de la Proposition 37, la democràcia, els OGM i Jar Jar Binks (i el sursum corda)

Que els imperis sempre ho són del mal és quelcom que alguns com jo tenim ficadet al ADN. 
És una consideració filosòfica que neix de la premisa de que per a ser veritablement hegemònic cal trepitjar diferències, matxucar particularitats i aixafar gònades. Els imperis són malvats.

El que passa és que la vida et demostra que el pensament simple com a forma de descriure el món sempre és erròni. I ves per on, a l'imperi ianqui tenen moltes coses criticables però en altres ens porten dècades d'avantatge. O es que algú s'imagina als politics casolans donant-li la veu al poble per a que decideixi si ha de ser obligatori etiquetar els aliments indicant si contenen organismes genèticament modificats o no?

Aquí es porta el decret llei, el 'al pueblo hay que salvarlo aunque no quiera' i aprovar temes mentre juga la selecció. I en això, els ianquis, ens porten dècades.
A California -i coincidint amb les eleccions presidencials del proper dia 6 de Novembre- sotmeten a votació referèndum la Proposition 37 (digui-li referèndum, digui-li consulta popular). Es a dir,  la obligatorietat de la declaració en contingut de OGM en els aliments preparats.

La transparència del sistema es tal que fins i tot es coneixen les marques que aporten capital per a fer campanya contra la obligació (Montsanto -la bicha- a la cabeza amb 7.000.000 mil.lions de dollars) i també les marques que han apostat per la obligació a l'etiquetatge.

Sincerament, en aquestes coses els hi tinc una gran enveja als ianquis. També els envejava per haver parit Star Wars però això ja és cosa del passat: Disney ha comprat la franquicia així que el trapàs al costat nyonyo de la força s'ha completat.