Tot explicant el discurs que proposen als seus clients el mestre cuiner zen ens va mostrar entre altres aquesta reinterpretació dels calamars a la romana tradicionals. Jo li dic mestre zen per la extraordinaria tranquil.litat i pau que transmet en les seves ponències, altra cosa serà com a comandante de la brigada a la cuina, segur.
Agafant la recepta de la pasta que fa servir la seva mare, els Roca ens proposen un calamar a la romana on la base està crua en forma de tartar, un cruixent exacte sense cap risc de una capa interior que no estigui cuita per culpa del contacte amb el calamar i unes perletes de cítric que fan el paper de la llimona. Em va cridar l'atenció que ja no siguin esferificacions sino perletes. Potser algun terme ha quedat estigmatitzat a causa de l'abús? La culpa és del programa Polònia i la seva imitació adriàtica? Saturació de mercat?
I em preguntareu... val, però són millors que els calamars a la romana de tota la vida? Especulo, ja que m'heu preguntat... perque m'heu preguntat, oi? Doncs probablement no ho siguin pas respecte als millors calamars a la romana possibles. Però és que no va d'això la història, aquí no es tracta de substituir, es tracta de versionar. De vegades les versions són tan bones com l'original, tot i que per culpa de ser un pobretón no us puc dir si aquest és el cas.
Durant properes entrades us penjaré un xai a la brasa que no toca la brasa, unes olives caramelitzades,... tot un seguit de propostes que em van fer sortir del taller refermat en la meva convicció de que si podés escollir un restaurant d'alta gastronomia al que visitar, sense cap dubte escolliria el Celler de Can Roca.
Pagaria 150 euros per un plat de calamars com aquests? No, sense cap dubte.
Ho faria per 30 preparacions que poden arribar a presentar al llarg del menú? Si els tingués, sense cap dubte.
Completament d'acord amb tu... Quan els tinguem hi anem?
ResponEliminaJo també m'apunto a una futura visita al Celler de can Roca. Quadrem agendes? Així començo a fer guardiola ;)
ResponEliminaEntre el Film&Cook i el Mercat de Mercats, has pasast un cap de setmana ben entretingut, eh? ;)
Benvolgut amic,
ResponEliminaNingú ho podria haver explicat millor. Jo he tastat aquests calamars a la romana i tens tota la raó. No són millors que els millors calamars a la romana que un es pot mejar arreu. Però no cal. Són una interpretació i un homenatge a la mare dels germans Roca.
I ara mateix, no crec que hi hagi experiència gastronòmica més impressionant al món que El Celler de Can Roca. I no és tracta tant de què la cuina d'en Joan sigui d'un altíssim nivell, ni que els postres del Jordi demostrin que ara per ara és un dels millors cuiners de postres del món, ni que en Josep sigui un home savi, erudit i poètic. No. És quelcom més intangible que fa que menjar en aquesta casa sigui una experiència diferent i obviament, tan de bo, tothom si pogués sotmetre una vegada a la vida.
http://homogastronomicus.wordpress.com/2012/06/06/hroes-por-un-da/
Yo de mayor quiero ir al Celler de Can Roca també.
ResponEliminaJijiji.
Tan sólo que el cerdito tendrá que convertirse en "El Gran Cerdo". Ays...
Quizá cuándo nos casemos!!??
T'estimo.