de recomanació televisiva: La fàbrica de menjar d'en Jimmy

En Jimmy  és un granger escocés que vist de lluny recorda molt al nostre admirat Jamie Oliver. Què els foten amb un motllo o qué?

Rossets i amants del vestit informal, fills del Regne Unit i amb aquesta naturalitat envejable devant una càmera. Lluny del dandy però molt britanic. I ens el passen cada dimarts - ostres avui és dimarts, quina casualitat- a la nit per TV3 en el programa 'Jimmy's Food Factory' (la fàbrica de menjar de Jimmy).
Personalment us recomano que agafeu el vostre kit de anotar esdeveniments que no us heu de perdre i el feu servir:

Apunteu-vos a la cita setmanal amb el rubiales. Amb una estètica rural i desenfadada en Jimmy ens mostra, analitza i copia de forma casolana moltes de les tècniques de producció industrial del menjar. La gràcia de la proposta no és només poder veure com amb uns estris (pretesament) casolans el resultat final de vegades és molt similar al produit amb grans instal.lacions. El veritable mèrit i el gran valor del programa en la meva humil opinió és explicar d'una forma planera i simple quins són els procesos físics i químics que intervenen en les transformacions culinaries de la gran industria.

Coses que podreu aprendre, a tall d'exemple:
Les 'cortezas de camarón' que venen als supermercats asiatics que s'inflen al fregir-les i que ens fan de snack al menú del xinés de la cantonada es poden fer casolanament. Amb farina de tapioca, cocció amb vapor, una posterior deshidratació llarga amb el forn i un posterior fregit en oli... Es clar que la indústria ho optimitza i el que fa és simplement barrejar els ingredients quasi en sec, posar-los a grandíssima pressió per a que formin la pasta i directament fregir-los.

La recepta està disenyada per a que la petita quantitat de aigua que hi posem, bulli al fregir-los a alta temperatura i al transformar-se en vapor forçi la sobtada dilatació. Es a dir, ens doni la textura cruixent:

O sabieu que quan us menjeu la nata -horrorosa- dels sprays de nata (i a sobre dura poquíssim muntada) en realitat esteu estalviant quasi un 60% de les calories respecte a la nata muntada per la via tradicional?

La quantitat d'aire que podem introduir mitjançant estris mecànics com unes baretes o una turmix amb estri muntador és molt menor que si fem servir un recipient tancat (com el famòs sifò d'Adrià) i alta presió de gas que es barreja amb la nostra nata. Potser està molt pitjor de sabor, però té moltes menys calories... de fet és bàsicament aire! :D

I que em dieu d'aquesta peça on s'explica perqué les patates rosses que comprem congelades per a fer al forn acabent sent tant cruixents i dauradetes? (a banda de ser la forma més divertida que mai veuré de tallar patates, el video val la pena per a veure que les couen i fregeixen per a que el midó exterior formi una capa que serà la responsable del cruixent final)

O sigui, que si seguiu les aventures d'en Jimmy cada dimarts a TV3 aprendreu i us divertireu força... si sou uns malalts del món que rodeja als aliments i la seva transformació...com jo. Mea culpa.