclejat aquí - i n'hi ha uns quants, per alguna raó és un blog personal, heh!-.
Suposo que esdevenir un personatge de novel.la no està al cim de la piràmide dels objectius vitals (ja sabeu, lo típic de plantar un nen, escriure un arbre i tenir un llibre) però és divertidíssim anar-te llegint a un llibre.
Tot i que la veritat és que les coses bones estan clavades (clavadíssimes) i les dolentes son totes inventades (inventadíssimes), es clar.

La novel.la és 'Sal de vainilla', d'Ada Parellada. I la descripció que ha donat l'autora y sin embargo amiga és com per a comprar-se un peluco de oro i portar més cadenes que el vuitanter M.A. Barracus.

(foto cortesía de Maida Borràs, gràcies guapa per avisar!)


Així que no em queda alternativa i torno a recomanar aquesta novel.la fresca i gastroadictiva (ja ho vaig fer aquí). Per suposat us deixo amb uns minuts musicals, de fet, els únics minuts musicals que conec que poden il.lustrar aquesta entrada... Me, Myself and I: