Ja ho va dir Einstein, la materia i la energia són dues cares de la mateixa cosa. Vagi per endavant que no cal santificar a Einsein, que el muyayo també la cagava de tant en tant: es va morir renegant de la quàntica perque li molestava la càrrega intrínseca d'atzar de la mateixa. Que equivocat estava, el pobre.
Però va tenir la capacitat d'entendre que tota materia és en certa manera una forma d'energia. Materia i energia són dues expresions de la mateixa realitat física. I com els antics alquimistes, podem transmutar una en l'altre (es fa per exemple en els acceleradors d'alta energia o les explosions nuclears) via la famosa i encara diria més: la famosa expresió
Aixó sí que és un blockbuster, un best-seller i un grijit de les equacions!
Tot èsser viu és una petita bateria carregada de vida i energia. O qué us penseu que és menjar? Menjar és en bona par absorvir aquesta
energia d'un altre èsser viu, sense més contemplacions. Som uns
nosferatus només per el fet de jalar! Es clar que si a sobre en gaudim mazo,
aleshores ja la cosa evoluciona i s'acosta més al arquetip del vampirisme i l'erotisme.Nyam.
Els experiments visuals del fotògraf Caleb Charland exploren aquesta via de la energia enmagatzemada en la materia. Que aviso no té res a veure amb misticismes de la secta dels devonians. Aquí no estem parlant d'energies vitals inmesurables i tel.lúriques. Aquí es parla d'energia i punto.Heh.
En realitat i si ens posem puristes, la eqüació einsteniana anterior tampoc té res a veure amb la foto que veureu a continuació. Aquí no hi ha cap transformació de materia en energia sino que el que veiem és la transformació d'energia potencial química en energia elèctrica.
Però la veritat, queda molt més guapo el post si apareix la referència einsteniana perque la ciència també pot contenir una part de poseia. O no és elegant aquesta fòrmula tan senzilla de transmutació massa-energia? Qui em pot dir que no?
Però la veritat, queda molt més guapo el post si apareix la referència einsteniana perque la ciència també pot contenir una part de poseia. O no és elegant aquesta fòrmula tan senzilla de transmutació massa-energia? Qui em pot dir que no?
La llum que es veu en la imatge prové d'un díode LED situat al centre de la fruita. Tota l'electricitat és de la mateixa taronja. Els claus galvanitzats reaccionen amb l'àcid cítric dels grills i els filferros de coure dirigeixen l'electricitat cap al díode emissor de llum. El resultat final es va obtenir després de 14 hores d'exposició.
Via Elzo-Meridianos
5 comentaris:
Estic flipant, de veritat que TOTA l'ectrecitat prové de la pròpia taronja? Estic segura que fins el mateix Einstein es sorprendia d'aquest experiment, je je je...
No salgo de mi asombro, muy curioso de verdad. Ahora te has vuelto físico? Un buena y original entrada.
Un beso.
Quina por fa aquesta pobre e innocent taronja i es que la física i jo estem renyits, a aquestes hores encara més.
Petons.
Red Rose... hace años que soy físico (Vamos, que hice la carrera. Tampoco se muy bien lo que significaria 'ser físico'...heh)
:)
Gemma, pensa en que un LED realment consumeix molt poc i que cada cosa que menjem porta força calories... quicir que enmagatzemem força energia els èssers vius :)
Publica un comentari a l'entrada