de VIMART 2012

La Fira del Vi a Martorell és una d'aquelles iniciatives que donen vida al sistema capil.lar de la gastronomia. Una fira de dimensions reduides, realitzada a la petita plaça dominada per l'esglèsia del poble i que agrupa els productors i cellers de la zona de Martorell. També compta amb alguns convidats -en aquesta edició 2012, cellers de la DO Empordà en solidaritat amb els desastrosos incèndis de l'estiu-.

Sabiament cal afegir que combina la fira purament vinícola amb la part gastronòmica. Sino, jo per exemple no tindria cap motiu per acostar-me si només podés tastar vins. Jo necessito motivació, és a dir el que podriem resumir com 1)bons amics i 2) una mica de teca de la bona. Entre la oferta menjívola, els restaurants: Rest. Taps i tapes, Rest. Manel, Rest. Ca l'Esteve i fins i tot la pastisseria Artigues per a aquells que no puguin estar-se de menjar llepollíes.

La xerrada face to face amb els productors sempre és una gran satisfacció, i en això en Manel el cocinillas és un mestre. A mi em va servir per a aprendre un dels sistemes tradicionals d'el.laboració del vi dolç. En aquest cas del Vimblanc de la bodega Cal Garrigosa (Abrera) . La tractaré en un proper post de forma individual, crec que val la pena.

 
El que més m'agrada d'aquesta fira és el tamany reduit i l'èxit de public. Que fa que en ocasions aconseguir un platillo d'arròs de ceps que va preparar en Xesco es converteixi en una gimkana només comparable amb la dificultat de sortir de la marabunta amb els plats intactes. Val la pena, però, perque l'arrós estava boníssim!!
Tot i que el que va triomfar com la inexistent cola Zero -ahir va ser dia d'abstinència personal, no canviaven cupons per cocascoles :( - va ser el burrito català: Un burrito amb samfaina, ou ferrat i pernil, nostrat nostradíssim! Mireu, aquí el teniu. El burrito català. ;P

La única cosa que no em va fer el pes de tota la fira va ser el preu de 4 euros per la copa de tast. Una copa generosa i que probablement en tenda fins i tot costa més cara. Però es que cuatre euros és molt en els temps que corren i no pot ser que costi tant la copa com tastar tres dels vins presents. Es clar que jo sóc un pobre fill de l'extraradi i parlo des de la crisi galopant. Però per les converses d'ahir.. diria que no estic sol en aquesta apreciació.

En canvi, millora respecte l'ant passat amb uns bocois enormes que feien de taula per al personal. I amb recollida continuada de platillos i coberts que els assistents anàvem deixant sobre els mateixos. Punt a favor!
Una fira del tot recomanable que té la virtut de finalitzar la jornada amb música: concert de jazz en una plaça peatonal, plena d'ambient positiu i relaxat. Un gustazo que espero poder tornar a gaudir el 2013.