Suposo que esdevenir un personatge de novel.la no està al cim de la piràmide dels objectius vitals (ja sabeu, lo típic de plantar un nen, escriure un arbre i tenir un llibre) però és divertidíssim anar-te llegint a un llibre.
Tot i que la veritat és que les coses bones estan clavades (clavadíssimes) i les dolentes son totes inventades (inventadíssimes), es clar.
La novel.la és 'Sal de vainilla', d'Ada Parellada. I la descripció que ha donat l'autora y sin embargo amiga és com per a comprar-se un peluco de oro i portar més cadenes que el vuitanter M.A. Barracus.
(foto cortesía de Maida Borràs, gràcies guapa per avisar!)
Així que no em queda alternativa i torno a recomanar aquesta novel.la fresca i gastroadictiva (ja ho vaig fer aquí). Per suposat us deixo amb uns minuts musicals, de fet, els únics minuts musicals que conec que poden il.lustrar aquesta entrada... Me, Myself and I:
16 comentaris:
Ueeeeee, ueeeeeee, está súper bé, tú lo vales pequeño XD
I si sembla un poco egocéntrico, qui no ho és una mica, oi?
Moltes felicitats!
(I una abraçada per l' Ada!)
Petonets,
Cris (galega ;-) )
m'ho han tret de la boca: porque tu lo vales!!!!!!!
felicitats!!
Caldra llegir la novel-la, hehe !!
caram noi!!!! I com no n'has de ser d'egocèntric??? ;-)
PTNTS Dolça
En llegir la novel·la al personatge de gastroblocaire li posava la teva cara, però no em vaig atrevir a dir-ho al meu post:
http://cuinescuina.blogspot.com.es/2012/09/sal-de-vainilla-el-receptari.html
Apa Óscar, quin bon massatge per el teu ego, però va bé de tant en tant, oi? Felicitats!
Petons.
Pensa que ara que començo la novel·la em sembla més divertit llegint-la si t'imagino a tu :-)
Pensa que ara que la començp, se'm fa més divertit llegir-la pensant que ets tu :-)
Haurem de comprar la novel·la, i tant!! Petons!
:))))
moltes felicitats Oscar ,tu vales mucho
disfruta de la gloria
Siempre supe que en realidad eras un personaje de ficción. Ahora respiro aliviado al comprobar que no eres un bot.
Estooooo...... te pedí que emergieras, coño, no que te pasaras de frenada.
Ostia, ostia, ostia, amb perdó!
Jo aquest estiu he llegit el llibre i no et mentiré, per ma mare, de seguida em vas venir tu al cap, encara que vaig pensar que no podia ser, no podia ser que tinguessis tan bones influències, jeje! Tu ho sabies??? no t'ho has trobat per casualitat al diari??? La veritat és que et conec poc, no podia trobar-hi gaire similituts, però tot el que conec ho ha clavat. De fet no és massa difícil, tots som una mica iguals aquí, jeje.
Felicitats, guapu!
Ei, i pensa que de tots els personatges l'Oscar era l'únic a qui li posava "cara"!
tu te lo vales!
T'ho mereixes!
Com diu tothom, tu lo vales :)
Una cosa així et fa engreixar 10kg de cop, je je je...
tengo que comprar libro!! :)
Publica un comentari a l'entrada